21.12.08

Sant tornem-hi...

Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d'ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris!]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància...

Sempre he sigut partidari de les "crisis", i més si són "existencials". De vegades, com deia Descartes, cal dubtar, replantejar-s'ho tot: què som, què volem, cap on anem... De vegades cal vèncer la inèrcia rutinària de les nostres vides i preguntar-nos quin sentit té tot allò que fem, si val la pena continuar endavant o potser és millor fer un cop de volant i canviar de rumb...

En això estem.

He esperat fins avui per a prendre una decisió sobre el futur del blog. Volia donar-me temps, temps per a rumiar-m'ho. Durant aquestes setmanes d'inactivitat blogogràfica he vist com el boom dels blogs deixava pas al boom del Facebook... Ai, les modes internètiques! Això no significa pas que els blogs hagin perdut el seu valor com a eina d'expressió digital, ans al contrari. Morir, no crec que morin. Estaven massa sobredimensionats. Potser ara quedaran com el que realment són, amb les persones que poden treure'n profit de debò...

Per a mi el blog sempre ha sigut un ciberdietari. Com a escriptor, m'interessa disposar d'un espai propi en el qual poder escriure amb plena llibertat. En aquest sentit, el blog em proporciona un format adient i la possibilitat de ser llegit per persones amb les quals puc interactuar. Com a escriptor del segle XX, no puc obviar la xarxa i no puc desaprofitar les seves virtualitats. El blog és alhora aparador i gresol, taller d'experimentacions i arxiu on deso l'obra, una obra feta de petites peces esbarriades com un puzle immens en el qual acabo trobant la imatge del que sóc... No hi ha Narcís sense mirall, sense pantalla.

Escrivint m'escric. Operari sequitur esse, deien els escolàstics, i viceversa: sóc el que sóc en la mesura que faig el que faig... I què passa si deixo d'escriure? I què passa si deixo de bloguejar? Essencialment passa una cosa molt greu: M'AVORREIXO! L'avorriment sorgeix d'una vida insubstancial en la qual hi manca la creativitat. Una vida sense activitat creativa és una vida banal, trivial, vulgar, intranscendent, depriment, avorridíssima. Crear és l'antídot més eficaç contra l'avorriment.

La vida cansa, sí, però també cansa descansar massa. Per tant, seguiré endavant, seguiré bloguejant... Tinc una altra elecció? Com diuen els Counting Crows:
There's a bird that nests inside you
Sleeping underneath your skin
When you open up your wings to speak
I wish youd let me in
Quan el Fènix reobre les ales i s'enlaira cap al cel, qui se'n recorda, de les cendres?

El proper dia 1 de gener farà un lustre que bloguejo. La història està molt bé, però el que m'interessa -per damunt de tot- és el futur. Allí ens trobarem.

Sant tornem-hi, doncs.



[La nova capçalera és una foto que el Gran Benjamí va fer a la presentació de LCL a Mallorca]

21 comentaris:

Cristòfol ha dit...

Certament els blogs són el nostre relat.

Salutacions i ben retrobat.

Anònim ha dit...

Segur que posant negre sobre blanc (2.0) apareixen noves metes. Només cal tenir els ulls oberts per trobar-les...

jordi ha dit...

Ara podria dir allò del 'ja t'ho vaig dir jo, que tornaries!', però millor deixar-ho amb un simple
Bentornat!
Que ja tocava ;)

Benjamí ha dit...

Moltes gràcies per això de «gran», tot i que tenc controlat el secret del pes corporal, diguéssim ;))

Estic molt content que hagis vist la utilitat de cada eina. Són complementàries. Que la moda dels «blog» i «xarxa social» no ens confongui!

Príncep de les milotxes ha dit...

Ho celebre, Toni... Anirem cercant la llum tot plegats.

RY ha dit...

"Verba volant, scripta manent" que vol dir més o menys.. lapsus calami...
o que tothom és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis, o...

haver-t'ho pensat abans o...

coi, ens ho fas difícil, Bé, el que realment, volia dir es:

Bon Nadal i Feliç any 2009

Arlequí ha dit...

Hola. Feliç retorn al món dels bloguers. Et trobàvem a faltar. Però de vegades com dius tu una crisi és com una manera de morir, per després réneixer com l'au del fènix, no trobes?

Salutacions ben cordials, i Bon Nadal i Feliç any 2009.

Anònim ha dit...

Sabia que tornaries. Els assassins sempre tornen al lloc del crim.

R.

Joan Arnera ha dit...

Hehe, ets el meu ídol, tio!
Salut i bentornat.

josepmanel ha dit...

Bentornat! Feies buit.

sergi m. ha dit...

Em quedo amb aquestes frases:
Una vida sense activitat creativa és una vida banal, trivial, vulgar, intranscendent, depriment, avorridíssima. Crear és l'antídot més eficaç contra l'avorriment.

D'això discutia l'altre dia amb la meva dona.

Sabia del cert que feia bé mantenint l'Entrellum a la barra lateral...
Salut, mestre!

Anònim ha dit...

Per fi has tornat!

Ja aniré passant, o ja parlarem pel Facebook.

Bones Festes, Toni!



Lorena.

morenita y mina. ha dit...

I nosaltres que dubtàvem de tu... 8-) 8-)

Per cert, eres tu de veritat l'obsés de Technorati que ens va saludar ahir? No eres cap troll que es feia passar per tu, com tants altres fan a Facebook mateix?? :-D Som mooolt desconfiades.

I no, els blogs no moriran en favor d'altres aplicacions. Si ho feies per ser la primera rata que abandona el vaixell, deus haver vist que al Cèsar el que és del Cèsar, i al Papa el que és del Papa.

Jesús M. Tibau ha dit...

comptàvem amb el teu retorn

Anna ha dit...

Toni, ja t'ho has pensat bé això? Ves amb compte perquè les recaigudes són molt dolentes...

Anònim ha dit...

Arribo aquí des d'un bloc d'aquests que tenen la barra aquesta on et va dient que hi ha posts nous, i van ordenant-los de més nou a més vell. Fa un dia que diu que fa una hora que has publicat un post. Entro i entro i... ¿no estaràs fent-me jugar al joc de les tres diferències?

mazda vermell ha dit...

Ei! Genial! Avui em ve de gust veure que passa per entrellum i et torno a trobar! A tots ens passa, em sembla, allò de la tensió dels oposats ( contraris)_ vols una cosa però estas obligat a fer-ne una altra de diferent, alguna cosa et fa mal i saps que no hauria de fer-te'n, dónes per suposades certes coses encara que saps que no hauries de donar res per suposat... un tensió d'oposats, com una goma elàstica i alguns de nosaltres vivim en aquest fràgil equilibri ( puto des-equilibri). Seguire llegint-he

vpamies ha dit...

Ho sabia. Per això no calia dir-te adéu, sinó fins aviat.

Retornes a temps per afegir-te a l'homenatge a Brossa. Fa?

David Madueño ha dit...

M'alegra tornar-te a llegir! Tant pel que ens uneix com pel que ens separa, cosa que alguns no entenen... Pel que veig, però, ells tampoc poden evitar entrar en "territori de la bèstia". En el fons, som una colla de morbosos... Aprofito per desitjar-te bones festes!

Victòria ha dit...

Taller i arxiu, espai per teixir les peces d'un tàpís... un bocí del què som. Escrivint ens escrivim, ens narrem, ens lliurem a altri, ens dimensionem per a no anorrear-nos com un grumer a la platja.. i sí, sempre deixar un interrogant obert. Benvingut al taller, ja saps que ho celebro.

F.Puigcarbó ha dit...

disculpa'm, se m'havia escapat la teva tornada. Has tornat a casa per Nadal com el turró "l'Ametller"

Bones festes!.