6.6.06

No és per a donar la raó...

No és per a donar la raó a Freud, però si en realitat el sexe fos molt més important del que sembla (la qual cosa alguns i algunes no estan disposats a reconèixer ni borratxos de vi ni xutats de viagra), aleshores tampoc no caldria avergonyir-se de perpetrar-lo amb la naturalitat que exigeix l'instint més primari. Atès que la nostra mauleria social ens empeny cap l'autoengany més apocat i la sinceritat sovint és vista com una barroera expressió de la manca de civilitat, i tenint en compte que la cardamenta estimula l'eucràsia i el gregarisme, potser hauríem de començar a plantejar-nos seriosament la possibilitat de prescriure la llibertina cohabitació folgadoracobladora dels catalans i les catalanes per tal que el país prosperi sense escarafalls ni entrebancs devers la plenitud somiada, una apoteosi pleromàtica que els polítics, pobrissons, ni tan sols intueixen... Per cert, ¿en parla d'això l'Estatut?

Com diu l'impresentable "poeta" Josep Domènech (guanyador del Màrius Torres 2005 amb una merda de poemari que es redueix a ridículs jocs de paraules i quatre citacions en brasiler):
anar ben cardats és indispensable

NB: Han passat les 6 de la tarda del 6.6.6 i res de res. Què hi farem! A veure si el proper Apocalipsi va de debò.