26.4.07

Vallromanes aprova el POUM

El ple d'ahir fou històric i antològic. No recordo res semblant des de la moció de censura. Tristíssima imatge d'una oposició desesperada, impotent, sense arguments la qual (gràcies a l'ajut inestimable d'algun energumen) va muntar el numeret per a sortir a la foto. Espero que el proper ple sigui més normal, amb cares noves a la taula i menys crispació entre el públic. Vallromanes no es mereix espectacles tan denigrants perpetrats per genteta que encara no ha entès en què consisteix la democràcia.

3 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Discrepo del teu post d'avui, Toni.

I t'ho dic per experiència pròpia, que un també és "animal polític" a la seva ciutat, i les ha viscudes de tots colors als Plens Municipals, d'aquí i de més enllà.

Precisament el que tú destaques com a poc democràtic són algunes de les característiques que formen part de "l'essència" del sistema polític menys dolent per conviure en societat. A saber:

"Cares noves" o "cares velles" són les que el poble escolleix a les urnes. D'això només en podem opinar (de si ens agraden aquestes o aquelles). La decisió pròpia i personal es remet al vot de les urnes.
Els Plens només són "normals" si el que s'ha aprovat és del teu agrat i sense cap tipus de discussió?. Si així és, com és que no s'estalvien els Plens?. No és el lloc on, precisament, s'han d'exposar les actuacions del govern municipal per tal de que el poble i els seus representants hi puguin dir la seva?.

Si del que estem parlant és de política estaràs d'acord amb mi en que les argumentacions del debat són una visió subjectiva de la realitat que es discuteix. N'hi ha prou amb que les meves argumentacions no formin part de les teves idees.

I un apunt, ja per acabar: a mí no m'agraden els llocs on tothom diu que "sí" a tot, amb el públic capcot i sotmès, sense cap tipus d'esmenes ni d'oposició. En un municipi hi ha d'haver debat, diàleg, i si s'escau, "crispació" (dins d'uns límits civilitzats), que ves per on sempre es un mot que l'empren els que governen i acòlits, i mai els que reben la garrotada. Qüestió d'ulleres, potser?.

Em quedo amb el dubte de saber quin és el concepte que en tens tú de "democràcia", donat que no coïncidim, i crec que hauríem de coincidir, doncs de democràcia només n'hi ha una.

"Potser tú estàs en lo cert, potser jo estic errat".

Salutacions cordials.

P.D.: Per un altre moment deixem els POUM's. Hi ha una clara diferència entre estar a l'Ajuntament "a canvi de" i estar-hi "al servei de".

Anònim ha dit...

Els fonaments de la democràcia, almenys a nivell teòric, són, a saber: A través del diàleg de totes les parts implicades s'arribi a la raó, és a dir, el concens vertader. En d'altres paraules: la democràcia creu que ningú te la raó absoluta, sinó que tothom té una part de raó. Es creu que contrapossant correctament totes aquestes petites parts de raó s'arriba, necessàriament, a una comprensió més global i certa de la realitat. És cert que la democràcia accepta que mai es podrà tenir la certesa absoluta d'estar actuant correctement (amb total justícia i llibertat), no obstant, es creu que és el sistema que més i millor s'aproxima a la Veritat o la Justícia (tal i com creu en letraferida). No obstant, cal dir, que tot això és simplement absurd... a no ser que existeixi Déu i pensem com pensaven els pares de la democràcia occidental, és a dir, els americans "In God we trust". RDC.

Anònim ha dit...

Ets tu el mateix que va escriure "Sota el lilà"?I el mateix que ens parla de l´enyor,del rossinyol,de la primavera?
De vegades em sembla que sou dues(o tres,o centenars) de persones diferents...

Greenie