22.11.06

Mediocritat

Que el món és ple de mediocres no és cap notícia. De fet, la mesocràcia és el que caracteritza aquesta partitocràcia que ens desgoverna en benefici del capital, que és qui remena sempre les cireres rere els espantalls polítics. Però avui no vull parlar de política, sinó de persones.

Els mediocres són una plaga bíblica. Te'ls trobes arreu: al veïnat, a la feina, a internet... Tot ho okupen, tot ho empastifen amb la seva merdosa mediocritat. És molt fàcil reconèixer-los. Per si mateixos, sols, d'un en un, com a individus, no valen un rot ni un pet de monja, són una nul·litat, un fracàs antropològic. ¿I què fan, doncs? Apuntar-se a alguna cosa, suplir la seva mancança amb la teràpia de grup. La "salvació" del mediocre és el gregarisme, la moltoneria. És la sociologia típica del mediocre: creu que serà alguna cosa si s'afegeix al ramat, si forma part d'un grup o grupuscle, capelleta, colla o el que faci falta per tal de dissimular la seva incompetència, la seva buidor metafísica. Els mediocres són els millors acòlits possibles, els millors sectaris, els millors militants... Saben que allò que els fa "grans" és precisament allò que no són, sinó allò amb el que s'identifiquen. Pot ser un equip de futbol, un partit polític, una associació de pares d'alumnes, una associació de pessebristes o una enciclopèdia lliure de contingut obert, quin collons!

Els mediocres no són capaços de crear res. La seva especialitat és la fe. Adopten l'ideari de la secta a la qual pertanyen i esdevenen uns talibans perfectes. Ataquen en grup, com les hienes. I són tan, tan valents, que solen amagar-se rere nicks puerils mentre parlen "en nom de la sagrada secta".

No suporto els mediocres. Em donen vomitera. Me'ls trobo cada dia pertot arreu. El seu mecanisme senti-mental es fonamenta en el ressentiment, l'enveja, el complex d'inferioritat, etc. Nietzsche els va ben retratar. El millor que pots fer davant dels mediocres és autoafirmar la teva condició d'individu creador capaç d'excel·lència pròpia. Això els treu de polleguera. Ah, i procurar no apropar-t'hi gaire perquè pots sortir emmerdat de dalt a baix.

Mediocres del món, uniu-vos! Mentrestant, lluny de la vostra fetor, jo aniré fent...
PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

8 comentaris:

Nausicaa ha dit...

Aquesta explicació de la mediocritat demostra per què molts dels grans genis i intel·lectuals que tenim la gran sort de comptar dins la nostra cultura han estat personatges "estranys", repudiats, aïllats i assenyalats. I això, malgrat tot, fa venir ganes de SER DIFERENT.

bacus ha dit...

“es que la virtud tiene derecho, como medio de acción,
de usar hasta de la violencia, y que la victoria supone siempre una superioridad laudable en ciertos
conceptos.”

"Por otra parte, la relación de los sexos es análoga;
el uno es superior al otro; éste está hecho para mandar, aquél para obedecer."" buffa

"Esta opinión viene, precisamente, a asentar sobre la superioridad y la inferioridad naturales la diferencia
entre el hombre libre y el esclavo, entre la nobleza y el estado llano. Equivale a creer que de padres distinguidos
salen hijos distinguidos, del mismo modo que un hombre produce un hombre y que un animal produce
un animal. Pero cierto es que la naturaleza muchas veces quiere hacerlo, pero no puede.""" aii...

segons alguns analfabets no tots som iguals alguns tenen cervell i altres no i uns tenen muscle i els altres no per tant es justifica plenament el sistema classista o de bona vida, per tant segons el nivell intel·lectual uns tenen 80, 120 o 190 i això els coloca en la piràmide de la societat......

avui en dia hi ha molts 120 que cobren 4 duros i molts 80 que viuen com un rei.....

http://usuarios.lycos.es/politicasne/documentos/politica.pdf

Papitu ha dit...

...i què et fa pensar que ets tant lluny de la mediocritat?

Jaume ha dit...

Estàs definint el "progre" arquetípic, o només m'ho sembla?

Cat ha dit...

Jaume: no és cert que tots els mediocres siguin progres però si que és cert que tots els progres son mediocres (amb "carrera" o sense, no importa).

On l'has pifiat Toni és quan dius que només els mediocres s'agrupan en capelletes. L'home és un animal social i sociable. La majoria.

Anònim ha dit...

Quanta raó tens, Toni.

mon ha dit...

Consideres un grupuscle o capelleta la parella i /o la familia?
No se, pero m'agradaria la teva opinio.

tonibanez ha dit...

Si vols arribar a ser tu mateix algun dia, has de fugir de la família el més aviat possible.

La parella sempre xoca amb l'autèntic individualisme, però fa la vida més distreta...