2.11.06

Resultats II

Suposo que el post d'anit necessita un aclariment, sobretot si tenim en compte les reaccions (al meu entendre desproporcionades) d'alguns lectors que s'han sentit ofesos per les meves afirmacions i han optat per l'insult més visceral. Porto tot el dia rumiant si val la pena allargar la ressaca d'un text escrit a rajaploma una nit de decepció. Ens agradi o no, les nostres expectatives sempre topen amb el principi de realitat. Tanmateix, l'anàlisi acurada d'aquesta realitat ha de ser el nostre objectiu primordial.

Els resultats d'ahir demostren que a Catalunya creix la idiotesa alhora que es confirma la progressiva descatalanització de l'electorat.

L'abstencionisme (43,23%) és preocupant en la mesura que planteja una curiosa paradoxa dins la democràcia: gairebé la meitat dels votants decideixen no decidir (sic).

La descatalanització es palesa a les xifres: els resultats que obtenen els dos partits estrictament catalanistes (CiU i ERC) són pitjors que els de 2003. A les eleccions de 2003 sumaven 1.568.749 vots (47,38%) i ahir van sumar 1.342.578 vots (45,58%). En canvi, la suma de vots de la resta de partits es manté si fa o no fa igual, amb l'agreujant d'un PSC més PSOE que mai liderat per José Montilla i la nova incorporació del partit anticatalanista dels Ciutadans.

Si barregem catalanisme, nacionalisme, sobiranisme, independentisme... podríem entrar en un galimaties terminològic i conceptual de cal déu. M'ho estalviaré. Quan dic que CiU i ERC són els dos únics partits pròpiament catalanistes em refereixo a què són els únics que tenen una visió de la política des de Catalunya i per a Catalunya, cosa que no poden dir la resta de partits. Malgrat les diferències ideològiques (i sociològiques) que hi ha entre CiU i ERC, els uneix un sentiment comú de país, de pertinença a una terra, la consciència d'una identitat que cal salvaguardar...

La
catalanitat no és solament una qüestió política -com pensen alguns-, sinó quelcom més profund i substancial que implica la totalitat de l'ésser i ens defineix com a individus dins una comunitat. És la llengua, la cultura i la voluntat de persistir en el llegat dels nostres avantpassats. Això no s'improvisa d'avui per demà, no pot ser impostat. Es tracta d'una convicció i d'un sentiment que està per damunt de les sigles polítiques.

Potser ha arribat l'hora d'escollir què volem de veritat: una Catalunya Catalana o una Cataluña descafeïnada, colonitzada, aigualida des de fora i des de dins pels enemics de sempre que, ara més que mai, tenen a l'abast la possibilitat real d'anorrear-nos definitivament. La cosa no és per a fer broma. Em doldria de veure que no som capaços d'unir-nos en un front comú quan més falta ens fa. Em doldria d'assistir a la claudicació dels més catalanistes lliurant en safata la nostra sobirania a les mans dels anticatalans. No sé si m'explico.

Probablement continuarà...

15 comentaris:

Votant d'ERC ha dit...

El front comú s'havia de fer després de votar l'Estatut del Parlament. Es va fer i es va anar a Madrid a explicar la nostra proposta, teníem el 90% del Parlament, això no és una oportunitat històrica? i qui va trencar aquest front per motius electoralistes? doncs el teu estimat MAS pactant a la baixa l'Estatut amb el ZP, i encara dius que el botifler és el d'ERC. Aquesta oportunitat l'ha trencada CIU i ara tots els catalans en pagarem les conseqüències.

tonibanez ha dit...

O sigui, que tu ets partidari de posar Montilla President, no?

Anònim ha dit...

Claudio.
Creo entender su punto de vista. Pero siempre me acude la misma duda ante estas posiciones: ¿ese catalanismo que es "algo más" que la política, no debe, por ese mismo motivo, encontrar caminos fuera de ella?
Cuando Mas dice que Cataluña es más que la constitución y el estatuto porque tiene mil años, ¿no está mezclando cosas diversas?¿No estará llamando Cataluña a dos realidades diversas? ¿Y no deberíamos dejar una de ellas fuera de la política, del mismo modo en que, dejamos la religión?
Y se lo dice alguien de talante conservador, que aprecia la relación que todos debemos mantener con nuestras herencias y nuestros muertos. La cuestión es el lugar de esa preocupación.
Saludos.

tonibanez ha dit...

Claudio: Vd. planteja el quid de la qüestió. Si el meu discurs ultrapassa l'àmbit estrictament polític, això no significa que caigui en una dimensió religiosa, com Vd. insinua... Aquesta sol ser la crítica tòpica contra els nacionalismes: són ersatz de la religió. Més enllà de religions i de polítiques (o potser més ençà) existeix una substància humana arrelada en una terra i en una cultura determinada la qual, en el meu cas, és la catalana. Si Vd. em vol negar aquesta realitat està picant contra ferro colat. No puc concebre el que sóc si renuncio a la meva essència catalana. Més encara: sóc el que sóc perquè sóc català. ¿Entén el que vull dir-li?

Anònim ha dit...

no creus que els esquemes egotistes contra els quals reacciones amb mes fo´rça quan els veus en els altres i els perceps com la seva identitat , tendeixen a ser els mateixos esquemes que tens tu, però que no pots o no vols detectar dintre teu?
En aqeust sentit tens molts a prendre dels teus enemics.
No, no penso que impliqui la totalitat del ser. Els ser no s'identifica amb les formes....

tonibanez ha dit...

Anònim: això que dius dels esquemes propis vistos en els altres té un nom: projeccions. Projecto en el l'altre allò que és meu.

Els enemics ens donen lliçons, sí. I viceversa.

Segons Aristòtil, forma (morphé) dat esse, és a dir, la forma és la responsable de l'essència de les coses. Ser català és molt més que un posat, un gest o una actitud. Ets català quan la catalanitat ha esdevingut la teva forma de ser.

Marçal Girbau ha dit...

Hola Toni:

Tu dixit: "Quan dic que CiU i ERC són els dos únics partits pròpiament catalanistes em refereixo a què són els únics que tenen una visió de la política des de Catalunya i per a Catalunya, cosa que no poden dir la resta de partits."

Interpreto que quan dius això afirmes que ICVEUiA no entra dins dels suposats partits que actuen per a Catalunya i des de Catalunya, oi? Bé, ho trobo sorprenent, perquè no sabria pas veure quins són els teus arguments per defensar tal afirmació. El que sí que és clar, però, és que hi ha polítiques que no es poden fer des de Catalunya, i que MAI no s'haurien de fer des de Catalunya -i possiblement tampoc des de Madrid, sinó des de Brussel·les. Un bon exemple és la política fiscal, especialment els impostos de societats, que hauria de ser una política comunitària a tota la Unió, per evitar que les empreses se't traslladin a l'Aragó si vols aplicar una política fiscal progressista.

Detecto certs errors en la teva anàlisi electoral, com ara l'afirmació que ERC i CiU perden vots i els altres partits es mantenen més o menys igual. Doncs no. Efectivament CiU i ERC perden vots, però és que el PSC i el PP també. L'únic partit que ha guanyat vots en aquests comicis respecte els anteriors ha estat ICVEUiA. Potser, doncs, la gent comença a adonar-se que cal anar cap a Europa, que cal modernitzar Catalunya.

Dubto que Catalunya estigui perdent el sentit de la catalanitat. Fa molt temps que va perdre aquesta catalanitat que reclames. De fet, podríem dir que mai no va existir. Passa que durant 23 anys algú es va entestar a intentar fer creure que existia un país que realment no existeix. La catalanitat existeix, però d'una manera diferent a com tu la voldries. Si un el que vol és separar-se de la seva parella, oi que el primer que ha de fer és reconèixer que viu en parella i agafats de la mà? Doncs Catalunya ha de fer el mateix. Si volem, realment, ser un país normal, el primer que hem de fer és fer-nos una radiografia i analitzar-nos, sense problemes, sense prejudicis, sense vergonya. Perquè "som com som", els catalans, oi? El dia en què la gent vulgui la independència política de Catalunya respecte Madrid, no pas per una qüestió romàntica i Aribauniana (La Pàtria, enorme poema, no?), sinó perquè ens adonem que des d'aquí ens administrarem millor que des d'allà -i només en algunes coses, perquè ha quedat demostrat que hi ha coses que han de ser continentals, i si molt m'apures, mundials-, aquell dia viurem en un país normal, ja que aquell que encara no se sent català del tot, s'adonarà que val la pena reclamar els drets d'aquí -perquè viurà millor si Catalunya té aquests drets-, i, tot seguit, es sentirà, automàticament, més català: més ciutadà de Catalunya.

Recordes la gent que reclamava "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"? Jo no hi era, però els llibres d'història afirmen, i tots ells amb consens, que en aquella manifestació hi havia molts i molts castellano-parlants. Opino que tot allò que es proposi ha de ser d'interès per a l'individu. L'individu ha de veure que allò té sentit fer-ho. Quan dic això no vull dir, per tant, que no s'hagin de fer polítiques socials per a les classes baixes, ja que les classes mitges i altes han de comprendre que a elles també els interessa una societat amb Pobresa Zero. Era Stuart Mill qui deia que la felicitat total de l'individu no arribava si s'adonava que al seu voltant hi havia infelicitat?

A diferència dels altres partits, sembla que ICVEUiA ha estat l'únic capaç d'engrescar l'electorat. Els ciutadans comencen a veure que el plantejament de societat que té aquest partit és útil, com diria el nostre amic Mill, però a més de ser un partit útil i, per tant, materialista, ha estat capaç de compaginar també un nou discurs post-materialista fonamentat en els tres valors de l'equitat, l'ecologia i l'ètica. Per tot plegat, és un partit que ha sabut engrescar les persones, cosa que cap dels altres quatre ha sabut fer.

Aquesta és la meva anàlisi!

A, a propòsit, continua escrivint que costa de trobar discursos no-prefabricats!

Cat ha dit...

Et donaré ànims. No he votat i soc separatista; el patriotisme ha arribat a les cotes més baixes també a Espanya, a Italia potser, ara pujarà arreu,amb una o altra cara; mal que et pesi: Le Pen, Vlamms, etc.I no sóc "fatxa"

Comparteixo el dolor però no les teves raons. Casualment se m'han avançat en això de la religió. Certament, després de la lluita per desterrar la religió; de qualsevol forma d'espiritualirat, en nom del racionalisme -com a nova religió- és difícil que la gent vibri, arrosegar -la cap a ideals transcendents i intangibles, com és el sentit de pàtria.

Els grans catalans-istes han estat católics, a l'altra banda tenim quasi exclusivament els Companys i demés misèria. Mal que et pesi.

tonibanez ha dit...

Hola Marçal!

T'agraeixo el comentari final: és cert, el meus "discursos", encertats o no, me'ls fabrico jo solet.

Més que un comentari has escrit un post sencer, ben argumentat. Tindries bona nota en la pregunta 5 de filo a selectivitat! A pams:

Es veu d'una hora lluny quin és el partit que et fa el pes. Has fet un míting a favor d'ICVEUIA (quin fotimer de sigles!). Han pujat, sí, però no tant. Encara estan per darrere del PP, o sigui, que són molt minoritaris. No els he inclòs dins els partits pròpiament catalanistes perquè els partits més d'esquerra, sobretot els comunistes, sempre han estat internacionalistes (La Internacional) i el seu discurs no acaba de quadrar amb el nacionalisme.

Estic d'acord amb el que dius d'Europa. Cal tenir en compte que les decisions veritablement importants no podran ser preses des d'aquí solament.

Sobre la pèrdua de la catalanitat, clar que no va ser ahir, sinó que ahir es va confirmar un procés que ja dura moltes dècades i que està prenent protagonisme polític creixent. ¿Tu veus Montilla de President?

ERCvotant ha dit...

Sóc el d'abans d'ERC. No vull en Montilla com a president. Voldria una coalició CIU-PSC-ERC-IC amb en Mas de president, ja sé que és complicat però deixa'm flipar una mica. L'enemic el tenim a casa, fa 3 anys eren 15 i ara són 17, hem de combatre tots junts contra l'escòria i en Montilla ha d'estar del nostre bàndol, no podem crear una situació com a Euskadi on estan encallats en el 50% els nacionalistes i els auto-anomenats constitucionalistes.
Salut i República

Marçal Girbau ha dit...

Hola de nou Toni:

Mira, jo sí que veig en Montilla de President de la Generalitat. És més, estic convençut que ho farà millor que en Maragall, amb un tripartit, ja que, com a mínim ell serà més prudent que el nostre actual -encara- president, i s'ho pensarà dues vegades abans d'obrir la boca -entre altres coses perquè la dialèctica no és quelcom que domini massa. Certament aquest fet no és cosa de grans mèrits, però, de fet, el que li critico al tripartit ha estat la seva enorme capacitat per generar sorolls mediàtics contínuament, i perquè els seus partits, a excepció d'ICVEUiA (altre cop) no han sabut tenir prou sentit de la responsabilitat. Estic convençut que aquests dos problemes, com a mínim pel que fa al PSC, quedaran resolts amb en Montilla.

A més a més, en Montilla crec que és oportú que sigui president perquè d'aquesta manera els altres líders del futur tripartit podrien destacar més -ja que ell no en sap gaire de parlar, es visualitzaran més els altres, se'ls veurà més carismàtics.

Evidentment en Montilla no és el meu president preferit, i, possiblement, preferiria un Puigcercós de President, que no pas en Pepe, però no pas perquè en Pepe no sàpiga parlar o perquè sigui xarnego, com tu li dius, sinó perquè ideològicament hi coincidiria, possiblement, una mica més -tampoc gaire-, especialment pel que a l'eix "esquerra-dreta".
Ara bé, prefereixo en Montilla de President i ICVEUiA al govern, que no pas en Mas, perquè sé que amb en Montilla ICVEUiA es podrà posar d'acord en alguns punts -tampoc en gaires, diuen que són el ressò dels socialistes, però jo diria que estan a anys llum.
En quins punts? Polítiques socials, polítiques d'habitatges, fins i tot medi ambient. Segur que tindran molts problemes, i ICVEUiA haurà de cedir en molts casos, però és que amb en Mas seria impossible governar. De debò creus que els xecs arreglaran el país? Què en penses de la política fiscal? Creus que hem de abaixar els impostos? Jo no, tot el contrari. Hem d'apujar els impostos directes i progressius. Estem molts punts per sota de la mitjana europea. De debò veus més necessari el 4t cinturó que no pas un 4t cinturó ferroviari? Saps que Catalunya està a la cua pel que fa a km ferroviaris si ho comparem amb Europa, i en canvi, d'aquí pocs anys Espanya serà el país amb més kilòmetres d'autopistes i autovies per habitant del món?? (les dades te les puc demostrar)

Vaja, he tornat a escriure un post! A, una última cosa que sé del cert que ho saps però m'agradaria remarcar-ho. ICVEUiA no és una coalició comunista, sinó ecosocialista. És important aquest matís, perquè, a diferència dels liberals, l'esquerra, i en especial la catalana, ha sabut aprendre dels seus propis errors del passat i ha reformulat les seves tesis!

Salut!

Anònim ha dit...

Claudio.

Yo no quería decir que el nacionalismo sea como una religión, sino que la solución a los problemas identititarios sería mejor buscarlos fuera del ámbito político, igual que ocurre con la religión.
Sí que entiendo su necesidad de pátria. Para Usted es su país, para mí podrían ser algunos poetas que me han hecho como soy. Pero hemos de vivir juntos y yo creo en una sociedad laica de la que ambos nos sintamos parte.
Una provocación: Ciutadans también es un partido estrictamente catalán, aunque no catalanista.
Saludos.

tonibanez ha dit...

Pessoa decía que su patria era la lengua portuguesa... Yo lo podría decir del catalán.

La pena és que al simple fet de ser català (cosa no escollida) haguem d'afegir el catalanisme (voluntat de defensar la catalanitat amenaçada). Tant de bo poguéssim ser el que som amb plena naturalitat, sense -ismes combatius.

No me joda: Ciutadans és un partido ANTICATALANISTA, una sucursal de la COPE, vaya.

Anònim ha dit...

El sentit de la co-responsabilitat de IC-Verds ha estat ben trist i acollonant a l'hora de desdir-se dels seus companys d'ERC al vaixell del Tinell.

Anònim ha dit...

Mare de deu, ara m'en assabento que no soc catala, qui m'ho hauria de dir!!