7.12.07

No escrigues!

Ah, si tinguera un fill... Si tinguera un fill li diria: no escrigues! No et dediques a l'art, no conrees el món del pensament. Viu, tan sols viu, aprofita cada moment, cada instant, cada bocí de la teua existència: ocupa'l de plaers reconfortants, de distraccions amables, de bons moments. Oblida el teatre, la poesia, l'art, t'estalviaràs les seues ingratituds, les seves hores llarguíssimes de soledat. Molt pocs aconsegueixen vèncer aquesta soledat, i si estàs poc dotat de talent, o tan sols dotat a mitges, et transformaràs en un pocapena, en un amargat, en un home consirós i trist, però si eres un artista genuí, mai no et podràs evadir, et desesperaràs davant la presó on t'ha conduït el teu desig de transcendir. No enraones, enamora! Sigues tan sols fidel a tu mateix, als teus instints, a la probitat de la teua consciència, però mai no descobresques la teua posició, mai no reveles públicament les teues coordenades, mai no et poses a tir, sigues eteri, veloç i no et deixes capturar pels falsos paranys d'aconseguir la veritat i conquerir la cultura!

Martí Domínguez, El retorn de Voltaire, p. 118