20.12.07

C'est quoi, un blog?

Un blog c’est un truc à mi-chemin entre media personnel et drogue dure.

C’est un peu à l’écriture ce que le fast food est à la restauration.

C’est l’expression d’un égo masturbatoire. Beaucoup d’énergie à projeter sa semence en pure perte. Mais ne vaut-il mieux parfois se branler que d’être mal accompagné ?

C’est aussi une addiction, un élément d’une stratégie professionnelle, un modèle économique imparfait et ça demande beaucoup de boulot.

Un blog peut aussi être un substitut électronique de la chaise qu'utilisent les orateurs de Hyde Park. En plus confortable, surtout quand il fait froid l'hiver...

Un blog est une fenêtre de liberté

Mon plus beau jouet.

> Extret d'écrans

I per tu, què és un blog?
Deixa la teva opinió als comentaris...

8 comentaris:

Mínimos Diomedea ha dit...

Salut, Toni.

Une fenêtre de liberté.

C'est ça, sour tout.


Ens quedem amb aquest punt de vista, tot i que un "blog", blóc, quadern-e o com volguem dir-li, de vegades també pot esdevenir la droga dura, la catedral de l'ego i el que calgui. Fins i tot una manera d'obrir finestres vers l'altre.

A continuació fem un "talla i penja", amb el teu permís. Si ho consideres adient, genial, si no, ets lliure de esborrar aquest comentari. És casa teva i els comentaris, convidats, bien sûr.

Va:

Saludos, Toni.

Dado el matiz literario de tu página, nos gustaría invitarte a ti y a todos tus amigos y lectores a conocer esta iniciativa, a contracorriente de la inercia habitual y a favor del cuento.

Se trata de un concurso de relato breve en el que la dotación del premio tiene un "precio" simbólico, pero cuyo "valor" reside en todo el rigor y el amor a la literatura con la que está planteado.

La primera edición del premio ha sido un éxito, o así lo creemos, no por la dictadura de las cifras, sino por el nivel y la calidad del trabajo de los participantes. Ya está en curso la segunda edición del certamen, cuyas bases se pueden consultar en el siguiente enlace:

II Premio de Relato mínimo Diomedea

Esperamos participaciones de nuevos cuentistas.

Muchas gracias por tu tiempo y tu atención, y disculpa cualquier molestia que este comentario pueda haberte ocasionado.

RY ha dit...

Està clar, és una finestra per veure cap enfora i cap endins: No es diu "güindous"?

Ramon Aladern ha dit...

Un post és una palla mental
i un blog un orinal on hi cap tot.
Salut!

josepmanel ha dit...

Els qui ens dediquem a escriure un blog trobem fàcil això de parlar de les coses. Potser massa fàcil i tot. Serà un problema d’incontinència (verbal), dic jo. Supose que en el fons hi ha un impuls exhibicionista, la incapacitat de contenir certs emocions o sentiments dintre de la capseta del cor. O potser provocadora, ja siga per iniciar una revolta neuronal (que ja ens aniria bé a tots) o perquè anem rebentats d’impotència davant les coses que ens presenta la vida. Ves a saber. En el meu cas no sé que hi ha de cada cosa. Trobe certament plaent escriure i ser llegit. He decidit barrejar existències pròpies i alienes i fantasies en una mena de joc literari i ara no puc aturar-me. El que m’ha resultat certament gratificant és saber que hi ha gent que et llegeix, que troba mitjanament interessants les teues cabòries, que fins i tot potser les comparteix, i que no se n’amaga de dir-te el que pensa. I acaba teixint-se una relació, una mena de complicitats, del que et fas una mica dependent (només una mica, compte!).

Gulchenruz ha dit...

Els blocs que s'haurien de liquidar, només de pensar-hi em fa esgarrifar. Aquesta pocasoltada de que tothom pot crear un bloc acabarà matant a algú. S'haurien de restringir. Hi ha molt beneit pel món. I si he de ser el primer a destruir els meus blocs ho faré, no tinc cap problema.
Em fa por la llibertat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El bloc, es purament, un canvi més.

themoongoesdown ha dit...

La porta oberta que ens porta a obrir la nostra propia porta.
Es tracta d'una forma més de passar un temps esplendit davant l'ordinador escribint, pel plaer d'escriure que a vegades ens esgarrifa l'ànima per no poder explicar-nos.

Res més. Tot el demés son diferents punts de vista.

Miki ha dit...

És una màscara més, un nou paper que se suma als molts que ja tenim, una faceta més de les que tots guardem a dins i que seria massa complicada de donar a conèixer en altres mitjans.
Un cop "fora" es va barrejant mica en mica amb la personalitat que ja tenia l'autor formant un nou ens socio-digitalo-cibernètic (o com coi s'escrigués la paraula si existís) anomenat blogger.