24.3.07

VERGES 07

Últim concert de Lluís Llach al seu poble natal. En directe per TV3. Abans uns episodis del Polònia. Arriba a la carpa el president de la Generalitat. Escridassada, xiulada: "Fora Montilla, fora Montilla"... El presentador de Tv3 intenta dissimular, però no pot negar l'evidència. Per fi fa acte de presència a l'escenari el sermonaire, que parla més que canta. Destrossa el català. Enfoquen Ariadna Gil, Puigcercós i Montilla (que avui és aquí i demà serà a CAN ZAM). Quins collons! Puta política. Pur electoralisme. Em cago en Tv3. Ara canta Tinc un clavell per tu, una carrinclonada de cançó.

Ha esmentat que els del PP volen deixar el País Valencià sense Tv3. També han sortit la Mònica Terribas i la Maria del Mar Bonet. Enfoquen el Mas. Ara canta Maremar... Un piano, una bateria, dues guitarres, un saxo, un violoncel... Massa instruments per a una música tan dolenta. Torna a xerrar. Amb aquest gorret que duu sembla un bisbe. No entenc aquesta mania que tenen alguns de camuflar la seva calvície. Ara parla de sexe. Potser el desig...

La música de Llach és somnífera, ensopida, destrempadora. Segona vegada que enfoquen Montilla. Ara el Mas (amb ulleres) i el Maragall. Torna a referir-se al neofeixisme del PP. També critica l'esquerra. Aquest paio fot política. La música és una excusa. Enfoquen Benach i Puigcercós. El públic crida "In-de-pen-dència". Castells, Tresserras, Nadal. A poc a poc...

Montilla. Surt un espontani que l'abraça i li diu. "Lluís, t'estimem". Ara parla del franquisme. En comptes de dir règim diu sistema. Què m'expliques, Llach? Salvador Puig Antich. Montilla & Benach, ben juntets. Puigcercós. La manipulació de Tv3 és escandalosa. Ariadna Gil. Sempre queda un fil...

Guardiola. Exili republicà. Censura. "Teníem que". La por, la mort i el poble. "Ideia". "Tontu". La Bonet. Metàfores contra la censura. Sembla un humorista en comptes d'un cantautor. La gent li riu les gràcies. Un Rubianes catalanesc. "Tenies de donar ànims". El dia...

Aquesta cançoneta li van censurar per dolenta. Horrorosa.

Més homilia. Setze jutges. Cançó francesa. "Com un diamant a punt de trencar-se". "Cretins com el Bush, el Berlusconi o l'Aznar". Fins quan i per qui...

Paraules mediocres. Trueba. Partal mira el concert des d'un hotel de NYC. Mari Pau Huguet. Bleda. Tendresa...

La Bonet. "Bledes de tot el món, uniu-vos". "Sempre m'he definit d'esquerres i nacionalista". Puigcercós. Montilla. És una passada. "Matitza". "Jo estic molt content de què governi l'esquerra". Mas i Sra. "Ser nacionalista emprenya molta gent". "Nacionalista radical per si de cas". No para de fer política descaradament. Sermons entre cançó i cançó. Guardiola. Jo hi sóc si tu vols ser-hi...

Però, per què són tan dolentes les cançons? Voleu dir que no s'ha equivocat de feina, aquest senyor? De politicastre hagués fet més el fet.

Jo no tinc res a veure amb aquest catalanisme de fireta, victimista, xiruquero, montserratí, pollós, encongit, acomplexat, merda d'oca que necessita al·ludir al franquisme 35 anys després... "El primer dia que vaig anar a escola..." "Rouco Varela amargat profund, quina ànima més negra deu tenir aquest home". No es pot ser res EN CONTRA DE. Aquesta merda de catalanisme. Ara enfoquen una negra. Tema religió. Altre cop l'Ariadna Gil, que ha fet moltes pelis en català. Ara parla dels turistes. "Més voltes que un molinet". Els meus ulls aquí...

"Començarem a acabar". Déu t'escolti. "Nosaltres som gent de pas. Només som perquè volem ser. Això honora un poble." Reconec el director del Teatre Auditori de Sant Cugat. Tossudament alçat...

Hòstia, quines cançons més dolentes! Amb prou feines se salven els solos de saxo.

Oficialment, el concert s'ha acabat, però no tindrem aquesta sort. El públic dempeus fotent el paripé. Montilla no pot tranuitar gaire que demà el seu amic Justo l'espera a CAN ZAM. Afanya't, Lluís. Toca la gallineta i l'estaca i a jaure. Enfoquen Montilla. Presenta els músics. Crèdits. Ara parla del Martí Pol, amb el qual va formar un dels duets més patètics de la nostra història. Quina angúnia, la cadira de rodes aquella sobre l'escenari... Sabessis bé...

La Bonet (juntament amb l'Ariadna Gil i el Montilla, els més enfocats de la nit). Segon bis: Si em dius adéu... Ernest Maragall. La Marina Geli. Puigcercós. Benach. Està tot absolutament estudiat. Visca el puto regidor de Tv3. Ernest Maragall. La mare que els va parir. Encenedors. Per això malgrat la boira cal caminar...

Guardiola. Segon conat de comiat. Es torna asseure davant el piano. Alè...

La gent plora. Jo badallo. Vida... Quan Llach no sermoneja, amb la seva música despullada, es manifesta la seva immensa mediocritat. Això és un dels cims catalans? Aquest és el nostre símbol més preuat? Ja podem plegar. Enfoqueu Montilla, coi. Ja fa estona que no surt. Uns espontanis pugen a l'escenari amb la pancarta "Núria lliure". "Està molt bé que passin aquestes coses". Aprendre...

Sóc conscient que amb aquest post ofenc molta gent, catalans de bona fe. La nostra dissortada pàtria necessita icones com Llach per a fer teràpia de grup. El saxo: el millor de la nit. Puc comprendre aquest sentiment. No el comparteixo, però el comprenc. Llach defineix una frustració col·lectiva. L'exorcisme cantat. Com el gospel dels negres.

Els nostres poetes. Humilitat i servei. Màrius Torres. Hòstia! Cançó a Mahalta. Només aquesta cançó et redimeix, Lluís. Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels, fem els mateixos camins sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes... Guardiola. Ariadna Gil. I escolto la teva ànima tremolosa i amiga... En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento com si em seguís el teu batec suau...

País petit... Geli. Ernest Maragall. Nadal. Malalt d'amor pel meu país...

Venim del nord, venim del sud...

Amor particular... Potser la seva millor cançó. Que junts hem caminat, amb la joia junts, amb la pena junts, que has omplert tan sovint la buidor dels meus mots... N'estic tip de veure l'Ariadna Gil! Ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo... t'estimo... potser amb timidesa, potser sense saber-ne, t'estiiiiimo... i et sóc gelós, i el poc que valc m'ho nego si em negues la tendresa... que joooooooooooooooooooooooooooooo

Viatge a Ítaca...
Retorn a l'origen. Verges. Kavafis. Els que vam néixer terra endins tenim molt de respecte al mar. Guardiola. Aquest estiu, com Odisseu, navegaré per l'Egeu i per l'Adriàtic... Mare Nostrum. Istanbul. Rodes. Santorí. Míkonos. Atenes. Corfú. Dubrovnik. Venècia. Ítaca. Quin saxo més collonut.

Tres hores de concert. Última cançó: Verges 2007...

Una Catalunya avui a Verges. Una altra Cataluña demà a CAN ZAM. Montilla a tot arreu. Nosaltres enlloc, perquè som d'enlloc; d'enlloc o d'aquesta utopia virtual anomenada ENTRELLUM... Que tinguem molta sort... S'està bé aquí junts...

Llach baixa de l'escenari i saluda tothom. S'abraça a la Bonet. Interminables aplaudiments. Saluda Artur Mas, Nadal, consellers, Montilla, Benach, Puigcercós, Huguet, Pasqual Maragall & Diana, Petons i més petons. Sense gorra. El càmera va de cul. La gent canta L'estaca...

Estelades. Una gralla que sona. Si estirem fort ella caurà... In-de-pen-di-èn-cia... Ara canten Laura... (la cançó que em feien cantar sempre quan estava a Pamplona)...

Una Estrella! Lluís: a la teva salut!

Fi.

39 comentaris:

Guillem Carbonell ha dit...

Caram, doncs a mi m'ha agradat molt i molt. M'hi identifico en la forma i el fons.

Jean Robur ha dit...

Salutacions Toni. Bé, jo no he vist el concert enter, avui només he fet una mica de zapping i l'he enganxat dos cops, fent la canço-tipus Llach (no donc detalls de com és una canço-tipus LLach, qui ho vulgui, que escolti algun dels seus albums, al primer badall, sabrà de que parlo). Si que alguna canço es pot salvar, per suposat. El que no aguanto, és que donin lliçons, ni d'uns, ni dels altres. I aixó em volia referir. En Lluís Llach, el dia abans del primer concert de Verges, es queixava de que ja havia avisat als Països Catalans (Qui és? Un nou Papa? Un déu abans d'anar de vacances?) que seria l'ultima gira, i queixant-se "sotto voce" que tothom anés al concert de Verges. Bé, ja no sé trobar paraules al voltant d'aixó, elles mateixes parlen per ell...

latrappola ha dit...

he! he! he! he! he! he!

Ismael ha dit...

Adéu.
Darrer dia que llegeixo l'entrellum. No fa gaire et preguntaves si això dels blocs era seriós. Amb un apunt com el d'avui queda clar que hi ha gent que no sap usar la internet com a eina sinó per vomitar els seus dimonis.
En Llach seria millor polític que tu crític musical. A més, tot i ser criticables els seus comentaris entre cançons, manca gent que durant una carrera artística hagi pres part de la situació socio-política. Potser ens manquen més persones com ell que no tinguin por a parlar per la repercussió comercial.
En tot cas, una mica de respecte.
Gaudeix de la vida i folla millor perquè els teus lectors habituals (?) no siguin castigats.

imma ha dit...

Jo vaig està el concert d'ahir (divendres), el d'avui no l'he pogut veure... el cas és que a mi em va agradar molt, potser perquè a casa sempre l'he escoltat . Els meus pares em portaven de ben petiteta als seus concerts, la mare posava els seus discos dia rere dia i per tant ja forma part de mi. Des del punt de vista musical, potser, les formes de les seves cançons són senzilles, harmònicament parlant, però tot i això, crec que arriben molt endins. Potser em costa molt parlar des de fora i ser objectiva però....

També és veritat que tothom té els seus gustos, i encara sort que no a tothom li agrada el mateix, perquè potser encara hi hagués hagut més persones sense poder veure un dels últims concerts!

Bé, doncs res.

Bona matinada fresca!

Francesc Puigcarbó ha dit...

agredolç es el sentiment, m'agraden algunes de les cançons del Lluís i en un moment determinat foren molt importants, però tot aixó a acabat convertint-seen una caricatura,i em sap greu, pero vaig veure-ho fins les 11 i se'm feia ranci. A banda que allí s'hi va apuntar tothom per sortir a la foto. El gest malgrat tot va ser el correcte per part d'ell, i sobre tot coherent amb ell mateix i la sema manera- agradi o no -de ser i de fer. Ah! i deixa't d'endergues, "Amor particular" es preciosa. Gallina de Piel.

P.H. ha dit...

Et felicito, Toni. Tens els collons molt ben posats, tant pel post d'ahir com el d'avui. No hi ha ningú que parli tan clar i català com tu, cap intel·lectual. Envejo la teva llibertat, la teva sinceritat. Ets un referent, un far que il·lumina enmig de la mediocritat i la foscor que vivim.

arnau ha dit...

puff, que dolent el post d'avui, la veritat és que no és crítica ni res, simplement escombreries (no perquè no combregui amb el que dius, que no ho faig, sinó per la forma, molt i molt fluix).

Ànims i endavant

Anònim ha dit...

Que n'hem d'esperar d'un paio que fot la seva foto al blog?

I a més ja veig que mai hi podré coincidir: darrera seu s'hi aprecia una casa amb un fanalet rotllo 'candilejas' i un porxet rococó.

I tu ens parles de carrincloneries?

Au, canvia de dona que no et deixa ben servit!!!

Ariadna Fornaci ha dit...

Algú havia de dir el que ningú no s'atreveix a dir: que el Llach és soporífer. Ho és ara i ho ha estat sempre. Subscric l'article en un 80 o 85 per cent

Anònim ha dit...

Com els teus llibres siguin de tal nivell de deixalla com els teus articles, espero que siguin més barats que la llenya que almenys per alguna cosa serviran.

trapezista ha dit...

I jo en un 90%. Una única pega: trobo que no li fots prou canya a la Maripau.

Anònim ha dit...

Ei, ja era hora que els "entrellumaires" ens repartisim unes quantes hòsties! Algú ha pujat al cel i nosaltres, pobres pecadors, ens hem quedat amb els pecats, i amb el sentiment de culpa. Ja quasi trobo a faltar, que la festa de Verges no acabes, com una baralla de saló, com en les velles pel·licules "western". Potser si Toni, que has sigut dur (Encara que he trobat molt encertat, que anesis senyalant els llepa-camares), pero res comparat amb els dicursets, que ens ha endinyat el senyor Llach. Després del concert, només queda, o suicidar-se, o fer un nova esglesia. O perqué no, fer una novel·la. Us donc uns quants titols: "Jo vaig morir d'aburriment i de culpa, sota les carpes de Verges", "No tindrem sort, i, si fa malamar, ens clavarem una estaca", "Pais petit, t'estimo quant escolto les campanades a morts", etc.

Marc Vidal ha dit...

fa molta rabia que algú escrigui el que tú penses abans de fer-ho tú mateix!... tenia les notes agafades en una moleskine durant tota la nit i durant el mati amb el tema del "andalu catala" i m'ho has enllestit en un no res, ves a la merda Toni!, ara hauré d'escriure sobre els mentiders

josep blesa ha dit...

A.T'has errat, Toni:
l'apunt va en dos trossos: A i B (els 300 caràcters..)
1. Llach introdueix certa música afroamericana, inèdita ací.
2. Sobre si t'agrada o no és una opinió personal teua. Res més.
3. En un món globalitzat ens calen referents. Perquè els de fora són impaïbles.
Tots fem errades quan escrivim, parlem, etc. ¿I? Tu no? Eres l'Alcover-Moll amb potes, o què?
4. Tothom fa/fem política. Què ens descobreixes? Tu vius al segle XXI o t'has quedat en el Voltaire jove?
5. Amb això no et dic que vages a fer-li cap fel·lació a ningú, ans que tingues més visió global d'on estem immergits.
6. L'obra total d'una persona mereix el respecte d'un Ulisses, i tu, amb un apunt premeditat te la vols carregar.
7. Series capaç de carregar-te una Núria Feliu, un Raimon, etc. d'una febrada com aquesta.
Bé, no vull continuar, i supose que m'he fet entendre, i no et queda més que repensar més globalment. Et continuare entrellucant els teus apunts dels blocs. Faltaria més !.
Vull una societat normal, refotudament normal. No subnormalitzada amb epígons de fireta que semblen Atil·les de llogaret.Ja ens aboquen prou de "shit" d'España i França, i d'altres llocs.
Cordialment.

Sani ha dit...

Amb aquests comentaris veig -i no em feia falta- que segueixes despertant els atàvics "encabronaments" de sempre i les comprensibles "admiracions" totals ...
Anónimo: t'equivoques de ple. Allò de la foto no és can Toni ni la seva foto té res a veure. Cagada psuedoargumental total.

Toni, he llegit el teu post després d'haver penjat el meu .. de manera que no he hagut de forçar opinions ni paraules ...
Després he llegit el teu comentari a can Sani i ara deixo aquí el meu.

Dues cosetes menors i una de més grossa...
Ens hauràs de dir què t'ha fet l'Ariadna, que jo trobo tan maca... i com és que no esmentes la Ma del Mar Bonet que van enfocar tant o més que a l'altra.
Fixacions estanyes?
I ben bé que van fer els de TV3.
I de segur que presents o amb el cor també hi eren el Biel, en Partal i tots els qui et fan "tilín" ...per una cosa o altra.

I pots barrejar el que vulguis, però el nostre Honorable ha de ser a Verges i a Can Zam, així com un altre dia haurà de ser al Delta i un altre a la Vall d'Aran ...

I tot plegat no té res a veure amb la validesa artístíca, cultural, emocional i "política" ...del concert d'ahir?

Quin és el tros de país que no té futur, Toni? Allò que tu anomenes la Catalunya catalana?
Hauràs d'aclarir conceptes ... o no ens podrem entendre pas.

Anònim ha dit...

Toni: ¿què et passa avui que publiques els comentaris en contra???

Anònim ha dit...

No ho sé, no ho entenc, i de ben segur que no sóc prou gran per haver-me perdut en el que sembla aquesta nova forma de periodisme. El concert d'ahir d'en Lluís Llach tenia o té un simbolisme que va molt més enllà que la puresa en què es poguéssin escoltar els instruments i la seva veu. Qui no ha entès mai que és Catalunya, i com ens sentim els catalans, es distreu amb la burla fàcil i poca-solta, parlant d'un cert humanisme i universalisme, típic dels espanyolistes frustrats i encara no han sabut sortir de l'armari.

Anònim ha dit...

Toni:no t'havia llegit mai i mai més ho faré, només una cosa: canvia de camell perquè la droga que et ven és dolenta de collons i ja t'ha destrossat el poquíssim cervell amb el qual vàres nèixer.

Júlia ha dit...

A mi el Llach no m'ha agradat mai, però com que sóc covarda i salvatge de vegades no goso dir-ho, perquè hi ha qui em pegaria i tot: 'no pot ser, que a tu no t'agradi el Llach!!!

A més dels gustos musicals que cadascú té els que té i els que pot, em fa una mica de por el poder de convocatòria, la nostàlgia malaltissa i tot això tan transcendent en pla massiu. Una altra cara del mateix, és, efectivament, Can Zam. No vull ni pensar el que podria fer un líder carismàtic amb mal rotllo, amb tota la gent que pot convocar algú amb 'carisma', ai, quina por.

Júlia ha dit...

...i un altre, tema, amb el 'suport' que dóna tevetrès als joves cantants catalans d'avui i als vells d'ahir que no tenen tant 'simbolisme', la propaganda que li han fet a aquest senyor em sembla excessiva.

Anònim ha dit...

Feia dies qe no somreia tant. Una crònica del concert del ruc útil

En una recerca per internet he trobat que Salvador Sostres l'inclou en el seu llistat de "frikis" -ell els anomena"elit de Catalunya"- ... quin cretí.


http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/03/llus-llach-i-palestina.html

Anònim ha dit...

Llach: ruc útil dels cata-rucs.

Sostres: ruc útil dels convergents.

Toni Ibàñez: ruc inútil de ningú

La Puta Ramoneta ha dit...

Toni, blasfem! jajajaja. És el que passa quan és vol munyir una vaca sagrada, tot son coces. ;-)

mazda ha dit...

Tos tenim un mica de Llach, I tu més que ningú

Anònim ha dit...

Només demostres que ets un homòfob anticatalà. Com se t'acudeix d'escriure aquestes bajenades del Llach? T'haurien de posar a la pressó.

3de5 ha dit...

1- Posa un exemple d'acció col·lectiva

2- la llibertat interna

3- Creus que la Laia Gardeny és responsable del seu futur?

Anònim ha dit...

Toni: ara si que has begut oli... em penso que aquest any tampoc et donaran cap subvenció.

David Montilla ha dit...

No vaig veure el concert d'en Llach, però qui va a veure a en Llach, ja sap el que s'espera. Et pot agradar o no, però no trobo que enganyi a ningú. Així que no se que s'esperava en Toni Ibañez. Un canvi després de tots aquests anys? Sincerament, no crec que pensesis això, però deu tocar article polèmic, i li ha tocat a Llach.

Alprazolam ha dit...

Potser tens raó en alguna cosa de les que dius: sobretot quan critiques els polítics o la gent famosa que era allà per sortir a la tele o que els de TV3 enfoquen allà on volen enfocar. I que no totes les cançons de Llach no són bones, precisament. I que Llach va fer massa reivindicació política en comptes de cenyir-se a la seva música (tot i que si ho parem a pensar, la seva música i la seva vida què serien sense la repressió franquista?).

Però hi ha cançons de Llach que mereixen un respecte, i el mateix Llach crec que es mereix esser criticar amb una mica més d'elegància, no com ho fas tu en aquest post que sembla que estigui escrit des de la rancúnia més absoluta... què t'ha fet aquest pobre home!!!

Joan ha dit...

Aquest blog és més soporífer que el concert del Llach.
Vols dir que aquest Toni Ibañez no li escriu les cançons o els discursos?
I encara s'atreveix a citar Paul Celan, quina pedanteria. Pobre Celan.

Com és que tens habilitada la moderació de comentaris? Que els censures per dolents com les cançons del de Verges?

diariMEF ha dit...

A mi em va agradar molt el concert. Per mi va ser un concert molt intel·ligent en el sentit que va escollir molt bé el repertori. Al final va ser molt emotiu sentir al públic cantar "L'estaca" i "Laura". La realització de TV3 crec que va ser més que correcta.

Evolution_dgm ha dit...

felicitats per les més de 1000 visites d'avui! I això que avui hi ha una hora menys. T'hauries de dedicar a la critica, que sembla que funciona.

Anònim ha dit...

Bona nit!
Per quasolitat he arribat a aqueta pàgina, no se qui es el toni i la veriat no tinc cap interés en coneixer-lo. Sembla un masoquiste pur ja que va veure tot el concert i això que es veu que no li agrada gens o li té una enveja ilimitada. Per a mi es la segona opció i a més la forma despectiva es dùn xiquet de 6 anys.
Salut.
Xavi des d'Alcoi

Manel Ferran ha dit...

Totalment d'acord. Signo el teu post fil per randa. ja comença a ser hora que diguem les veritats i deixem d'enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Santcugatencd'adopció ha dit...

Noi! Ets un crític mol perspicaç! No te'n vas perdre ni una , ni un...! Només un detall: la teva TV. no té aquell butonet que, si l'apretes, s'apaga? I llavors ni es veu TV3 ni cap..? Llavors podràs ser un catalanet més collonut, menys anguniejat. O és que tens un aparell que no s'apaga perquè llavors no sabries que cony fotre? Jo també vaig veure en Pep Tugues.

Anònim ha dit...

Bé Toni, crec que en algunes coses no tens raó; però la tens tota quan dius que estava tot estudiat, inclòs el presentador de Tv3, que segur que menja del pessebre; ami tampoc m'agrada aquest catalanisme de sarró, o xirucaire, diga-li com vulguis; sembla mentida, que escridassin tan a en Montilla, i sigui president, i després d'en Llach, a fer campanya a teletaxi! Ara bé, parlant català eh! Per sort, hi ha catalanistes- sobiranistes que defensen l'autodeterminació de Catalunya sense utilitzar aquest la tàctica "pijo-progre"(eh carod?), "guay"(eh Saura?), fals proletàri (oi Montilla?) anti-sistema (oi Sra Mayol?)... Bé... cal lluitar perquè demà siguem Catalans i no visquem a Cataluña; espero que creem una bona cultura catalana de dretes, liberal i també d'esquerres, sense que hi hagin de ser els espanyols.
Pol

El veí de dalt ha dit...

Doncs a mi el Llach m'agradava. I crec que té cançons sublims que m'agrada de sentir (Viatge a Itaca, cançó a Mahalta, Amor particular, Venim del nord,del sud; ...Es mereixia aquests excés de "mediatisme"? Doncs sí. Però la vida segueix i molts del que com ell creiem en un país més lliure i més civilitzat, tenim feina.

Miner ha dit...

Noi, encara al·lucino amb el que has escrit. Normalment qui critica d'aquesta manera és que poca cosa sap. Tu dius no sé què d'un referent de la cultura catalana i bla, bla, bla... Bé, aleshores explica'm per què Llach ha omplert sempre a Madrid o a París, sense anar més lluny, i jo ho he vist amb aquests ullets. Què en saps tu de música per a jutjar d'aquesta manera? En fi, que no cal ni perdre un minut més amb tu...