5.3.07

El mar pot esperar

Volia caminar i he tornat a casa amb un bon sarpat d'espàrrecs. Volia caminar i m'he emboscat. Un sol esplèndid. Hauria de ploure perquè tot està molt sec. Volia caminar, però avui no he vist el mar. Un bon sarpat d'espàrrecs acabats de collir i un ou ferrat. Demà caminaré. O demà passat. El mar pot esperar.
Caminant per Vallromanes

4 comentaris:

Anònim ha dit...

GrAcIeS pEl PosiTiU d'AvUi i L'hiStOrIa D la Laia Es MaqUissIma!! :):)

moz ha dit...

I tant que el mar pot esperar... de tan en tan va bé realçar la pròpia lleidatanitat... i escoltar Fito & Fitipaldis! :-)

Anònim ha dit...

Hola, he arribat al teu blog per casualitat cercant a google i he vist la foto d'aquest post. Podries dir-me quina cala és aquesta tan preciosa de la foto?? Gràcies

tonibanez ha dit...

Ni idea. La foto la vaig trobar al Google imatges...