18.4.07

Sevillanes per Sant Jordi (II)

L'amic Sani ha deixat un llarg i interessant comentari al post Sevillanes per Sant Jordi. També l'ha penjat al seu blog. La meva resposta provisional és aquesta:
Dear Sani, t'agraeixo aquest comentari tan llarg, sobretot perquè planteges qüestions molt interessants la resposta de les quals, personalment, no acabo de tenir clara. Al meu post sobre les sevillanes només em lamentava de què una diada com la de Sant Jordi acabi reduint-se a un entreteniment més, fet greu tractant-se d'un centre d'ensenyament on se suposa que els alumnes haurien d'aprendre la veritable significació de les coses.

Sobre això de la Catalunya catalana no cal que pateixis ni tinguis por. Estic d'acord amb lo de Globalunya, però aquest discurs globalista i multicultuguai (forumesc) no ens hauria de fer oblidar que tenim una llengua i una cultura pròpies que hem de promoure i defensar si no volem acabar diluïts en aquesta olla barrejada on tot val i ningú no sap a què atenir-se. Perquè en tenim cura nosaltres (els catalans) o ja podem plegar. Crec que tu i jo entenem perfectament què significa "català", no? Si, com sembla, tu optes pel poti-poti plurimundial, la barreja-campi-qui-pugui, Catalunya RIP. Només ho constato. A tu et sembla bé. A mi no. C'est tout.

Val a dir que, al nostre centre, a banda dels tallers esmentats, també es farà un acte més "acadèmic" en el qual es lliuraran els premis del concurs literari i de dibuix. El Departament de Llengües és l'encarregat d'organitzar-lo. L'any passat em van convidar a participar-hi.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Malauradament, Sant Jordi cada vegada, com tantes altres festes, ha esdevingut un gran carnestoltes, així que em sembla que és igual organitzar sevillanes, danses del ventre o el que sigui, quan el circ mediàtic és tan variat, al carrer 'real'. Només cal veure com s'afanya tothom -de la tele, sobretot- a fer llibres i llibrets, ressuscitarà la trinca, fins i tot... però no pas amb un volum d'autoajuda que es digui 'com guanyar peles després de fer pàtria' sinó un recull de vint anys de cançons, crec.

Pel meu gust, a les escoles, instituts i altres indrets educatius hauríem de mantenir l'esperit literari, ni que fos jocfloralesc tronat, i continuar amb certàmens -en català, sisplau-, al menys aquest dia. Per a tota la resta, n'hi ha molts més. Però al meu cole, no me n'he sortit, ep. Fem una exposició sobre un tema 'de moda', segons toqui: ecologia, Gaudí, etc. Al menys fos sobre un escriptor català, de tant en tant... Res, que sóc patufetista, ja m'ho va dir algú.

Sani ha dit...

Hola Toni,
Contestaré al meu blog d'una manera més reflexiva un dia d'aquests, perquè no estic d'acord amb els termes finals i manera com presentes la situació.

Crec que és de persones intel·ligens mirar de filar ben prim amb les paraules i donar-hi el màxim de tombs per fer-ne sortir el màxim de matisos.

Ara aquí només vull afegir una cosa que no he escrit en el meu comentari, perquè evidentment no hi ha mai manera de dir-ho tot de cop, però que m'havia passat pel cap i al final he optat per no escriure-ho. És això:
Gairebé tothom té sempre raons personals que expliquen raonaments, preses de posició, tendències, actuacions ...
En el meu cas, no sé si saps que jo que sóc GIRONA ROIG i amb una genealogia catalana sòlida, tinc un fill d'origen colombià que manté dues nacionalitats: espanyola i colombiana. I de retruc, jo a més de ser català i espanyol em sento també una mica colombià, m'entens,oi?
No sé si això t'ajuda a comprendre alguna cosa més. et dona alguna pista més.

Dit això, no és que "jo opti" sinó que m'hi trobo al mig, i no és que em sembli bé la situació "tal com raja", perquè m'agradaria més que ens haguéssim pogut dotar d'unes eines de control que hagués permès millorar la recepció i la integració dels nous ciutadans estrangers: la passada, la present i la futura ...
El que sí dic és que cal estar al costat dels qui arriben i no en un cantó oposat.
Sí que crec fermament que els nous catalans seran tan catalans com nosaltres ara, molt catalans, i ho seran sense provenir de la catalunya catalana.
Res de RIPs, i res de pors, i res de predir desgràcies ...
Allà on tu ets pessimista i negatiu jo sóc optimista i positiu i per això tinc les de guanyar respecte a tu ... Fixa't, una de poques coses en les que et puc "guanyar", com a mínim mentre no canviïs de punt de vista. Una abraçada.

__________