21.7.11

T-15


Ruta dels castells de frontera amb la moto. Primer el de Sant Gervàs, situat una mica més amunt de Sant Miquel de la Vall. Està molt malmès. Després, passant per Sant Salvador de Toló (han reparat la carretera i és pura grava, quin perill), el motorista ha fet cap al castell de Llordà. El seu habitant més il·lustre, Arnau Mir de Tost, mil anys enrere va lluitar per a reconquerir el Montsec el qual estava en mans sarraïnes. Més avall d'Isona s'ha desviat a la dreta per a veure els estanys de Basturs, d'origen càrstic com els de Montcortès i de Banyoles. Aigua transparent plena de carpes de totes mides. El vent sacseja les branques i els muricecs comencen a volar. La nit no s'apressa. La superfície esmaltada del llac contrasta amb la fosca silueta dels cims pirinencs. Passa el tren de les 21:47 per l'estació de Cellers-Llimiana. ¿Les sensacions són més importants que els sentiments? ¿Què hauria de prevaler perquè la felicitat fos possible?


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Les sensacions són concretes, ens és més fàcil abastar-les, gaudir-les en un temps concret i finit.
Els sentiments són abstractes i, per tant, sotmesos al vent, a dubtes i interpretacions constants.
O no.
Per l'altra pregunta, em quedo sense paraules.

Professor DeWorms ha dit...

No en sé gran cosa, de vostè, tot i que vam coincidir fa uns anys i va ser força amable. Diria que els canvis han estat profunds.
No deixo d'agrair-li la generositat de compartir el que veu i sent.
Em porta molts bons records, o els confonc amb somnis?
Mai no és tard?
Gràcies...

Toni Ibañez ha dit...

Anònim,

Estic d'acord amb el que dius sobre les sensacions. De fet, em sembla que la majoria de persones ens guiem més per les sensacions que pels sentiments, atès que aquestos són més "vaporosos" (abstractes, com tu bé dius) i requereixen més profunditat i més temps. Una societat "sensacionista" versus una de "sentimentalista". També podríem discutir si els mascles són menys sentimentals que les femelles (les quals solen donar més importància als sentiments), etc. El tema és cabdal i dóna molt de si.

Professor De Worms,

Amb aquest nick tan curiós no tinc ni la menor idea de qui pot ser vostè. Comparteixo amb vostè que els canvis han estat profunds, més que de canvis parlaria de "metamorfosi" (com l'eruga esdevé papallona), un re-naixement. M'alegro que ho detecti així a través dels meus textos.

La "generositat" del escriptor és relativa, ja que sempre hi ha un desig més o menys inconfessable de ser llegit, de ser reconegut, si més no poder rebre un comentari com el seu.

Els somnis i la realitat sovint es confonen. No pateixi, perquè a mi també em passa (cada cop més): visc com si somiés o somio el que visc... I em pregunto: ¿Quan sonarà el despertador? Però resulta que el despertador no sona... ;)

MAI NO ÉS TARD per a ser millors, per a rectificar el rumb, per a fer realitat els nostres somnis... Hi ha un ocell que habita dins nostre i que malda per a trencar la closca per a poder volar... "Nuca es tarde si la dicha es buena", diuen en castellà.

Gràcies a tu pel sucós comentari.

Pais secret ha dit...

Bé, doncs ja que hi som, aprofito per dir-te que m´està agradant molt el rumb que ha emprès aquest blog.
M´agrada entrar i prendre´m una cullerada de paisatge que no he vist ni he trepitjat mai. I sigui dit de passada tenir la sensació ( sóc dona)
que qui ho escriu respira pau i hi està a gust.

Gràcies

Toni Ibañez ha dit...

País secret,

Gràcies a tu pel comentari.