Cada mirada

Sóc al jardí. Dia assolellat. Ahir va ploure. Avui tot és net, nítid, fresc. Les coses tenen el seu color originari, aquell color primigeni que devien tenir quan va començar el món. Brillen les fulles de la magnòlia. L'apoteosi de la glicina, florida pertot. El lilà que perfuma l'entorn. La gespa reverdida. El cel esbandit. El sol amical. Les flors: lliris, tulipes, margarides, clavellines...

Dissabte primaveral amb mànigues de camisa. Tot és secundari a la vora d'aquesta fruïció senzilla. L'airet que fa dansar els bambús. El nen que cantusseja feliç. Es diu Martí. Les roses no trigaran. Hi ha moltes poncelles. Sant Jordi s'acosta...

No desitjo res. No necessito res. No aspiro a res. Deixeu-me tranquil. Que els núvols no em robin el sol. Només demano això: una mica de pluja i una mica de sol, com els bambús que bambolegen...

L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.