29.3.07

Tan dolçament

Estem sense aigua, bufa un vent impetuós, la buidor de la rutina, gestos automàtics, papers i més papers, passadissos eterns, silencis i més silencis que ho diuen tot... Si no fos per tu, que em reculls quan es fa fosc i em somies tan dolçament, la vida seria només un trist episodi perdut enmig de l'absurda immensitat de l'univers.



powered by ODEO

7 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

QUAN ETS TU, ESCRIUS MOLT BÉ.
T'HO DIC SINCERAMENT

tonibanez ha dit...

Gràcies, Francesc, però lamento contradir-te: Jo no sóc jo mai perquè ningú no és "jo", perquè no hi ha "jo", perquè això que anomenem "jo" és una ficció, una entelèquia feta a partir d'un feix d'impressions... O és que no has llegit Hume, tu?

Marta Llivols ha dit...

Fa pocs dies que et llegeixo i m'agrada molt el que escrius. Et seguiré llegint tan sovint com pugui.

Marta Llivols

Què és el que sona de fons?

tonibanez ha dit...

El que sona de fons és el brogit dels planetes rodolant sobre les seves òrbites, la música pitagòrica de les esferes, el no-res sorollós...

Anònim ha dit...

Mmm...ja trobava a faltar aquestes paraules que em reconforten després d´aquesta setmana tan intensa "blogerament" parlant.
Aprofito per desitjar-te una bona Setmana Santa i descans pel cos i la ment.
Jo m´en vaig a Cadis,a buscar tapes i mar...

Greenie

tonibanez ha dit...

Si vas Càdis, potser que llegeixis un post d'aquest estiu passat: Dietari d'agost VI

Anònim ha dit...

Aquest post té un plus per mi.Si aquesta és la teva veu,és la 1a vegada que t´escolto.Veu greu,pausada,sense presa,bona dicció, d´un bon baix(musicalment parlant eh?)probablement...
Que no sigui l´última.

Greenie