13.4.08

Cada mirada

Sóc al jardí. Dia assolellat. Ahir va ploure. Avui tot és net, nítid, fresc. Les coses tenen el seu color originari, aquell color primigeni que devien tenir quan va començar el món. Brillen les fulles de la magnòlia. L'apoteosi de la glicina, florida pertot. El lilà que perfuma l'entorn. La gespa reverdida. El cel esbandit. El sol amical. Les flors: lliris, tulipes, margarides, clavellines...

Dissabte primaveral amb mànigues de camisa. Tot és secundari a la vora d'aquesta fruïció senzilla. L'airet que fa dansar els bambús. El nen que cantusseja feliç. Es diu Martí. Les roses no trigaran. Hi ha moltes poncelles. Sant Jordi s'acosta...

No desitjo res. No necessito res. No aspiro a res. Deixeu-me tranquil. Que els núvols no em robin el sol. Només demano això: una mica de pluja i una mica de sol, com els bambús que bambolegen...

L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Tens raó, tot és secundari davant l'espectacle que ens dóna la vida

Núria ha dit...

Un escrit molt bonic, poètic, ple d'aire net i de sol vital

Anna ha dit...

Quasi puc olorar aquestes glicines tant precioses. ¡Que més es pot demanar! Amb tot aquest bé de Déu de natura que descrius!

Anònim ha dit...

L'ombra de les glicines, no és la glicina, però té tots els detalls de la seva flor, els seus replecs, n'és una còpia perfecta. Potser el mur s'estima l'ombra, més que res. Només cal que esperi l'arribada del sol, com tu dius, perquè prengui vida. Em plau que tenguis una llum on reposar. Gràcies pel teu regal.

Oneguin ha dit...

Vivim dies similars. La natura ens sobrepassa.

RY ha dit...

Ja sé que no és el post del dia però navegant he trobat aquest web
http://tuboensaio.blogspot.com
d'aquesta enamorada de les glícines

http://sandrafernandescosta.googlepages.com/