Diumenge 13 de juliol de 2008
13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen. A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja.
13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano, regidor CiU de Santa Coloma. Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de futur per aquest país. Cal fer el pas de la barretina i l'espardenya a la nova realitat social fruit de la immigració...15:24 He entrevistat Roc Fernandez a la sala de premsa de CDC. Estic pujant el vídeo al YouTube. En Roc i en Jordi Romeu són els responsables de tot el tinglado de l'internet convergent (pàgina web, videoblog, etc.). Els felicito per la magnífica feina que estan fent.
Ara és l'hora de dinar i la majoria de la gent ha sortit a fora. Des dels finestrals de l'Espai 2.0 tinc una bona vista del camp del Barça i de la muntanya de Montjuïc. Puc veure el Palau Nacional, el Palau Sant Jordi amb l'antena d'en Calatrava i, ran del cementiri, un petit pany de mar, avui d'un blau paradigmàtic. Pins, avets i palmeres emmarquen l'agradable panoràmica. També hi veig l'edifici de la facultat de filosofia on vaig estudiar els tres últims cursos de la carrera (1984-1987). Quants records! Acaba d'arribar un altre blogger, en Quim Fernandez, que tecleja amb fruició.
16:54 Mentre estic arrepapat i descalç al sofa Chill out (el coixí gran de color fúcsia és una canya), arriba la Carme-Laura Gil i em diu: "Toni, només et falta l'harem...". Jo li dic: "Doncs posa-t'hi tu i a veure si després se n'afegeixen més...". Estem una bona estona xerrant sobre el Congrés i la situació general del país. Cristòfol ens fa unes fotos:
17:48 Ja m'he situat a la zona de premsa de la sala gran, al final, al pis de dalt. Tinc una bona perspectiva i un endoll al costat (això és fonamental). Esperant la sessió del Plenari. La gent va omplint la sala.
18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.
18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.
18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...
18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.
18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.
18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...
