22.2.07

Hetera

La musa sempre tenia les calces molles. Aquella xona xopa era el tinter on el poeta sucava la seva ploma.

Te la tornaré a mamar si em fas un altre poema.

Vull veure't i vull beure't.

I l'Obra va ser feta.

¿Per què vol el poeta la musa si l'Obra ja està feta?

Les muses caduquen com els danones.

No hi ha res més trist que una exmusa.

La noia volia ser musa i ha acabat sent hetera *

Se nos presenta detallista y elegante. Es alegre con todos, sin reírse estrepitosamente como es tu costumbre, sino sonriendo de una manera encantadora; luego trata a los hombres con habilidad, sin engañar a los que la visitan o la llevan a su casa, ni ofrecerse sin ser solicitada. En los banquetes a los que asiste alquilada, se cuida de no emborracharse, pues la embriaguez pone en ridículo y hace a la mujer detestable, y de atracarse de comidas indecentemente. No habla más de lo preciso, no se burla de los asistentes, no mira sino al que le paga. Por eso la quieren todos. Cuando es preciso acostarse no se muestra ni lasciva ni indiferente y sólo procura agradar a su amante y conquistarlo.

Hetera d'un tofonaire bufonesc i titoleta.

3 comentaris:

Clara Perlerina ha dit...

Spam literari:

Pere Calders sobre Jesús Moncada a
Noms propis, Lletra, Espai Virtual de Literatura Catalana. Lectura obligatòria.

Anònim ha dit...

Ui, ui, ui...
Veig que continues ant feliç com sempre!Només volia saludar!

BT

Anònim ha dit...

Certament, el pitjor de tot ésser és la caiguda del cim, especialment si a la vall ens espera ansiosament un minotaure (Viquipèdia).

Ara bé, el que no entenc és com pot ser que un poeta com tu tingui com a referent ideològic -i com a líder polític– el mateix referent i individu que els minotaures també tenen.

Sincerament, alguna cosa falla. Sou gairebé l'antítesi, i voteu el mateix. Curiós.