És així (V)

És així que la lluna m'esperava aquest matí, tota plena, majestuosa, blanquíssima, en un revolt de la carretera, amagada rere els pins;

És així que l'he vist: desafiant, altívola, freda, com una caputxeta nua, valenta, que mira el llop de fit a fit;

És així que he sabut que avui era el dia, el dia perfecte; no demà ni demà passat; AVUI;

És així que t'escric aquest SMS; perquè sàpigues que, a l'hora del capvespre, ella i jo serem tu;

És així que l'hivern esdevindrà primavera; sense mítiques ítaques; sense metes ni retorns; sense mots; en el silenci intangible on moren els petons...

És així (I)

És així (II)
És així (III)
És així (IV)