28.7.06

Per enèsima vegada...

Per enèsima vegada, em demanen que faci un poema d'ocasió; en aquest cas ha de ser per a una parella que celebra el seu 50è aniversari de casats. Fer un poema d'encàrrec sempre em toca el voraviu perquè no sé negar-m'hi i, la majoria de les vegades (com ara), no conec les persones implicades ni assistiré a la celebració en la qual lluiran els meus versos... Tot i així, amb les muses de vacances, faig el que puc conscient que la poesia també pot tenir una funció utilitària (com diria Pla: més gallinàcia), ençà del preciosisme verbal i de l'intel·lectualisme d'alta volada. M'he llevat mig inspirat i, en un tres i no res, he engiponat un poema-metàfora (que les metàfores, ben trobades, sempre són agraïdes perquè il·lustren les idees i els sentiments humans). Aquí el teniu, no és res de l'altre món, però farà el fet, que és del que es tracta:

L’AMOR ÉS UN RIU

L’amor és un riu que inunda el cor.
Els anys porten de tot:
pluges i sequeres,
fred i calor,
dies que passen de pressa
o van molt poc a poc,
dies que deixen ferides
o dolços records…

L’amor és un foc que crema
cada racó del que som.
Bo és el que bé s’acaba,
bo el que dura sempre.
L’amor que ens uneix
com la lluna i les estrelles,
com el cel i la terra
ran d’horitzó.

L’amor és quan em mires
i sento que m’estimes
en el fons dels teus ulls.

Ara que el riu s’apropa
cap al mar definitiu,
dóna’m la mà i no oblidis
que junts serem més forts.