8.1.13

Miratges

Contemplo els ametllers florits i les mimoses a punt d'esclatar i m'adono que tot és un miratge. L'hivern no és hivern i nosaltres no som aquest embolcall d'ossos i de carn que malda per atènyer petits plaers fugissers. La mar es confon amb la boirina. La piuladissa dels ocells no em deixa escoltar el silenci. De sobte callen i assaboreixo la perfecció. Sense núvols el cel és més cel. En algun lloc he llegit que la felicitat són 30.000 euros a l'any, no deure res als bancs i evitar qualsevol mena d'estrès. És correcte, però s'han deixat una cosa important: l'amor, saber que importes a algú, adormir-te i despertar-te amb la certesa que no estàs sol en aquest món. O també és un miratge, això?  

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat llegir el teu post Toni, sembla que les coses avui van bé. I que la persona que tens al costat et dóna bon rotllo. Espero que sigui per molt de temps. D'altra banda, voldria puntualitzar sobre la notícia que suposo que fas referència sobre si els diners donen la felicitat. Concretament deia que la majoria de persones soms felices si tenim 1.casa, 2.algú al costat, 3.una feina que ens ompli i 4.almenys 30.000 euros a l'any. Jo ja en tinc 3 de les premisses.

Animo als lectors d'aquest post que diguin quantes premisses compleixen!

Toni Ibanyes ha dit...

La casa pot ser de lloguer, lo de la feina és discutible (sempre he pensat que treballar és un esclavatge), i lo dels 30.000 euros ok, ni més ni menys, suficient per anar tirant.

Anònim ha dit...

Menjar i Aigua

Toni Ibanyes ha dit...

Menjar i aigua em temo que no són suficients. Cal un aixopluc, per si plou o fa fred. Cal escalfar-se. Cal escalf humà també.