12.6.06

Aquest és el post número 200...

Aquest és el post número 200 d'ENTRELLUM.

Malgrat que vaig començar aquest blog el desembre de 2005 arran d'un fet prou bloguejable, ENTRELLUM és un CIBERDIETARI de l'any 2006. Això significa que, com els iogurts, té data de caducitat: 31.12.06.

El dietarisme és un gènere ben curiós que el format weblog no ha fet més que potenciar. Després d'una sèrie d'experiències bloguístiques, entre les quals destaca [TdQ]04-05, vaig decidir emprendre aquesta nova singladura a la xarxa conscient de què es tractava d'una obra limitada en el temps a la qual volia imprimir un estil nou, diferent.

Ara que som a l'equador, vull fer balanç i reflexionar una mica.

Visites des del 8.1.06: 22.222
Mitjana diària de visites: 145
Dia amb més visites (19.2.06): 470
Visites per països:













ENTRELLUM suposa el repte d'escriure cada dia: Nulla dies sine post. Això no és cap problema. De fet, hi ha dies que escric més d'un post.

ENTRELLUM no admet comentaris. La decisió pot ser justificada de múltiples maneres. Principalment, volia concentrar-me més en el que escrivia que en les reaccions dels lectors. Molts m'ho han retret, però altres ho han entès i m'han enviat mails quan han volgut dir la seva.

ENTRELLUM ja ocupa 100 pàgines en word i, un cop enllestida l'obra, no descarto la possibilitat de publicar-la en format clàssic de llibre de paper. Si alguna editorial n'està interessada, que es posi en contacte amb mi i en parlarem.

Perquè un blog és una obra: work in progress. Tancar un blog és cloure una obra. Obrir un blog és encetar una obra nova. Sincerament, encara no sé que faré el dia 1 de gener de 2007. Només sé que no serà ENTRELLUM.

Ciberescriure m'ha ensenyat moltes coses. Ofici. Disciplina. Dosar les paraules. Esbaldir les idees. Autogestionar la meva llibertat. Experimentar. ¿La millor gratificació? Tenir lectors fidels i conèixer gent interessant.

ENTRELLUM segueix. Demà ens veiem, si Blogger vol.

(La imatge que il·lustra aquest post no té res veure amb el contingut, però la poso perquè és una foto que he fet aquest matí a la glicina del jardí. M'ha fet gràcia contemplar que la natura no perd el temps)