És aquesta llum tímida dels fanals, quan el capvespre s'acomiada sense escarafalls, la que em recorda els teus ulls. Provo d'entomar la nit. Provo de somiar-me lluny d'aquest escenari massa conegut. Provo de parlar llengües estranyes. És aquesta llum tímida dels fanals la que em porta tota la tristesa del món. Provo de caminar a les palpentes. Provo d'adormir-me. Provo d'oblidar els meus errors. Res no em salva d'aquesta llum solitària, moribunda, insípida. Provo d'abraçar-te. El teu cos és un fantasma de fum.És aquesta llum tímida dels fanals, quan el capvespre s'acomiada sense escarafalls, la que em recorda els teus ulls. Provo d'entomar la nit. Provo de somiar-me lluny d'aquest escenari massa conegut. Provo de parlar llengües estranyes. És aquesta llum tímida dels fanals la que em porta tota la tristesa del món. Provo de caminar a les palpentes. Provo d'adormir-me. Provo d'oblidar els meus errors. Res no em salva d'aquesta llum solitària, moribunda, insípida. Provo d'abraçar-te. El teu cos és un fantasma de fum.
Comentaris