7.3.07

Sospites

Sospita dels que t'adulen. Sospita dels que et critiquen. Sospita quan et sentis feliç. Sospita quan et sentis desgraciat. Diguin el que diguin, sentis el que sentis, sospita sempre. Sospita també del teu sospitar.

1 comentari:

Sani ha dit...

Hola Toni,
Tinc prou feina per resoldre'm el meu bloc com per fer la cucut o la garsa a d'altres nius com el teu...

Darrerament vaig més que del cul i no dono per escriure amb tranquilitat i sistema.

Et felicito una vegada mes pels darrers èxits ... que imagino molt importants per la confiança que et donen per anar sempre molt més enllà ...

Per això justament, aquest post on mitifiques "les sospites" em sembla que no pot quedar sense comentari ... i ja m'està bé encetar-los jo.

El que hi dius és molt bo però també molt punyent. Suposo que s'entén perquè ho dius, ara que potser et "surten" massa (pseudo) amics i rebs floretes a dojo ...

Però com que en fas un "aforisme" , jo m'ho prenc com una bufetada a tot i a tothom i no em puc estar de dir que "NO" és això... a la meva manera.

Pren-t'ho com vulguis, però sàpigues que per a mi té més d'abraçada que de cop de peu a la canya ...


Penjo aquí el que penjo també a casa meva ...al Dipofilo.

Desconfia dels qui fan aforismes proclamant que cal malfiar-nos de tot i de tothom, perquè ens obliga a desconfiar d’ells també abandonat-los a llur dissort sospitòsica ;-)

Desconfia de gairebé tot i de gairebé tothom.
Sí, desconfia de gairebé tot, però recorda que paga la pena ser tan imperfecte com per confiar en la Veritat i el Bé; la lluita contra la Injustícia, la Tortura i el Mal en les seves mil cares.
Sí, desconfia de gairebé tothom, però confia en algú per molts pocs que siguin, fins i tot amb la certesa que els amics d’avui poden ser els enemics de demà; sabent que potser algun dia ens barallarem amb els qui més estimem avui...
Conrea l’Amistat i l’Amor, tot i la certesa que l’una i l’altre ens decebran en algun punt del camí. No hi fa res... confia ...
Cal confiar en alguna cosa i en algú per evitar que triomfin l’egoïsme, el nihilisme o la idea de l’absurd...

Sani 15.3.2007