20.3.15

Ulls de sirena


Del viatge al Marroc conservo dues imatges que tenen quelcom en comú: la ciutat en ruïnes de Volubilis i el cementiri de Salé. Podria afegir la Medina de Fes el Bali o el cedre Gouraud. Són imatges que que parlen de la decadència, de la mort. Arbres, ciutats, persones... Tot acaba arruïnat després d'una efímera existència. Perquè, què són mil anys al costat del temps del sol i de les estrelles? 


Avui, dia d'eclipsi, podem meditar sobre la desaparició, contrastant amb la imminència de la primavera. Contemplant la fusta seca, les làpides, els mosaics, haurem d'admetre que tot el que fem i el que som no té cap mena d'importància, que tot plegat és tan minúscul i irrellevant que faria riure si no fes pena.

Després d'aquesta incòmoda reflexió, l'ego es queda més tranquil, s'acaba el te i se'n va a fer una passejadeta per la platja, a veure si troba ulls de sirena...   

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Els ulls de sirena són les tapes
d'un determinat cargol, aspre de closca i nacrat a l'interior. D'aquesta tapa, de la part ataronjada se'n fan penjolls, arracades, anells...Les dones de mar en solen o solien tenir.
L'altra cara, la de l'espiral és la que és l'ull, pròpiament, la que parla Palau i Fabre.

Isabel H. T. ha dit...

Sabes que las mariposas, que viven 1día
nos miran y sacan la misma conclusión...?

Toni Ibanez ha dit...

La paraula exacta és opercle.

Pessoa deia que l'única conclusió és morir-se.