1.6.06

No suporto la sordidesa...

No suporto la sordidesa ni com a recurs literari. Quan la sordidesa pren forma humana, l'ésser que en resulta esdevé brut, miserable, mesquí, abjecte... L'únic antídot contra el sòrdid és l'ataràxia, la impertorbabilitat contemplativa, aquella distància prudent del que mira de dalt estant sense enllordar-se. Contra el sòrdid, la santa paciència impertèrrita, l'aire pur dels cims hiperboris. El sòrdid no ens afecta. La seva sordidesa és impotència. Per molt que escopeixi, mai no arribarà a esquitxar la sola de les nostres sabates. Ell ho sap i, per això, cada cop es rebaixa més i més fins a l'infern abominable. El seu infern. Mai els cucs no havien caigut tan baix. Vilesa, ignomínia reduplicada.

No et facis il·lusions: no et menyspreo. Menysprear-te seria donar-te massa importància.
La fuerza del reconocimiento es de tal calibre que no es extraño que el hombre prefiera vivir humillado que ignorado por aquel de quien quisiera ser reconocido. (Gregorio Luri, 25-11-04)