3.11.06

Resultats III

Pujol es va equivocar: no n'hi ha prou amb viure i treballar en aquesta terra, no n'hi prou amb ser un okupa de Catalunya per a considerar-se català. Cal un esforç més gran d'implicació, una integració més profunda, un sentiment que trobo a faltar en molts okupants que fa anys i panys que viuen i treballen aquí, però als quals els importaria un rave que demà passat el català fos una llengua morta. Són els que se n'aprofiten i després se'n foten, els que diuen que ells no són nacionalistes... Són els que et miren amb un deix de superioritat i t'etziben: ets un cavernícola antediluvià preocupat només per les coses de la teva tribu, has d'obrir-te (com si una persona fos una síndria que cal esberlar). Sí, són els ciutadans del món, una colla de desarrelats que no suporten que alguns encara tinguem arrels i vulguem defensar-les.

Pujol es va equivocar: no n'hi ha prou amb estar en un lloc per a ser d'aquell lloc. La identitat no és un situs ni un habitus, sinó una qualitat substancial. Ells em respondran: deixa't de metafísiques barates, que els essencialismes no s'adiuen a l'home actual.

L'home actual, sí, postmodern, globalitzat, sense arrels ni identitat, el nàufrag del segle XXI esclau del sacrosant Mercat. L'home actual, sí, que ja no sap d'on ve, ni qui és ni cap a on va...

Les despulles d'aquest home que es mira al mirall i només veu fragments, Narcís esmicolat que ha perdut les referències, que ja no sap què sent, què vol, qui era o qui voldria ser...

Deixalles humanes, inútils i estèrils, sobre les quals no podem construir res perquè tot ha de ser enderrocat. Delenda est Catalonia!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure, company. Tu el que tens és una por de ferrussola que no te l'acabes. Veig que no parles de nouvinguts, sinó de gent que ja fa anys i panys que s'arrosega per la catalana terra, oi?

I exigeixes al nouvingut, li plantes una pistola al pit, que senti Catalunya al fons de l'ànima. Tu què creus, company, què faran quan vegin la violència del teu discurs? Què vas fer tu davant de la violència del discurs dels cures de l'Opus? Et vas fer encara més de l'opus o els vas enviar a pastar fang?


Em sembla que és a tu a qui no li importa un carall que la llengua es mori, precisament, per a poder cantar sobre les seves runes les teves patètiques odes a la pàtria.

I ja per reblar el clau, tu que tant parles de CiU i de gent globalitzada; pregunta-li al Sala i Martin i als del bunker neocon de CiU si estan en contra de la globalització. Mentres el teu partner Sala i Martin organitzava la convenció del Banc Mundial, els globalitzats estaven al carrer rebent hòsties de la policia.

El teu discurs complementa ala perfecció el discurs d'Arcadi Espada.

Apa, ja tens una vintena de comentaris assegurats.

tonibanez ha dit...

Mira, Subal, bonic:

Jo no tinc por.
Ferrusola deu ser ta mare.
Jo no tinc pistoles, sinó paraules.
El teu discurs és suïcida per a Catalunya.
Els de l'Opus em van convèncer durant una temporada, però després vaig evolucionar i ara no hi tinc res a veure.
No m'agraden especialment les odes ni les runes.

No et tolero que diguis que a mi no m'importa la llengua.
No tinc res a veure ni amb el Sala-Martin ni amb l'Arcadio, per sort.
El teu discurs progre multicultuguai i forumesc és el que més mal ens ha fet.
¿Et preocupen molt la quantitat de comentaris d'ENTRELLUM?

Anònim ha dit...

Bon dia.

per ordre invers;

no em preocupen els comentaris que puguis tenir

El meu discurs forumesc és més realista que el teu; desenganyat, catalunya no és una llogarret de la Gàl.lia.

Amb Sala i Martin, amic, comparteixes sigles i interessos pol-itics. Amb l'Espada us retroalimenteu d'odi.

Jo tampoc et tolero que em diguis que la llengua no m'importa (a can Luri em remeto)

Un immigrant de bona fe (perquè ens agradi o no es necessita bona fe per a prendre la nostra llengua), després d'escoltar discursos com el teu pensaria exactament això que dius tu respecte l'aprenentatge del català; "em van convèncer durant una temporada, però després vaig evolucionar i ara no hi tinc res a veure.

El teu discurs és suicida per a catalunya, és reiteratiu i ja t'he contestat.

jo en canvi tinc un Kalashnikov sota el llit.

Ferrussola és la mare ideològica del racisme català.

Jo tampoc tinc por.

salut!

Anònim ha dit...

Potser no vas errat (crec jo, vaja) en el fons de la qüestió "catalana", però sí en les formes, Toni. No és adient ni convenient enfrontar-se al problema amb les mateixes eines que fa servir el nostre -segons tu- teòric "enemic".
Això em porta a fer-te una pregunta que he copsat en l'ambient: creus que ens trobem, efectivament, davant d'un xoc de cultures (a escala reduïda del que succeeix a la resta del món)?.
El debat identitari i la no-integració son, sens dubte, dos fronts oberts a llegir amb cura després de les eleccions de dimecres.

tonibanez ha dit...

Una societat no integrada és una societat des-integrada, o sigui, un poti-poti multicultural d'identitats sovint contradictòries que avancen dialècticament cap a una síntesi de dubtosa optimitat que, de ben segur, perjudicarà les identitats minoritàries i les cultures més febles. Al capdavall, es tracta d'un problema demogràfic, és a dir, colonitzador. Catalunya està perdent la seva essència, es descatalanitza. Això és un fet incontestable. Qui no ho vulgui veure, està cec. Les causes són múltiples i antigues. I és clar que hi ha "enemics": tots els que ens amenacen des de dins (botiflers) i des de fora (invasors). Podem tancar els ulls i anar de bon rotllo... és la nostra especialitat: abaixar-nos els pantalons fins al garró. El nostre símbol és el caganer. Dintre de dues dècades, en tornem a parlar.

Anònim ha dit...

En discrepo de les teves paraules de nou, Toni. Una societat amb no-integrats no té perquè ser una societat des-integrada. Al menys, no té perquè ser-ho si la integritat de la societat de la que parlem no depèn d'aquest grup no-integrador.
El tarannà i el tuf del "poti-poti multicultural" del que ens en parles em porta a pensar que no tens per la mà el fet de les fronteres obertes, que no papers per a tots, compte. Si t'hi fixes amb detall, et mous a una punta totalment oposada de la realitat, quan crec que el més convenient seria mantindre un punt mig.
Que les coses no siguin com realment voldríem que fòssin no ens ha de portar a perdre els estreps democràtics que suposadament tenim tots per endavant i per suposats.
"Catalunya colonitzada i descatalanitzada" em semblen uns termes que sens dubte ens poden portar a llargues hores d'intens debat que aquí no tenim.
On tu hi veus enemics del país, jo tan sols hi veig individus no-integrats. No és tracta ni de tancar els ulls, ni d'anar de bon rotllo, ni d'abaixar-se els pantalons... Es tracta de manegar la paraula, carregar-nos d'arguments i raons, i fer-los servir.
El caganer és el símbol dels que es pleguen de braços, dels que deixen de lluitar pel país, dels que es rendeixen abans d'hora, dels que es neguen a continuar fent país.
Em sap greu dir-t'ho, però d'ençà de la nit del diumenge, corres el risc d'agafar de nou una febrada de cal dèu. Que et sigui lleu.
Un plaer.

Cat ha dit...

Ja veiem Toni - per les respostes-que la progresia multiguai infesta Catalunya.

De bona fe, sí, la majoria continua amb el discurs del pujolisme, integrador , pedagògic, i tal.
Jo crec que s'ha demostrat que no va enlloc.
Un parell de collons és el que fa falta, abans que les nissagues montillanes acaparin el poder.

Ja hi tenen un peu.

Entre botiflers, colons i el progressisme de la puta merda, van matant el nostre ésser.És clar que la postmodernitat no entén d'aquestes subtileses de l'esperit.

Anònim ha dit...

Visca Catalunya sense nazis.

moz ha dit...

No sé si els tres comentaris anònims pertanyen al mateix/a individu/a, però estic d'acord amb els tres.
Catalunya es descatalanitza però els xarnegos no són que siguin enemics nostres, tot plegat es una mena de conflicte passiu, en el que com menys s'impliqui la gent, més resultats s'obtenen. I és per la pròpia condició del problema, que els no-integrats no en tenen tota la culpa.
Jo comparteixo tots els punts del discurs progre xupi-guay i de l'ideari del senyor Ibàñez (qualsevol dia em faré una palla davant de la bandera republicana espanyola mentre xiulo la Santa Espina) i en canvi m'adono que cap dels dos són el camí.
I a mi, que em perdonin, però els espanyols en territori català estàn en el seu dret de no integrar-se en l'àmbit català per que segueixen dins de l'espanyol. I només hi ha una solució al respecte, senyors, transgressora i utòpica, però no inasolble. Saben del que parlo? Comença per inde i acaba per pendència.
Salut!