Tot. No et facis il·lusions. No hi ha cap ésser necessari. Això que alguns anomenen déu és solament una paraula carregada de por. Una paraula o una quimera farcida d'agosarades suposicions. La causa de totes les causes és una altra causa també contingent, atzarosa, fortuïta, innecessària que nodreix la cadena infinita dels dubtes insolubles. Tot és contingent. No te'n refiïs, d'allò que és intangible. Malfia-te'n, de les paraules irrellevants, asèptiques, inodores, insípides... La contingència ens defineix. El que ara és, d'aquí a una estona podria deixar de ser. Podria, per exemple, esborrar aquest blog ara mateix. Podria suïcidar-me. Podria oblidar-te definitivament. Podria... ¿Quina importància pot tenir, doncs, tot això que, tard o d'hora, deixarà de ser sense remei? Una importància efímera, incerta, aleatòria. No, no et facis il·lusions. Tot és contingent. Tot. Tu també.
Comentaris
"veles e vents" el viatge. Gr�cies
tot es contingent, si perque si no existis algú tot seguiria sent igual, i no sabem mai quant desapareixerem perque es veritat no som necessaris i tenim por de quant arribara aquet moment.res es important realment.
No pot existir cap ésser necessari ja que tots som contingents. Tots ens morim, tots desapareixem, fins a deixar de ser. Ens convertim simplement en un oblit a l'oblit. És per això que la por va precedida de la mort ja que, en qualsevol moment, podem deixar d'existir i necessitem crear un ésser el qual ens resolgui aquesta por.
ATENTAMENT:FRANCESC CUÉLLAR 1rBTX B
Atentament: Fran 1r BTX B
Haurem dsaparegut totalment.
jo penso que hi ha molta gent que intenta creure en déu només pel fet de no patir tan quan algun conegut mori.
Cristina Membrive 1er Batxi.
Tot és contingent, no hi ha cap ésser necessari, perque com dius, tot acaba desapareixent. Aquesta idea de Déu l'ha creat l'home per escapar a aquesta por, la por d'acabar desapareixent i, al llarg del temps, ser oblidat. Déu és l'esperanza que té l'home per enganyar-s'hi i pensar que hi ha vida després de la mort, i aixì, tancar els ulls i no voler veure que volguis o no, ets contingent.
Cert, no crec que hi hagi algun ésser que es salvi de la contingència. I si pregunten: d’on ha sortit tot, l’Univers, els planetes i la vida? Potser hi ha un ésser superior que ens ha creat i s’entreté mirant com passem les nostres fugaces vides, com sofrim, morim... (que no entra dins les meves creences) però, en aquest cas, d’on ha sortit aquest? tant que preguntem per l’origen de tot, ELL també en tindria que tenir un, d’origen, no? O si ha estat eternament, quant s’allarga aquesta eternitat? Quan a començat el temps? Res d’això té cap sentit, i si aquest ésser ha de tenir un origen es rebaixaria a l’altura de la resta dels mortals, es tornaria totalment contingent.
Ja existent i coneixedors d’aquesta contingència, podem pensar que les nostres curtes vides no tenen cap importància, quin sentit té viure-la si en el cas de no ésser la resta de l’univers ni s’immutaria? Si només som un petit punt en un entorn, també contingent només que a més llarg termini que nosaltres. Dons jo dic, ja que soc aquí, passaré la estona. Si res canviaria en cas de no estar, tampoc crec que succeeixi res per si estar aquí, a més, si es tan fàcil deixar de ser, deguda la contingència, sempre estaré a temps de fer-me enrera i deixar aquest espai buit per a un altre que li sembli bé existir.
Pots existir ara mateix i dintre de 5 minuts deixar-ho de fer,ningú és necessari. Tot comença i acaba res es intangible, si de veritat existeix un déu també hauria d'estar creat per alguna cosa.
No pots en refiar-te d'allò que creus que és intangible,d'un moment a un altre pot deixar de ser.
Tots els éssers són però poden deixar de ser...
Sara Martínez Coronado
Tots som iguals, en aquesta vida tot pot desaparèixer en res i quan menys te'ls esperes.
D'on procedim? una bona pregunta, i això de que deu a estat el creador de tot, i totes les altres teories que s'han arribat a dir, són preguntes sense respostes.
atentament, Jazmin Soledispa.
Ningú a la nostra societat actual es necesari per cap altre persona, crec que tots som auto suficients per nosaltres mateixos, si que depenem de maquines i altres maquinaries, però a la fi tots som independents.
D'aquesta manera es normal que com persona que som, siguem contingents, ja que no som "útils" a altres persones.
Adrian Naranjo 1ºBatx A
Aitor Barbero 1º batx A
Incloses aquelles coses que en creen altres coses que també són contingents. No perqué hagin creat alguna cosa seran sempre necessàries. si elles no estiguéssin per crearles una altra cosa ja ho faria per elles.
Quan qualsevol cosa es creada en qualsevol moment pot deixar de ser-ho...
Matilde Esteves-García