21.7.06

Malgrat la calorada...

Malgrat la calorada que fa, estic content perquè 500 visites no es tenen cada dia. Entre l'e-notícies i en Saül Gordillo, ahir el comptador va pujar com el mercuri del termòmetre. Una exageració. Suposo que avui tornarem a la normalitat.

També estic content perquè només queden 10 dies per a les veritables vacances. Com ja és costum, durant l'agost tancaré la paradeta i descansaré d'aquesta execrable addicció blogogràfica. El sedentarisme no és cosa sana i, de tant en tant, cal voltar i veure món...

Sempre em passa el mateix: gaudeixo més planejant el viatge que fent-lo. Mesos abans ja estic escorcollant mapes, cercant informació sobre indrets concrets, dissenyant rutes, somiant nous horitzons... Després, a l'hora de la veritat, tot passa molt de pressa i, quan te n'adones, ja tornes a ser a casa envoltat pel mateix paisatge de sempre. Has fet un fotimer de fotos i has esborrallat algunes anotacions, però és el que queda dins el que compta...

Ja ho va dir Pessoa:
Que é viajar, e para que serve viajar? (…) As verdadeiras paisagens são as que nós mesmos criamos (...) Quem cruzou todos os mares cruzou somente a monotonia de si mesmo. Já cruzei mais mares do que todos. Já vi mais montanhas que as que há na terra. Passei já por cidades mais que as existentes, e os grandes rios de nenhuns mundos fluíram, absolutos, sob os meus olhos contemplativos. Se viajasse, encontraria a cópia débil do que já vira sem viajar.

Livro do desassossego, 138
Tanmateix viatgem, perquè viatjar és una de les coses que més ens agrada, com llegir, que és viatjar a nous mons literaris. Llegint viatgem -mitjançant les lletres alienes- cap al nostre propi interior, igual que viatgem físicament a través de l'espai a l'encalç de l'experiència que ens ajudi a saber qui som i què fem en aquest món.

Llegim i viatgem per a poder escriure-ho. Escriure és la ressaca de l'experiència o l'experiència anticipada o la no-experiència esdevinguda ficció necessària. Escriure és viatjar sobre el paper -sobre la pantalla- traçant un camí de penombres, deixant l'ombrívola empremta d'aquest formigueig incessant que anomenem paraules...