21.3.07

Llàgrimes

Cadascú a la seva. No ens prenem la molèstia d'interessar-nos pels altres. Vivim com illes incomunicades d'un arxipèlag. El nostre lema és: "Jo abans que res i que ningú". Aquest "jo" criminal, suïcida. És el jo cartesià que no està segur de què existeixi res fora del seu cogitare; el jo solipsista, utilitarista, que veu tot el que no és ell com un instrument, com un mitjà per al seu engrandiment; aquest jo afamat d'experiències que crida carpe diem, carpe diem, i que se li'n refot qualsevol consideració fora del seu interès particular i immediat; aquest jo que aspira compulsivament al poder, a l'orgàsmica sensació de creure's per damunt de tot i de tothom. Cadascú a la seva, sí, fins que un dia algú et mira als ulls amb els seus ulls negats de llàgrimes... T'has preguntat mai què és una llàgrima? Una llàgrima és un mar reblert de misteris, destil·lada tendresa que confirma el fracàs absolut de totes les paraules. Res no has entès si no has entès les llàgrimes.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

No he tingut impotència més gran que quan he plorat i no m´han entès.
És cert,que potser estem davant d´un dels actes més íntims de la persona.

Greenie

Laura ha dit...

La definició literal de llàgrima en el diccionari és:

f 1 1 ANAT ANIM Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l'ull.

En canvi, has extret la més pura definició de llàgrima amb tota la bellesa única que l’envolta, transparent a la mirada de molts.

“destil·lada tendresa que confirma el fracàs absolut de totes les paraules”

Em quedo amb la teva definició poètica.
Tot un plaer llegir-te Toni.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Als filosofs us perd la retórica, una llàgrima es una llàgrima i no necessariament significa res més que "aixós", com diria qui tu ja saps.-
Els homínids si sabem que és, les hem vist regalimar sovint i de vegades eren les nostres.

Marçal Girbau ha dit...

Certament, Toni, el jo tendeix a ser col·lectivament suïcida, i, per tant, perillós.

El que em sembla curiós, però, és que quan algú, ja bé sigui de forma individual, o ja bé sigui a través de col·lectius, entitats, partits, sindicats, o, fins i tot, administració, doncs, quan algú d'aquests intenta combatre aquest jo maleït se li diu de tot: des de intervencionista fins a totalitari.

En fi, visca la primera persona del plural!

josepmanel ha dit...

Una llàgrima és, un poc, dir adéu a allò que els ulls van veure abans de la llàgrima. Perquè les imatges anteriors ja no seran les mateixes. Perquè cada vegada que les mirem, després de la llàgrima, les imatges estaran impregnades de la seua humitat salada, d'aquest ombrívol foc que va cremar les nostres parpelles. Res és igual després d'una llàgrima. Ni l'alegria, ni el dolor, ni la llum, ni la fe, ni l'amistat, ni l'amor. Però crec que el que més canvia una llàgrima és a l'ésser que la plora.

"EnDaiMoNada" girl ha dit...

Moltes vegades les llàgrimes ens ajuden a tancar episodis de la nostra vida o a "expulsar" d'alguna manera sentiments...encara que m'agradaria saber perquè moltes vegades plorem sense tenir una raó.

Neusneli ha dit...

no m'ho havia plantejat mai... però si que és veritat si... quan ja no tenim cap paraula, plorem: no crec que ningú abans hagi sapigut descriure què és una llagrima de veritat, però ho has trobat: és el fracàs absolut de totes les paraules...