28.2.07

Cada nit

No aconsegueixo comprendre com és que encara no has deixat d'estimar-me després de tots aquests anys. Motius no te n'han faltat. És un misteri. Dissabte al matí, asseguts a la sorra, vora mar, semblàvem dos adolescents enamorats... Fa 22 anys que estem junts i 14 que som pares. Cada dia que passa em sento més a prop teu. Què seria de mi si no t'hagués trobat? Llegeixes l'última novel·la de l'Almudena Grandes: El cor glaçat. El nostre caliu... Aquest misteri inexplicable que ens uneix. Cada nit. Tota la vida fins al final.

4 comentaris:

trapezista ha dit...

L'edifici de la coberta, no et recorda la Seu Vella de Lleida?

tonibanez ha dit...

No, jo diria que no, més aviat no. El campanar de la Seu de Lleida és així

trapezista ha dit...

Ei, que jo també sóc de Lleida. A mi sí que me la recorda.

E. ha dit...

Me n'alegro sincerament.

La fidelitat, aquest valor tan ridiculitzat per la púrria progre, i amb tantes tentacions com hi han avui a la dèbil carn...

Aviat a les noces d'argent, s.D.v.