24.4.07

Post Sant Jordi

Ja està. Ja tornem a ser a casa, pau i tranquil·litat. Sant Jordi és una bogeria. Riuades de gent amunt i avall. Llibres mercaderia. Signatures a preu fet. Ja està. Fins l'any vinent. Un escriptor no pot caure tan baix. Semblem verdulaires a la paradeta esperant que ens comprin el producte.

Saludo Martí Domínguez i Albert Villaró.

Asseguts, a la meva dreta: el Dr. Corbella, Xavier Graset, Isma Prados; a l'esquerra: Jordi Julià, Toni Tortajada, Enric Calpena... El que ha signat més llibres ha estat el cuiner.

Gràcies Oriol & Natàlia & Jordi

La veritable literatura no té res a veure amb aquest cafarnaüm.

14 comentaris:

Enric ha dit...

La qüestió és.... participaràs el proper any en "aquest muntatge"? Per una altra banda.... per què et sorprens si ja saps què ocorre eixe dia?

ramon ha dit...

Sí, sí, un cafarnaüm... però bé que t'ha agradat ser-hi! Les contradiccions humanes...

vpamies ha dit...

Noblesa obliga, oi? O el preu de publicar. Però no hi faltes cap any, ai las!

Em sembla que, tret del llibre d'algun germà o conegut, no tinc cap llibre signat per l'autor. I els que tinc no són pas signatures caçades el dia de Sant Jordi, que penso que es poden destinar les hores de la Diada a coses més importants que esperar una signatura. I més si el dia acompanya com ahir!

Anònim ha dit...

A Sant Jordi es venen llibres, no "literatura" en preteses majúscules. Plantejar-se en plé segle XXI que la literatura és un exercici intim entre un autor i un grup de sublims lectors és viure encara en el segle XIX. Sóm a la societat de masses, ens agradi o no. Qui no vulgui participar a Sant Jordi és molt lliure i molt respectable, però no val participar amb el nas aixecat i amb ganes de dutxar-se a l'arribar a casa per l'excessiu contacte amb els illetrats que no et llegeixen.

Anònim ha dit...

Sempre que et dutxis un cop arribes a casa després d'haver vist tantes "misèries", sempre és un punt a favor. La veritat és que, per més que no agradi, endinsar-se en la "merda" és el principi bàsic de tot aquell que vulgui conèixer la realitat, no? Però és clar, la merda embrut!

tonibanez ha dit...

Aquí rau la contradicció que assumeixo amb total desimboltura. Entenc que alguns col·legues en neguin a fer el pallasso aquest dia com puc entendre que altres es diverteixin signant... Jo només volia transmetre les meves sensacions d'ahir. L'experiència va ser interessant.

Anònim ha dit...

és cert que en la nosra cultura s'estima més els nenes de l'africa que els caràcters excepcionals. No tenim cap mena de respecte amb l'alta cultura; és a dir, amb la cultura que no busca cap rendiment ni recompemnsa immediata sinó l'oci més distintiu (la recerca de certes recompenses és, sempre, cosa vulgar). Però aquesta situació de "barbàrie" és fruït de la democràcia, és a dir, del poder de les majories; les majories són les que imposen el seu gust sobre les coses, és a dir, els seu criteri sobre allò que és bo i dolent, correcte i incorrecte, just i injust, etc... En el fons és tracta d'un despotisme; o no?

Francesc Puigcarbó ha dit...

En Toni Dalmases, ja fa temps que diu que no va a signar llibres. Però aixó es diu quan no es ven o es ven poc, si un llibre funciona suposo deu ser ja la mateixa editorial que gairebé t'obliga a anar a signar i, que cony! vanitas vanitatis tots en tenim, No fotem

Jomateixa ha dit...

Els que més llegeixen són els que menys llibres compren els dies de Sant Jordi

Jordi ha dit...

Quins llibres vas comprar, Toni?

tonibanez ha dit...

No en vaig comprar cap, ahir.

jordi ha dit...

Tot i la realitat de la diada... felicitats per ser a l'altra banda de la taula.

Anònim ha dit...

Visca en Toni Dalmases que us dóna mil petades a tots!!!!

Tals ha dit...

Encantada d'haver-te conegut! Per cert, no és Sergi, és Oriol xD ai..els filòsofs sou absent-minded eh! Apa, una abraçada i que vagi bé!