27.3.06

HORITZÓ...



HORIZONTE

Ó mar anterior a nós, teus medos
Tinham coral e praias e arvoredos.
Desvendadas a noite e a cerração,
As tormentas passadas e o mysterio,
Abria em flor o Longe, e o Sul siderio
Splendia sobre as naus da iniciação.
Linha severa da longinqua costa –
Quando a nau se aproxima ergue-se a encosta
Em arvores onde o Longe nada tinha;
Mais perto, abre-se a terra em sons e cores:
E, no desembarcar, ha aves, flores,
Onde era só, de longe a abstracta linha.
O sonho é ver as fórmas invisiveis
Da distancia imprecisa, e, com sensiveis
Movimentos da esprança e da vontade,
Buscar na linha fria do horizonte
A arvore, a praia, a flor, a ave, a fonte –
Os beijos merecidos da Verdade.

Fernando Pessoa
, Mensagem (1934)

HORITZÓ

El mar anterior a nosaltres, les teves pors
Tenen corall i platges i bosc.
Descobertes a la nit i a la foscor,
Les tempestes passades i el misteri,
S'esbadella el Lluny, i el Sud sideri
Resplendeix sobre naus d'iniciació.
Línia severa de la llunyana costa –
Quan la nau s'apropa es dreça el rost
En arbres on el Lluny res no tenia;
Propera, però, s'obre la terra de sons i de colors:
I, en desembarcar, hi ha aus, flors,
On només hi havia, de lluny, l'abstracta línia.
El somni és veure les formes invisibles
De la distància imprecisa, i, com sensibles
Moviments d'esperança i volició,
Buscar en la línia freda de l'horitzó
Els arbres, la platja, la flor, l'au, la font –
Els petons merescuts de la Veritat
En els llavis delicats de la Ficció.