18.3.07

Faves a la planiana

Esgrano faves a la terrassa. Fa un solet que enamora. El veí em demana permís per retallar les branques del meu llorer que envaeixen el seu jardí. S'ha fet una bèstia. Està florit. Li dic que talli el que li plagui i que aprofiti les fulles per al guisat. Faves tendrals. Me'n menjo alguna de crua. Les cuinaré segons la recepta que dóna Pla al volum XV, p. 114. A Can Guàrdia (la botiga de queviures del poble) trobo els ingredients necessaris...

Pla, tan sorneguer i genial com sempre, escriu aquesta frase:
Les faves són com les dones: de seguida fatiguen, però es troben en l'arrel permanent de la il·lusió humana.
I jo afegiria: hi ha dones tan faves que ni amb tota la il·lusió del món te les empasses.