14.9.11

T-21


El pitjor enemic de l'escriptor és el sedentarisme. Fins que no inventin la manera d'escriure caminant (seria un invent fantàstic), les cames han de romandre aturades mentre els dits teclegen. Pessoa escrivia dempeus i Nietzsche feia grans caminades alpines rumiant els seus pensaments. Quan aquest agost va visitar la Nietzsche Haus va comprar el llibre de Paul Raabe Spaziergänge durch Nietzsches Sils-Maria en el qual apareixen sis itineraris que el filòsof feia per l'Alta Engandina.


Després de tanta escriptura avui tocava serrejar. S'ha llevat, ha esmorzat, ha agafat la motxilla, ha engegat la moto i carretera de Llimiana amunt: Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Mata-solana... Passat L'Hostal Roig, a mà dreta, ha agafat la pista que mena fins a la Portella Blanca. Un pedregar de por. Ha fet uns 7 km. fins que, més enllà de l'indicador cap al Forat de Gel, on comença el camí que davalla a Sant Salvador del Bosc, s'ha quedat sense benzina. La benzinera més propera es troba a 35 km i no sabia exactament quants en podia fer amb la reserva. Ha aparcat l'Honda i ha continuat a peu fins a la Portella Blanca. Mitja hora caminant. Quina meravella de lloc. El panorama abasta la Vall d'Àger, el Montsec d'Ares, tota la Conca de Tremp i la Vall del Barcedana. Als peus, el poble abandonat de Rúbies.


Els 23 km. de baixada fins a casa els ha fet amb punt mort i el motor parat. Només li ha calgut engegar-lo un parell de vegades. Consum mínim. La propera vegada, abans de sortir, passarà per la benzinera. Ha vist un cabirol, tres esquirols, dues serps, un lluert i infinitat de papallones. Persona humana cap.