30.4.08

Sacralitat

Malgrat que alguns ens volen fer creure que vivim en un món dessacralitzat perquè hem superat el ròssec religiós i, sortosament, a la nostra societat secularitzada regna el relativisme d'acord amb la doctrina progre segons la qual tot s'hi val perquè tot té el mateix valor, és a dir, no cap; no en feu cas, és una mentida. Encara hi ha coses sagrades, sempre n'hi haurà. I no parlo de déus ni de dogmes ni de morals...

Sagrada és la Natura. Sagrada és la Família. Sagrada és l'Amistat. Sagrada és la Intimitat. Sagrat és l'Honor. Sagrada és la Llibertat. Etcètera. Ja sabeu que no acostumo a emprar les majúscules, però avui faré una excepció. Hi ha coses sagrades, senyores i senyors, coses amb les quals no hem de jugar.

Sagrat significa digne de respecte i de veneració, inviolable. Direu que cadascú pot considerar sagrat allò que més li convingui, que la sacralitat és quelcom molt subjectiu, i el que per a tu és sagrat potser per a mi no ho és; depèn del sistema de valors que tingui cada persona...

Pensa un moment: ¿Què és sagrat per a tu?

6 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Jo.

Josep ha dit...

no tinc gaire idea de filosofia, jo, però professes una mena de nietzschianisme nou per a mi, una mena de nietzschianisme platònic, que sembla més aviat un oximoron

doncs apa, aviam si m'ho aclareixes en només quatre ratlles

salut!

Toni Ibañez ha dit...

Josep, puc acceptar-te lo de "nietzschanisme", però lo de "platonisme" no, no pas. El fet d'usar les majúscules en el meu post potser indueixi a això, però no crec gaire en absolutismes ni idees hipostasiades. La sacralitat no implica idealisme. Plató no em fa el pes. De fet, la superació del nihilisme que propugna Nietzsche no consistix a recaure altra volta en entelèquies superades.

Josep ha dit...

per això t'ho deia, que em semblava del tot contradictori. Però bé, merci per l'aclariment. Salut i sort.

E. Maspons ha dit...

D'allò que en dius sagrat també en podem dir veritats absolutes. Curiosament jo també havia reflexionat sobre això. Per si és útil deixo això, per no abusar, prefaci de les meves veritats.


"El que escriu no pot fer-ho des del convenciment de posseir la veritat absoluta, però tampoc des del relativisme. La meva conclussió és: l'única veritat absoluta és que hi han algunes coses, veritats a que l'home ha -o havia- arribat en el temps que no s'haurien de relativitzar. O dit així: tot és relatiu menys el grapadet de veritats "absolutes" que té cadascú. Tothom té el seu, fins i tot els relativistes . Davant la impossibilitat de saber què és la veritat absoluta trobo que això n'és la major aproximació a què podem arribar. No n'hi ha més."

E. Maspons ha dit...

M'oblidava, per si interessa a algú
emaspons.blogspot.com