8.2.07

Llàgrimes d'una alumna

Sóc a la sala de profes fent guàrdia. L'alumna arriba fins a la porta i es queda al llindar amb els ulls plorosos. Li demano què passa. Ella em diu que li fa mal el cap. Se la veu molt abaltida, cansada, derrotada. Com si el seu coll fos de goma, no pot sostenir el cap alt. Tens febre? Li toco el front. No en té. Vols que truquem a casa perquè et vinguin a buscar? No, respon. Per què plores? Ella calla. La faig asseure en una cadira. Intento que enraoni. Al cap d'una estona d'insistir-hi, m'explica que fa tres dies que el seu pare va morir de leucèmia... M'explica els detalls d'una operació in extremis. Té catorze anys. No havia vist mai una noia tan desemparada. No sé què dir-li: ho sento, em sap greu, ànims, força... No m'escolta. La seva mirada perduda. Hi ha un silenci aclaparador. A fora plou. Mai no m'havia sentit tan impotent, tan inútil.

4 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Diuen que "quan no hi ha res a dir, és millor no dir res", i aquesta n'és una d'aquestes ocasions, més pel que ha passat que pel que s'hi pugui dir de més, en estar tot dit i fet ja.
Però sí, en diré una: Toni, has fet el que (crec) que havies de fer i que no és ni més ni menys que el que hagués fet qualsevol persona en unes circumstàncies similars.
Si més no, en donar-li suport, recolzament i aixopluc, de ben segur que aquesta noieta va trobar un petit illot on reeixir-se, després de nedar en un mar de llàgrimes.
El millor és escoltar-los, que ho treguin tot del pap, fer-los costat i escalfor humà.
Salutacions cordials i ànims per a tothom!

josepmanel ha dit...

No passar de llarg, romandre uns moments a l'expectativa del seu silenci, ser-hi prop, arreplegar les llàgrimes, ser testimoni (encara que breu) del desconsol... No ser indiferent al dolor dels altres. No podies haver fet una cosa més gran.

Anònim ha dit...

A mi me pasó algo parecido, cuando tenía ocho años. Su bello, humano comentario, me lo ha traído a la memoria, después de tantísimos años.

Anònim ha dit...

No calia dir res en aquell moment nomes necessitaba sentirse segura, y ami diguessin em va pasar alguna cosa semblant, no va morir per sort, pero va quedar malament y potser es mes dur veure una persona y recordar cada dia el q va passar, q potser aquesta noia q al cap d'uns mesos podra tornar a viure normalesperem :(