19.4.07

Primaveritats

L'època en què les noies es treuen la roba ensenyant més pell, més carn, badant-se talment flors de pètals delicats, mostrant-se belles i temptadores: els braços nus, les cames nues, l'ofrena del seu cos al déu solar; serpentívoles, surten del pou fosc de l'hivern per a regalar-nos el goig de la pura contemplació, la vida desclosa, transparent, veritable. Obviar-ho és impossible. Sucumbim sense remei a la visió de l'intangible. No ens n'amaguem: som pagans.

La casa s'omple de formigues; abelles i abegots zumzegen per les glicines en una orgia xuclatòria d'inconfusible bonior; esclaten poncelles; el vol de les papallones sembla erràtic, que no erroni.

M'has tornat a somriure. Quan somrius el cel és molt més clar i el cor batega sense entrebancs. Quan somrius sóc més tendre, com aquest sembrat que brulla, roselles envermellint els marges, la vida sempre tan adorable.

Començo a explicar Nietzsche. Cada any, quan em toca fer la primera classe de Nietzsche, noto un pessigolleig a l'estómac; és com si tot el curs hagués estat només un preludi per aquest moment. El vitalisme nietzscheà coincideix amb l'exorbitant vitalitat primaveral. Al costat d'ell, la resta de filòsofs empal·lideixen. Potser és que, a més de filòsof, era poeta. Signava Vogelfrei...
Dies Alles bin ich, schaudernd fühl' ich's nach:
Verführter Schmetterling, einsame Blume,
Der Geyer und der jähe Eisesbach,
Des Sturmes Stöhnen; alles dir zum Ruhme.

Sóc tot això, ho comprenc corglaçat:
papallona seductora, flor solitària,
el voltor i el sobtat torrent glacial,
gemecs de la tempesta; tot en la teva glòria.


powered by ODEO

8 comentaris:

Laura ha dit...

El vol de les papallones sembla erràtic, que no erroni

Potser les papallones també es comporten primaverals, paganes, com els humans... Potser també es despullen per embellir-se damunt les roselles...

catalunya.ffw ha dit...

Tu mateix. Ara, jo crec que la primavera demana explicar el pensament irreverent, lleuger i vernàcul d'en Francesc Pujols. Que no és al programa? Fes-li un lloc!

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Pedra Lletraferida ha dit...

La meva "primaveritat" d'avui és la sorpresa que m'ha causat trobar-me amb aquest logradíssim collage del Mestre Nietzsche. Ja el tinc desat.

Encara recordo una sèrie de posts a l'antic TdQ on ens vas escriure com de bé te'l va explicar un tal professor Polo, allà a la UN.

Salutacions cordials.

Pau ha dit...

Ets un cremat i un pertorbat sexual. Els teus textos sempre al·ludeixen en algun moment el sexe; no l'amor o la sensualitat, sinó directament la pornografia. Només calia veure't a les fotos del saló del sexe somrient. De ben segur que en realitat ets un impotent. Quantes vegades no has pogut trempar en els últims tres mesos? Segur que moltíssims. És clar que tampoc no deu haver-hi massa candidates a proporcionar-te aquell "treball de camp" del que parlaves fa un temps quan deies que volies escriure un llibre sobre el sexe, i a les poques que hi hagi encara deus tenir la barra de fer-les culpables de la teva impotència. Un consell: pren-te una viagra, agafa la cartera i vés a que et facin una bona cardada, a veure si deixes d'incordiar una temporada.

tonibanez ha dit...

Gràcies, pau, jo també t'estimo. Ja veus que no t'he censurat, malgrat el teu to certament agressiu. Em sap greu dir-te que pixes fora de test. La meva senyora esposa de ben segur que podria rebatre amb coneixement de causa les teves afirmacions indocumentades. De totes maneres, gràcies per participar.

Captain Kirk ha dit...

Espero que a mi no me censures tampoco.

Tu alemán es bastante patético. No se si felicitarte por atreverte a recitar en voz alta o ponerte a parir aún más por destrozar una lengua así.

Casi tan mala como tu nivel de alemán es tu manera de recitar un texto así como de recitar una poesía.

And last, but not least,

"La casa s'omple de formigues; abelles i abegots zumzegen per les glicines en una orgia xuclatòria d'inconfusible bonior; esclaten poncelles; el vol de les papallones sembla erràtic, que no erroni."

¡Vaya bodrio! Hay que esmerarse un poquito más.


Esto es lo triste de los blogs, caer de cuando en cuando en la casa de zascandiles como tú.


Oops! he pecado! He escrito un comentario en la ignominiosa lengua castellana.. claro que lo podría hacer en alemán, pero del bueno, ehh?

Anònim ha dit...

"Badant-se talment flors de pètals delicats".

Algunes noies sí que són així, però cada vegada més, també ens hem d´empassar molts sacsons no gaire delicats i poc gust alhora de deixar veure les carns.
No és una crítica a les grassonetes sinó al poc gust amb que algunes noies ens deleiten.

Greenie

tonibanez ha dit...

Dóna gust tenir lectors (o oïdors) així...