Últim concert de Lluís Llach al seu poble natal. En directe per TV3. Abans uns episodis del Polònia. Arriba a la carpa el president de la Generalitat. Escridassada, xiulada: "Fora Montilla, fora Montilla"... El presentador de Tv3 intenta dissimular, però no pot negar l'evidència. Per fi fa acte de presència a l'escenari el sermonaire, que parla més que canta. Destrossa el català. Enfoquen Ariadna Gil, Puigcercós i Montilla (que avui és aquí i demà serà a CAN ZAM). Quins collons! Puta política. Pur electoralisme. Em cago en Tv3. Ara canta Tinc un clavell per tu, una carrinclonada de cançó.Ha esmentat que els del PP volen deixar el País Valencià sense Tv3. També han sortit la Mònica Terribas i la Maria del Mar Bonet. Enfoquen el Mas. Ara canta Maremar... Un piano, una bateria, dues guitarres, un saxo, un violoncel... Massa instruments per a una música tan dolenta. Torna a xerrar. Amb aquest gorret que duu sembla un bisbe. No entenc aquesta mania que tenen alguns de camuflar la seva calvície. Ara parla de sexe. Potser el desig...
La música de Llach és somnífera, ensopida, destrempadora. Segona vegada que enfoquen Montilla. Ara el Mas (amb ulleres) i el Maragall. Torna a referir-se al neofeixisme del PP. També critica l'esquerra. Aquest paio fot política. La música és una excusa. Enfoquen Benach i Puigcercós. El públic crida "In-de-pen-dència". Castells, Tresserras, Nadal. A poc a poc...
Montilla. Surt un espontani que l'abraça i li diu. "Lluís, t'estimem". Ara parla del franquisme. En comptes de dir règim diu sistema. Què m'expliques, Llach? Salvador Puig Antich. Montilla & Benach, ben juntets. Puigcercós. La manipulació de Tv3 és escandalosa. Ariadna Gil. Sempre queda un fil...
Guardiola. Exili republicà. Censura. "Teníem que". La por, la mort i el poble. "Ideia". "Tontu". La Bonet. Metàfores contra la censura. Sembla un humorista en comptes d'un cantautor. La gent li riu les gràcies. Un Rubianes catalanesc. "Tenies de donar ànims". El dia...
Aquesta cançoneta li van censurar per dolenta. Horrorosa.
Més homilia. Setze jutges. Cançó francesa. "Com un diamant a punt de trencar-se". "Cretins com el Bush, el Berlusconi o l'Aznar". Fins quan i per qui...
Paraules mediocres. Trueba. Partal mira el concert des d'un hotel de NYC. Mari Pau Huguet. Bleda. Tendresa...
La Bonet. "Bledes de tot el món, uniu-vos". "Sempre m'he definit d'esquerres i nacionalista". Puigcercós. Montilla. És una passada. "Matitza". "Jo estic molt content de què governi l'esquerra". Mas i Sra. "Ser nacionalista emprenya molta gent". "Nacionalista radical per si de cas". No para de fer política descaradament. Sermons entre cançó i cançó. Guardiola. Jo hi sóc si tu vols ser-hi...
Però, per què són tan dolentes les cançons? Voleu dir que no s'ha equivocat de feina, aquest senyor? De politicastre hagués fet més el fet.
Jo no tinc res a veure amb aquest catalanisme de fireta, victimista, xiruquero, montserratí, pollós, encongit, acomplexat, merda d'oca que necessita al·ludir al franquisme 35 anys després... "El primer dia que vaig anar a escola..." "Rouco Varela amargat profund, quina ànima més negra deu tenir aquest home". No es pot ser res EN CONTRA DE. Aquesta merda de catalanisme. Ara enfoquen una negra. Tema religió. Altre cop l'Ariadna Gil, que ha fet moltes pelis en català. Ara parla dels turistes. "Més voltes que un molinet". Els meus ulls aquí...
"Començarem a acabar". Déu t'escolti. "Nosaltres som gent de pas. Només som perquè volem ser. Això honora un poble." Reconec el director del Teatre Auditori de Sant Cugat. Tossudament alçat...
Hòstia, quines cançons més dolentes! Amb prou feines se salven els solos de saxo.
Oficialment, el concert s'ha acabat, però no tindrem aquesta sort. El públic dempeus fotent el paripé. Montilla no pot tranuitar gaire que demà el seu amic Justo l'espera a CAN ZAM. Afanya't, Lluís. Toca la gallineta i l'estaca i a jaure. Enfoquen Montilla. Presenta els músics. Crèdits. Ara parla del Martí Pol, amb el qual va formar un dels duets més patètics de la nostra història. Quina angúnia, la cadira de rodes aquella sobre l'escenari... Sabessis bé...
La Bonet (juntament amb l'Ariadna Gil i el Montilla, els més enfocats de la nit). Segon bis: Si em dius adéu... Ernest Maragall. La Marina Geli. Puigcercós. Benach. Està tot absolutament estudiat. Visca el puto regidor de Tv3. Ernest Maragall. La mare que els va parir. Encenedors. Per això malgrat la boira cal caminar...
Guardiola. Segon conat de comiat. Es torna asseure davant el piano. Alè...
La gent plora. Jo badallo. Vida... Quan Llach no sermoneja, amb la seva música despullada, es manifesta la seva immensa mediocritat. Això és un dels cims catalans? Aquest és el nostre símbol més preuat? Ja podem plegar. Enfoqueu Montilla, coi. Ja fa estona que no surt. Uns espontanis pugen a l'escenari amb la pancarta "Núria lliure". "Està molt bé que passin aquestes coses". Aprendre...
Sóc conscient que amb aquest post ofenc molta gent, catalans de bona fe. La nostra dissortada pàtria necessita icones com Llach per a fer teràpia de grup. El saxo: el millor de la nit. Puc comprendre aquest sentiment. No el comparteixo, però el comprenc. Llach defineix una frustració col·lectiva. L'exorcisme cantat. Com el gospel dels negres.
Els nostres poetes. Humilitat i servei. Màrius Torres. Hòstia! Cançó a Mahalta. Només aquesta cançó et redimeix, Lluís. Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels, fem els mateixos camins sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes... Guardiola. Ariadna Gil. I escolto la teva ànima tremolosa i amiga... En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento com si em seguís el teu batec suau...
País petit... Geli. Ernest Maragall. Nadal. Malalt d'amor pel meu país...
Venim del nord, venim del sud...
Amor particular... Potser la seva millor cançó. Que junts hem caminat, amb la joia junts, amb la pena junts, que has omplert tan sovint la buidor dels meus mots... N'estic tip de veure l'Ariadna Gil! Ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo... t'estimo... potser amb timidesa, potser sense saber-ne, t'estiiiiimo... i et sóc gelós, i el poc que valc m'ho nego si em negues la tendresa... que joooooooooooooooooooooooooooooo
Viatge a Ítaca... Retorn a l'origen. Verges. Kavafis. Els que vam néixer terra endins tenim molt de respecte al mar. Guardiola. Aquest estiu, com Odisseu, navegaré per l'Egeu i per l'Adriàtic... Mare Nostrum. Istanbul. Rodes. Santorí. Míkonos. Atenes. Corfú. Dubrovnik. Venècia. Ítaca. Quin saxo més collonut.
Tres hores de concert. Última cançó: Verges 2007...
Una Catalunya avui a Verges. Una altra Cataluña demà a CAN ZAM. Montilla a tot arreu. Nosaltres enlloc, perquè som d'enlloc; d'enlloc o d'aquesta utopia virtual anomenada ENTRELLUM... Que tinguem molta sort... S'està bé aquí junts...
Llach baixa de l'escenari i saluda tothom. S'abraça a la Bonet. Interminables aplaudiments. Saluda Artur Mas, Nadal, consellers, Montilla, Benach, Puigcercós, Huguet, Pasqual Maragall & Diana, Petons i més petons. Sense gorra. El càmera va de cul. La gent canta L'estaca...
Estelades. Una gralla que sona. Si estirem fort ella caurà... In-de-pen-di-èn-cia... Ara canten Laura... (la cançó que em feien cantar sempre quan estava a Pamplona)...
Una Estrella! Lluís: a la teva salut!
Fi.
Comentaris
Darrer dia que llegeixo l'entrellum. No fa gaire et preguntaves si això dels blocs era seriós. Amb un apunt com el d'avui queda clar que hi ha gent que no sap usar la internet com a eina sinó per vomitar els seus dimonis.
En Llach seria millor polític que tu crític musical. A més, tot i ser criticables els seus comentaris entre cançons, manca gent que durant una carrera artística hagi pres part de la situació socio-política. Potser ens manquen més persones com ell que no tinguin por a parlar per la repercussió comercial.
En tot cas, una mica de respecte.
Gaudeix de la vida i folla millor perquè els teus lectors habituals (?) no siguin castigats.
També és veritat que tothom té els seus gustos, i encara sort que no a tothom li agrada el mateix, perquè potser encara hi hagués hagut més persones sense poder veure un dels últims concerts!
Bé, doncs res.
Bona matinada fresca!
Ànims i endavant
I a més ja veig que mai hi podré coincidir: darrera seu s'hi aprecia una casa amb un fanalet rotllo 'candilejas' i un porxet rococó.
I tu ens parles de carrincloneries?
Au, canvia de dona que no et deixa ben servit!!!
l'apunt va en dos trossos: A i B (els 300 caràcters..)
1. Llach introdueix certa música afroamericana, inèdita ací.
2. Sobre si t'agrada o no és una opinió personal teua. Res més.
3. En un món globalitzat ens calen referents. Perquè els de fora són impaïbles.
Tots fem errades quan escrivim, parlem, etc. ¿I? Tu no? Eres l'Alcover-Moll amb potes, o què?
4. Tothom fa/fem política. Què ens descobreixes? Tu vius al segle XXI o t'has quedat en el Voltaire jove?
5. Amb això no et dic que vages a fer-li cap fel·lació a ningú, ans que tingues més visió global d'on estem immergits.
6. L'obra total d'una persona mereix el respecte d'un Ulisses, i tu, amb un apunt premeditat te la vols carregar.
7. Series capaç de carregar-te una Núria Feliu, un Raimon, etc. d'una febrada com aquesta.
Bé, no vull continuar, i supose que m'he fet entendre, i no et queda més que repensar més globalment. Et continuare entrellucant els teus apunts dels blocs. Faltaria més !.
Vull una societat normal, refotudament normal. No subnormalitzada amb epígons de fireta que semblen Atil·les de llogaret.Ja ens aboquen prou de "shit" d'España i França, i d'altres llocs.
Cordialment.
Anónimo: t'equivoques de ple. Allò de la foto no és can Toni ni la seva foto té res a veure. Cagada psuedoargumental total.
Toni, he llegit el teu post després d'haver penjat el meu .. de manera que no he hagut de forçar opinions ni paraules ...
Després he llegit el teu comentari a can Sani i ara deixo aquí el meu.
Dues cosetes menors i una de més grossa...
Ens hauràs de dir què t'ha fet l'Ariadna, que jo trobo tan maca... i com és que no esmentes la Ma del Mar Bonet que van enfocar tant o més que a l'altra.
Fixacions estanyes?
I ben bé que van fer els de TV3.
I de segur que presents o amb el cor també hi eren el Biel, en Partal i tots els qui et fan "tilín" ...per una cosa o altra.
I pots barrejar el que vulguis, però el nostre Honorable ha de ser a Verges i a Can Zam, així com un altre dia haurà de ser al Delta i un altre a la Vall d'Aran ...
I tot plegat no té res a veure amb la validesa artístíca, cultural, emocional i "política" ...del concert d'ahir?
Quin és el tros de país que no té futur, Toni? Allò que tu anomenes la Catalunya catalana?
Hauràs d'aclarir conceptes ... o no ens podrem entendre pas.
A més dels gustos musicals que cadascú té els que té i els que pot, em fa una mica de por el poder de convocatòria, la nostàlgia malaltissa i tot això tan transcendent en pla massiu. Una altra cara del mateix, és, efectivament, Can Zam. No vull ni pensar el que podria fer un líder carismàtic amb mal rotllo, amb tota la gent que pot convocar algú amb 'carisma', ai, quina por.
En una recerca per internet he trobat que Salvador Sostres l'inclou en el seu llistat de "frikis" -ell els anomena"elit de Catalunya"- ... quin cretí.
http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/03/llus-llach-i-palestina.html
Sostres: ruc útil dels convergents.
Toni Ibàñez: ruc inútil de ningú
2- la llibertat interna
3- Creus que la Laia Gardeny és responsable del seu futur?
Però hi ha cançons de Llach que mereixen un respecte, i el mateix Llach crec que es mereix esser criticar amb una mica més d'elegància, no com ho fas tu en aquest post que sembla que estigui escrit des de la rancúnia més absoluta... què t'ha fet aquest pobre home!!!
Vols dir que aquest Toni Ibañez no li escriu les cançons o els discursos?
I encara s'atreveix a citar Paul Celan, quina pedanteria. Pobre Celan.
Com és que tens habilitada la moderació de comentaris? Que els censures per dolents com les cançons del de Verges?
Per quasolitat he arribat a aqueta pàgina, no se qui es el toni i la veriat no tinc cap interés en coneixer-lo. Sembla un masoquiste pur ja que va veure tot el concert i això que es veu que no li agrada gens o li té una enveja ilimitada. Per a mi es la segona opció i a més la forma despectiva es dùn xiquet de 6 anys.
Salut.
Xavi des d'Alcoi
Pol