6.3.08

Tot és contingent

Tot. No et facis il·lusions. No hi ha cap ésser necessari. Això que alguns anomenen déu és solament una paraula carregada de por. Una paraula o una quimera farcida d'agosarades suposicions. La causa de totes les causes és una altra causa també contingent, atzarosa, fortuïta, innecessària que nodreix la cadena infinita dels dubtes insolubles. Tot és contingent. No te'n refiïs, d'allò que és intangible. Malfia-te'n, de les paraules irrellevants, asèptiques, inodores, insípides... La contingència ens defineix. El que ara és, d'aquí a una estona podria deixar de ser. Podria, per exemple, esborrar aquest blog ara mateix. Podria suïcidar-me. Podria oblidar-te definitivament. Podria... ¿Quina importància pot tenir, doncs, tot això que, tard o d'hora, deixarà de ser sense remei? Una importància efímera, incerta, aleatòria. No, no et facis il·lusions. Tot és contingent. Tot. Tu també.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara mateix podries, com fas, ser escoltat per una altra conting�ncia. Ara mateix podries escriure, com jo ho faig, o dir-lis als joves de l'aula de filosofia que val la pena viure. Aquesta �s la meravellosa conting�ncia que t'ha tocat. Hi ha qui espera la incerta quimera atzarosa de posseir paraules i compartir-les amb tu.

Toni Ibañez ha dit...

Jo no he dit en cap moment que no valgui la pena viure. El que he fet és verbalitzar la consciència lúcida de la contingència de tot plegat. Que la vida sigui contingent potser la fa encara més meravellosa...

Jordi ha dit...

Naturalment, ara, convé un objectiu i una fe, que combinada amb l'art de censurar-se lo pensament o les emocions quan emprenyen, permet tornar del nihilisme.

Anònim ha dit...

Hi estic d'acord, com ho deies l'altre dia devora el ferro que plorava quatre barres. Nom�s de pensar en tot aquest atzar sento goig i agraiment... i tamb� comprom�s. Mil i una nits i un dia tan llarg com pugui he de continuar
"veles e vents" el viatge. Gr�cies

Anònim ha dit...

MIRIAM 1 de BTX B
tot es contingent, si perque si no existis algú tot seguiria sent igual, i no sabem mai quant desapareixerem perque es veritat no som necessaris i tenim por de quant arribara aquet moment.res es important realment.

Jesús Martínez ha dit...

Per a mi deu ni va existir, ni existeix ni existira. Com tu mateix has dit el que es ara podria deixar de sero d'aqui a una estona, per exemple una persona que mor però aquesta no deixaria de existir perque romandria en els nostres records. Però aquest món no es contingent, perque quasi be tot existeix i tot pot ser!!!

Anònim ha dit...

Irene Santos

No pot existir cap ésser necessari ja que tots som contingents. Tots ens morim, tots desapareixem, fins a deixar de ser. Ens convertim simplement en un oblit a l'oblit. És per això que la por va precedida de la mort ja que, en qualsevol moment, podem deixar d'existir i necessitem crear un ésser el qual ens resolgui aquesta por.

FRAN 1 BTX B ha dit...

Tot es contingent,per mi no pot exisir cap ésser necessari. Per que en qualsevol moment podem morir y conventirnios solment en un record, crec que aquesta insertesa que ens dona la mort provoca la por. Per mi deu el tinc en un pensament però no existeix,,,La humanitat crea aquest ésser necessari anomenat déu per que ens resolgi aquesta por.

Anònim ha dit...

Com tot és continguent, no existeix cap ésser necessari. La humanitat no sabem quan , però a difèrncia del animals sabem que algun dia morirem, y ens convertirem en un simple record per els que encara viuen. Jo no crec en Déu, però com tots els humans el tenim en el nostre pensament i tenim una idea d'ell. Jo opino que Déu està creat per la necessitat que tenen els humans en creure que despres de la mort la vida continua( per eviatar aquesta por).

ATENTAMENT:FRANCESC CUÉLLAR 1rBTX B

Anònim ha dit...

Tenin en compte que tot fos continguent, no existeig cap ésser necessari. La raça humana a diferència dels animals, no sabem quan morirem però sabrem que algun dia arrivara l'hora. Aquesta insertesa de la mort crea aquesta por. Quan ens morim ens comvertim en un simple record per els que encara viuen. Jo no crec en Déu, però com tots els humans encara que no creguis tots el tenim ala nostra consiència. Jo crec que Déu està creat per treure la por als humans pensant que ja vida després de la mort.

Atentament: Fran 1r BTX B

Anònim ha dit...

Tot és contingent,no existeix cap essér necesari(deu)ja que, quan morim desapareixem del món, només quedará el nostre record en algunes persones peró quan elles que ens recordin també morin no ens recordará ningú.
Haurem dsaparegut totalment.
jo penso que hi ha molta gent que intenta creure en déu només pel fet de no patir tan quan algun conegut mori.

Cristina Membrive 1er Batxi.

Anònim ha dit...

Jennifer, 1r Btx A
Tot és contingent, no hi ha cap ésser necessari, perque com dius, tot acaba desapareixent. Aquesta idea de Déu l'ha creat l'home per escapar a aquesta por, la por d'acabar desapareixent i, al llarg del temps, ser oblidat. Déu és l'esperanza que té l'home per enganyar-s'hi i pensar que hi ha vida després de la mort, i aixì, tancar els ulls i no voler veure que volguis o no, ets contingent.

Anònim ha dit...

LAURA CASTAÑEDA, 1R BATX.A

Cert, no crec que hi hagi algun ésser que es salvi de la contingència. I si pregunten: d’on ha sortit tot, l’Univers, els planetes i la vida? Potser hi ha un ésser superior que ens ha creat i s’entreté mirant com passem les nostres fugaces vides, com sofrim, morim... (que no entra dins les meves creences) però, en aquest cas, d’on ha sortit aquest? tant que preguntem per l’origen de tot, ELL també en tindria que tenir un, d’origen, no? O si ha estat eternament, quant s’allarga aquesta eternitat? Quan a començat el temps? Res d’això té cap sentit, i si aquest ésser ha de tenir un origen es rebaixaria a l’altura de la resta dels mortals, es tornaria totalment contingent.
Ja existent i coneixedors d’aquesta contingència, podem pensar que les nostres curtes vides no tenen cap importància, quin sentit té viure-la si en el cas de no ésser la resta de l’univers ni s’immutaria? Si només som un petit punt en un entorn, també contingent només que a més llarg termini que nosaltres. Dons jo dic, ja que soc aquí, passaré la estona. Si res canviaria en cas de no estar, tampoc crec que succeeixi res per si estar aquí, a més, si es tan fàcil deixar de ser, deguda la contingència, sempre estaré a temps de fer-me enrera i deixar aquest espai buit per a un altre que li sembli bé existir.

Jose Angel Quintanal ha dit...

Podem dir que tot és contingent,es una de les poques coses que podem estar quasi segurs,ja que tot prové d'alguna cosa,supusan que hi ha algun ésser superior a nosaltres que ha creat tot,qui ha creat aquest ésser?alguna cosa,i aquesta cosa qui li ha creat?són preguntes que sempre estaran.
Pots existir ara mateix i dintre de 5 minuts deixar-ho de fer,ningú és necessari. Tot comença i acaba res es intangible, si de veritat existeix un déu també hauria d'estar creat per alguna cosa.
No pots en refiar-te d'allò que creus que és intangible,d'un moment a un altre pot deixar de ser.

Anònim ha dit...

Jo penso que TOT és contingent, la causa de totes les causes és una causa també contingent, no crec que aquesta causa principal sigui un ésser necesari,la idea de Déu la tinc present encara que no crec en ella, jo no crec que hi hagi una causa necesaria que mogui totes les altres causes contingents, hi ha gent que sí ho pensa però jo tinc molt clar que hi ha una altra explicació.
Tots els éssers són però poden deixar de ser...
Sara Martínez Coronado

Anònim ha dit...

Tots nosaltres som éssers humans contigents,cadascú de nosaltres pot desaparèixer en cualquier moment, ens pot passar qualsevol cosa, no som imprecindibles, ningú en aquest món.
Tots som iguals, en aquesta vida tot pot desaparèixer en res i quan menys te'ls esperes.

D'on procedim? una bona pregunta, i això de que deu a estat el creador de tot, i totes les altres teories que s'han arribat a dir, són preguntes sense respostes.







atentament, Jazmin Soledispa.

Anònim ha dit...

Cap ésser humà és necessari, o al menys per mi.
Ningú a la nostra societat actual es necesari per cap altre persona, crec que tots som auto suficients per nosaltres mateixos, si que depenem de maquines i altres maquinaries, però a la fi tots som independents.
D'aquesta manera es normal que com persona que som, siguem contingents, ja que no som "útils" a altres persones.

Adrian Naranjo 1ºBatx A

Anònim ha dit...

Està ben clar que no hi ha cap ésser necessari, que Déu és només una paraula amb el significat del verb deure. Res és necessari, podem viure cinc anys més, com si vivim cinc hores. Aquest Déu si és que existeix, com ha pogut fer la gebt a partir de dues persones que no se sap res d'elles. Només importa el present, ja que el pasat no es pot definir i tampoc se sap si haurà un futur.

Aitor Barbero 1º batx A

Anònim ha dit...

Tot és contingent.
Incloses aquelles coses que en creen altres coses que també són contingents. No perqué hagin creat alguna cosa seran sempre necessàries. si elles no estiguéssin per crearles una altra cosa ja ho faria per elles.
Quan qualsevol cosa es creada en qualsevol moment pot deixar de ser-ho...
Matilde Esteves-García

Anònim ha dit...

Do you have copy writer for so good articles? If so please give me contacts, because this really rocks! :)

Toni Ibañez ha dit...

tonibanez@hotmail.com