20.7.11

T-14


Ha tornat al roure on va estar el primer dia. És un arbre centenari situat a prop de casa, a l'altra banda del torrent de Barcedana. Calen quatre braços per abraçar-lo. Al bell mig del tronc, a una altura de dos metres, hi ha un forat fet per un picot. L'anterior vegada l'ocell va sortir del niu just en el moment en què ell s'hi acostava. Avui no ha vist el picot, però les fulles del roure li han xiuxiuejat secrets encara més profunds. El plaer separa les persones. El dolor les uneix. De vegades l'absència esdevé més intensa que qualsevol presència perquè els cossos destorben mentre que les ànimes poden fondre's més enllà de la matèria, energèticament. Les coses sublims no poden durar massa. Encara que durin poc temps val la pena viure-les. S'ha acomiadat del vell roure i ha seguit torrent avall, calcigant el pedregar sec, entre pollancres i canyes, en direcció al llac, fins que l'espessor de la malesa no l'ha deixat avançar més. S'ha esgarrapat braços i cames. Ara menja meló tot esperant que bulli l'arròs per al dinar. Segueix preparant la motxilla. No hi ha núvols. Farà una bona migdiada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha paraules en aquest text que són com una carícia.

Toni Ibañez ha dit...

Cada lector que passa per Entrellum (deixi o no deixi comentari) és una carícia que rep el blog... i que l'ajuda a seguir...

Anònim ha dit...

Molt bonic el text

BeCeeNe ha dit...

He anat a parar aquí bucant "ginebre" a la Wiquipèdia i mira per on, he fet una gran descoberta. M'he inscrit a Instagram per seguir-te.

Toni Ros ha dit...

Molt agraït. Veig que lo teu és la imatge... Lo meu són les paraules i algunes fotos que faig amb l'iPhone 7