21.4.07

Rusiñol, Satie, Israel Clarà i Josep de Flix

  1. Cap al tard. Vetllada teatral al Casal de Vallromanes amb Ramon Madaula fent de Rusiñol. Un monòleg dirigit per la Sílvia Munt i embolcallat per la misteriosa música de Satie. Apunts:
    Sóc esclau de lo que fuig. Es dubtava amb una amargor indefinible. L'art s'ha convertit en xifres. La inconsciència és un llibre alegre. L'experiència és un llibre tristíssim. La morfina, la morfina... era l'anul·lament de la matèria. Em curo les malures de l'esperit treballant. No hi creguem en l'equilibri: l'equilibri és la mort. Els que busquen la veritat es mereixen el càstig de trobar-la. Al món hi ha qui cria canaris i hi ha qui cria necessitats. Delitosa indecisió (jugar a l'aventura). Jo mandro, tu mandres, ell mandra, nosaltres mandrem, vosaltres mandreu, ells mandren. Visca la mandra! Aquest país d'apagallums. El modernisme és l'art que els uns desitgen i els altres temen. En la soledat, i en ella tan sols es troba la poesia. Desert de fosca. La vida rai, el que és horrible és haver de deixar de pintar per sempre. L'ànima creix a mida que el cos s'asseca. Sóc un caminant de la terra. Mig hora abans de morir encara pensaré en el quadre pòstum.
  2. III Premi Vallromanes de Poesia. Encabat de la representació lliurem el premi. Em toca fer de portaveu del jurat. S'havien presentat 29 originals. El guanyador d'enguany és Israel Clarà amb l'obra Cada dia. Clarà ja ha guanyat altres premis, té una desena de llibres publicats i és el factòtum de l'editorial Omicron de Badalona. El poemari guanyador sortirà publicat el mes de juny. M'ha demanat que li faci el pròleg. Us deixo un dels poemes:

    T'estimaré a l'abril

    T'estimaré a l'abril, quan la pluja traspassi

    les fronteres de l’aigua, dels camps oberts, del cel,

    encara molt més blau que quan tu el contemplaves,

    i faré que la terra t’assaoni les mans

    amb què modeles, ombra d’un escultor terrible,

    el rostre transparent, la calç de les parets

    per on t’enfiles plena d’estiu i vida nova.

    A l’infinit, viatja per claredats nocturnes

    i que el cos t’acompanyi pels bancals de l’amor,

    i recordi el teu verd els crims entre les roses,

    l’hivern que perd el nom perquè es fa primavera.

    T’estimaré a l’abril amb aquella certesa

    que fa enllaçar els meus braços amb els de la teva heura.

PS1: Descobreixo que un company d'institut és poeta. El nom de ploma és el seu gentilici: Josep de Flix.

PS2: Rebo un mail...
Benvolgut Toni,

Volia agrair-te que m'hagis fet arribar l'enllaç a la teva crònica de la meva visita a Vallromanes i, almenys en el text, del sopar posterior a Lliçà de Vall.

Hem de treballar de valent, com deia en el sopar, en aquestes darreres setmanes a Vallromanes i a tot el Vallès Oriental. La fita paga la pena.

Gràcies pels comentaris sobre l'ensenyament. Tinc força contactes sobre aquest tema, perquè crec que és un dels principals problemes i reptes que tenim.

Una abraçada igualment.

Artur Mas
President de CiU

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Si no és molt demanar, per quins motius s'ha considerat un poema com aquest mereixador del premi? Gràcies.

tonibanez ha dit...

Sr. Anònim, en primer lloc, el premi no s'ha donat a aquest poema sinó a un poemari sencer dins el qual hi ha aquest poema; en segon lloc, ho hauríem de preguntar a la resta del jurat (en total 5 membres); en tercer lloc, caldria valorar el nivell de la resta de poemaris presentats; en quart lloc, m'agradaria saber quin criteri fa servir vostè per tal de valorar la qualitat d'un poema... Etcètera.

Júlia ha dit...

A mi, m'agrada...

Anònim ha dit...

No és que jo digui que aquest poema sigui bo o dolent, tampoc importa en aquest sentit el meu criteri; també entenc perfectament que en un premi literari com aquest es tracta de valorar l'obra entera i possar-la en relació als demés participants. El que em pregunto és quines particularitats i característiques es destaquen d'un poema com el que has penjat, per exemple. O és que la tria es fa com una qüestió de gust, és a dir, arbitràriament? Només ho pregunto per curiositat literària i estètica. I ja que has penjat un dels poemes, si en poguéssis fer cinc cèntims de crítica literària, almenys jo, t'ho agraïria. Merci Toni. RDC.

Anònim ha dit...

Ostres, monsieur RDC! Ho tens clar, Toni!