19.6.06

El veritable problema de Catalunya...

El veritable problema de Catalunya són aquests 2.630.162 (50,59% del cens) catalans idiotes que s'han abstingut de participar en el joc democràtic. ¿Per què? ¿S'estimarien més, potser, una dictadura? ¿No se senten "catalans", no senten seva la política catalana? ¿Estan fora del sistema? Aquesta Catalunya cada cop més des-integrada i in-vertebrada, cada cop més indiferent al seu propi destí... Aquest és el veritable problema de Catalunya.

Navegant navegant per aquest oceà virtual trobo un article titulat Els desarrelats que Domènec Martí i Julià va escriure el 3-XI-1901 a La Renaixença el qual podria servir per a reblar un post anterior que ha fet forrolla. Us copio dos paràgrafs de l'article en qüestió:
En castellà parlen aqueixos que creuen que és aristocràtic desnaturalitzar-se; en castellà aclamen i criden els esvalotadors d’ocasió; en castellà parla el gomós; reblerta de castellanismes flamencs és la conversa del jove obrer viciós; del castellà abusa el polític oligarca, i cap amor sent per la Pàtria catalana l’obrer d’idees radicals que segueix els que volen abolir la pàtria dels altres (...) Els desarrelats de Catalunya són els anormals del nostre poble, són els elements que més impedeixen la regularització de la nostra vida social, els que més retarden el benestar i el perfeccionament del nostre poble, els que realitzen una acció veritablement regressiva, els que, dient-se civilitzats i progressius, més s’oposen que el nostre poble reneixi dignificant-se i normalitzant totes les funcions de la vida social. Per això la tasca del catalanisme és nacionalitzar i arrelar els desnacionalitzats i desarrelats, que és lo mateix que dir humanitzar els catalans desnaturalitzats per sentiments malaltissos, per sentiments egoistes i per mancar-los l’amor de germanor, indispensable per al benestar i el progressiu perfeccionament dels pobles.
Abstencionista, desarrelat, desintegrat... Els estralls irreparables de totes les immigracions... Que cadascú tregui la seva pròpia conclusió... No n'hi ha prou amb carregar els neulers a "la classe política"...

NB1: Qui vulgui deslegitimar el resultat d’aquest referèndum a partir del baix índex de participació és un antidemòcrata. La gent és lliure d’anar a votar, d’anar-se'n a la platja o de quedar-se a casa veient partits de futbol. El resultat és el que és (un SÍ incontestable, contundent, aclaparador: 3 de cada 4 vots). La democràcia implica el risc de l’abstenció, però el joc és el joc i les regles són les regles. No caben hermenèutiques partidistes sobre els vots no comptabilitzats. Qualsevol altra lectura és pura demagògia.

NB2:
"Ribó afirmó también a este diario que la abstención «no es consecuencia de una fuerte tasa de inmigrantes, sino de la falta de cohesión social en sectores de la población de Cataluña». En apoyo a esta última afirmación, Ribó subrayó que, curiosamente, hay fuertes porcentajes de abstención y también de no en zonas barcelonesas propias de la alta burguesía y en otras eminentemente obreras."
Ribó: ¿I què provoca la manca de cohesió social, sinó la immigració (proletària o burgesa)? El desarrelament promou el ghetto, l'autisme, l'idiotisme generalitzat...

NB3:
"La capacitat de construir a poc a poc i amb paciència, que el nostre país ha demostrat sempre, possiblement ha jugat a favor del Sí. Els partidaris del No, els qui pensem que cal donar passos més rotunds cap a la sobirania, n'hem d'aprendre i seguir fent cada dia una mica millor la nostra feina. És veritat que no es pot construir res contra la ciutadania però també ho és que per a avançar cal traçar amb claredat el camí."
Per fi llegim coses assenyades a Can Vilaweb!