16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez. A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés. També Carles Campuzano. Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air.
17:04 Ja ens hem instal·lat a l'Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona.
Com que s'han posat a contrallum, la foto és com és. Ara Madí està presentant els ponents. (Aquí una foto millor)
Saül Gordillo comença fent una dura crítica a la catosfera política perquè és massa sectària i els blogs de molts polítics són previsibles i s'abandonen l'endemà de les votacions. Entre el públic hi ha molts blogaires (més de 70). Ara Saül parla de la campanya d'Obama. A Catalunya la catosfera és molt ciberactiva. Els blogs són el pal de paller de les eines 2.0. Hi ha molt soroll de fons. Saül s'ha rapat el cabell a l'u. Benvingut al club! Ara cita polítics convergents que s'han pujat al carro de les noves tecnologies: Campuzano, Puigdemont, Candini... Estat d'excitació política sense precedents. Catalunya república blogaire. Compte que no perdem pistonada. A la xarxa som sobirans.
Carme-Laura Gil. Sóc com una becària i no una blocaira. Cal diferenciar entre el blogs dels polítics i els blogs polítics. Diu que el seu blog és inclassificable. Fa opinió política i recreació literària. Sempre amb una intenció pedagògica. El blog és una eina individualista. Proclama d'activisme catalanista: Països Catalans. És difícil distingir la informació veraç de l'infundi. Diu que això no és política real. En Rubèn, al meu costat, discrepa al seu Twitter. Dependència dels blogaires amb els seus comentaristes fidels.
Marc Vidaldiu que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Segons ell, el que fem a la xarxa SÍ que és real. Parla dempeus mentre passa una presentació en una pantalla. Ciutadà 2.0. Construint idees globals. El xivarri del bar a voltes impideix escoltar-lo. La democràcia està mutant, anem cap a una democràcia deliberativa. Nova manera de pensar i d'actuar. Tornen a sortir els Països Catalans. Cita el llibre de LCL com a exemple.
Disculpeu les fotos, però surten així. Marc diu que no es pot controlar el missatge perquè les xarxes socials són incontrolables. Als blogaires ens conviden, però no poden controlar-nos. Per a guanyar: acceptar la figura del cibermilitant i hauran de promoure la participació electrònica. Imaginem que un partit fos com una empresa... Madí riu. Societat interactiva. Convergència 2.0.
17:53Carles Puigdemont. Això és impossible d'aturar-ho. Els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. La política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans. Les formacions que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Una gran conclusió general: el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent". Això pot espantar els sectors més conservadors dels partits.
Roc Fernández somrient i el caparró pelat del Rubèn tapant Marc Pallarès. A la meva esquerra (no es veu) Alfred Artiga.
Foto del públic
Comença el col·loqui. Una senyora diu que no sap ben bé com va això dels blogs. Saül respon. Artur Mas, que s'ha assegut molt a prop nostre, mastega xiclet. El Blog Gran del Sobiranisme. Intervenció de Manel Bargalló, militant d'ERC (Des de l'exili). Esmenta en Dessmond, al qual he saludat abans.
Marc Vidal intervé reincidint en la seva comparació entre les empreses i els partits. Cibermilitància. Puigdemont: els tres últims militants que han entrat a Girona han estat lkctors del seu blog. Llàstima del soroll de fons. Carme-Laura diu que vol ser una ciutadana 3.0.
18:33 Segueixo sense sortir a la portada del web del Congrés. Has d'anar a la pàgina interior per trobar l'enllaç a ENTRELLUM. Marc Pallarés diu que Netoratón (César Calderón) li ha demanat pel Twitter a Marc Vidal quina diferència troba entre aquest Congrés i el del PSOE celebrat el cap de setmana passat.
18:38 Acabem. Madí: Benvinguts al Congrés. Que tingueu un bon Congrés.
20:09 Acabada la taula rodona, he fet una minientrevista a l'Artur Mas. M'he relaxat una mica menjant i bevent alguna cosa al bar mentre es pujava el vídeo i petava la xerrada amb els blogaires presents...
Després he entrat a la sala principal del Palau de Congressos. Impressionant. Quina gentada. M'ha recordat la conferència del novembre.
Jo no sóc militant de Convergència. La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura, esports i promoció econòmica). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.
ENTRELLUM no és un blog polític, sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política. El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l'Artur Mas, de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional. Per a mi és una oportunitat de poder fer una de les coses que més m'agrada: bloguejar.
No sóc periodista ni aspiro a ser-ho. El meu punt de vista, per tant, no serà ni polític ni periodístic. Escriuré a rajaploma, incloent-hi fotos, vídeos, entrevistes, twittejant... Faré el que sé fer, el que porto fent des de fa quatre anys i mig: bloguejar.
Si no sóc militant, ni polític, ni periodista... Aleshores, què hi faig en aquest Congrés? Aquí està la gràcia, amigues i amics. ENTRELLUM serà una finestra, no pas l'única, si més no diferent. Un altre punt de vista: el meu.
Convergència aposta pel futur. Convergència 2.0.
Serà un cap de setmana intens. Demà comença la festa. No us la perdeu:
El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten cap a un nou paradigma en la comprensió de la xarxa, un model més horitzontal i descentralitzat. L’antiga “societat civil” ara es troba en aquest nou espai virtual de la ciberpolis, l’àgora d’Internet (sense la limitació de l’espai o del temps), on tots podem dialogar, participar activament, establir lligams, ciberactuar… Es crea així una comunitat (Catosfera) que promou la construcció cultural, social i política, connectant idees i iniciatives.
"El catalanisme és una font permanent de frustracions" (Alfons López Tena) "L'autonomisme és una dolça decadència" (Lluís Recoder) "I han fet President de la Generalitat l'empleat de la RENFE" (David Madí) "L'adversari no és ERC, sinó els socialistes" (Àngel Colom)
Marc, trobo molt encertat el teu post, sobretot per la càrrega d'autocrítica que inclou i per les ganes de superar una situació que és la que és, ens agradi o no.
Ets un idealista. Jo també. Voldríem que tot fos millor, però la Catosfera no és gaire diferent de la realitat analògica, i el nostre país es troba ara mateix en un estat catatònic des dels punts de vista econòmic, polític i cultural (per citar tres àmbits decisius).
Els catosfèrics (i els catalans en general) tenim un problema molt gros: no sabem què volem i ens barallem massa entre nosaltres. Mira aquest exemple: Ni maulets ni hòsties
Considero que els Premis Blocs Catalunya són una bona iniciativa. Estic d'acord amb què hem de sumar i "guanyar tots", però sóc partidari de premiar l'excel·lència i destacar els millors. El llibre de "La Catosfera Literària" és un model de col·laboració on 100 persones han sortit "guanyant" i el "premi" és compartit entre tots.
Es tracta de seguir inventant. Es tracta de buscar sinèrgies, complicitats, horitzons nous. Catalunya serà catosfèrica o no serà. La Catalunya 2.0 determinarà el nostre futur com a poble al bell mig del segle XXI. No val a badar. Jo no sóc tan pessimista com tu. El català a internet gaudeix de bona salut i d'una vitalitat envejable. Encara és massa d'hora per valorar la importància històrica del que estem fent.
Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi volguessin col·laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un jurat en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100, que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària, publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya Nord).
Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book) col·laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.
100blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.
El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que hi han participat puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable. Recorda:
A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la presència de:
Marina Martori serà la directora artística de l’acte. Hi haurà piscolabis i moltes sorpreses...
L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de Literatura 2.0.
No us la podeu perdre. Us hi esperem.
COM ARRIBAR-HI
Vallromanes (Vallès Oriental) és un petit poble de 2.200 habitants situat 25 km. al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ubicació estratègica i un entorn idíl·lic (el 70% del municipi és bosc), el fan l’indret ideal per aquest esdeveniment. El seu nou Casal, estrenat fa un any, ens servirà per a poder gaudir de l’acte amb condicions òptimes.
AP-7 (sortida 13 de Granollers). Agafar direcció El Masnou. Vallromanes queda a 2 km. de la sortida de l'autopista.
BP-5002 Carretera que va d’El Masnou en direcció a Granollers
Amb tren i bus:
A) Anar fins a Granollers amb tren i, a la mateixa estació de FFCC, agafar un bus cap a Vallromanes. Horaris: 17:28 i 18:33 (triga 20’ fins a Vallromanes)
B) Agafar el bus a Barna (Ronda de Sant Pere o Marina / Gran Via) que et porta fins a Vallromanes passant per El Masnou. Horari: 17:30 (arriba a Vallromanes les 18:10)
Us haureu fixat que aquests tres dies no he escrit gaire lletra i m'he limitat a penjar imatges al blog. En canvi, he fet anar molt el Twitter. Ja tindrem dies per a comentar la jugada a fons... Avui he intervingut com a públic dos cops: al "combat" bloC / bloG [vídeo] i a la taula final sobre la influència dels blogs [vídeo]. Quan pengin els vídeos ho podreu veure. Demano disculpes si alguns no heu estat citats o enllaçats perquè aquests dies he desvirtualitzat tanta gent que és impossible esmentar-vos a tots (si sortiu a les fotos m'ho dieu i us hi poso). Damunt la taula tinc un munt de targes vostres i ahir vaig esgotar les meves. Ara cal pair aquesta Catosfera'08. La propera serà encara millor.