Cultura en temps de xarxes-4

En parlen:
Ricard Espelt
Gemma Urgell
Vicent Sanz
Eduard Muntaner
Blog Museu Picasso
CDigital

Cultura en temps de xarxes-1
Cultura en temps de xarxes-2
Cultura en temps de xarxes-3

Cultura en temps de xarxes-1

Aquesta setmana que queda fins al dissabte dia 30 postejaré algunes reflexions [i dubtes] que puguin servir com a punt de partida per a preparar la taula rodona "Cultura en temps de xarxes". Us convido a fer comentaris i suggeriments.

1-Reflexió sobre la (ciber)cultura

Internet és la major font de cultura que ha existit mai, malgrat que el seu accés encara no sigui universal i gratuït. Al S. XVIII el projecte dels enciclopedistes (Diderot, D'Alembert & Co) era la democratització la cultura; ara tenim la Wikipedia, desinteressada i col·laborativa, on desapareixen els conceptes d'autor i de propietat. Copyleft. Creative Commons. Safe Creative...

[¿És el mateix disposar de molta informació que tenir cultura?]

Se soscaven les jerarquies, els cànons. Abans la cultura era quelcom vertical, elitista, relacionat amb el poder. Hi havia filtres.

"Abans el sedàs era més consistent, o millor dit: abans hi havia sedàs, i certs grumolls no colaven. Ara el circ s’ha fet tan gran que el domador salta i la cabra mana. I passa el que acaba passant." (SS)

Encara avui s'exerceix un control de la cultura des del poder mitjançant finançaments, subvencions, patrocinis... Es compren opinions. Es lloguen cervells. Cultura "oficial". Internet dinamita això.

[¿La xarxa afavoreix realment la llibertat de pensament i de publicació?]

De la “cultura de masses” (indústria > consum > entreteniment > panem et circenses) a la “cibercultura”, “tecnocultura” o “cultura de xarxes”.

[¿No segueix sent "de masses" i d'entreteniment l'ús majoritari que es fa d'internet?]

De l'offline (món analògic) hem passat a l'online (realitat virtual & identitat digital). Abans l'analfabet era el que no sabia llegir ni escriure, ara és el que, a més, no està connectat.

[¿Qualsevol cultura passada fou millor? ¿Què enyoren els nostàlgics tecnòfobs?]

La indústria tremola-trontolla perquè ja no calen intermediaris entre el creador i el consumidor. L'apropiació i difusió dels continguts culturals és quasi immediata. Mireu el que està passant amb la música o el cinema. P2P. Aplicar-ho als llibres és igual de senzill (e-books piratejats). Crisi > canvi social > canvi cultural > canvi de paradigma. La cultura lliure a l'era de l'accés global. Anem cap al “comunisme cultural”, on l'antiga “propietat intel·lectual” deixa pas al “tot és de tots” (Google = CiberLeviatà!).

[¿Es viable la cultura en termes no mercantilistes-postcapitalistes?]

El món s'ha tornat petit, ara el tenim a l'abast d'un clic de ratolí. Flux d'hiperconsciència global. La cultura del link, de la sinapsi. Cada cervell actua com un node, com una ciberneurona que es connecta amb les altres. Noosfera? Cervell Digital Planetari (Vernadsky & Theilard de Chardin & McLuhan). La utopia digital. Intel·ligència col·lectiva gràcies a la immensa simbiosi internètica. Blogroll...

“Has d'enllaçar les persones que t'ajuden a pensar, amb veu pròpia, i no pas els lloros que repeteixen el que repeteixen altres lloros o els mitjans oficials.” (Thierry Crouzet)

El vell ecosistema deixa pas a la nova cultura ciber, dissident, alternativa. Més que de (ciber)cultura potser hauríem de parlar de contracultura.

[¿Quina és la veritable revolució cultural de l'homo digitalis?]

Cultura en temps de xarxes-2
Cultura en temps de xarxes-3
Cultura en temps de xarxes-4

Cultura en temps de xarxes

Els nous reptes que els entorns 2.0 plantegen al món de la cultura també seran tractats a les Terceres Jornades de la Catosfera del CDigital 2010 a la taula ‘Cultura en temps de xarxes‘.

Moderada per Toni Ibañez (Entrellum), escriptor i impulsor de la Catosfera i tot un referent de la cultura 2.0, la conversa comptarà amb la participació com a ponents de Conxa Rodà (Museu Picasso Barcelona), Lucía Calvo (CCCB) i Teresa Fèrriz Roure (LletrA).

Les eines 2.0 obren noves possibilitats i perspectives al món de la creativitat cultural. Les arts plàstiques i la literatura tenen un paper essencial a jugar en aquest panorama emergent. Els convidats han estat impulsors d’iniciatives culturals 2.0 rellevants i innovadores en els seus respectius camps. Volem conèixer de primera mà les seves experiències i compartir-les, en debat obert, amb la resta d’assistents presents a la trobada catosfèrica.

Cultura en temps de xarxes-1

Cultura en temps de xarxes-2

Catosfera 2010

Del 28 al 30 de gener se celebraran a Granollers les Terceres Jornades de la Catosfera (programa).

En el mateix indret, fa justament dos anys, vam fer les primeres jornades catosfèriques, pioneres a casa nostra. Llavors, de la taula rodona sobre literatura que vaig moderar, en va sortir el llibre La catosfera literària 08, en el qual van participar 100 blogaires.

El dissabte 30 de gener pel matí moderaré la taula "Cultura en temps de xarxes" (9:30 a 11) i la conversa "La catosfera literària" (11:30 a 13:30). Allí ens (re)trobarem.

La catosfera literària 2010
Cultura en temps de xarxes-1
Cultura en temps de xarxes-2
Recuperant "La catosfera literària"
CRÒNICA CATOSFERA_10
Cultura en temps de xarxes-3
Cultura en temps de xarxes-4

Sala de premsa

Los blogs serán pronto clásicos de la literatura

Nota de premsa

webliter.blogspot.com

Crònica valenciana

10:00 Ja sóc a la sala on se celebrarà la segona jornada del XXI Encontre d'Escriptors dins els Premis Octubre d'enguany. El tema de l'Encontre és la Literatura Digital. M'han convidat a participar a la taula rodona que tindrà lloc a les 12:00. Anit vaig avançar el text de la meva intervenció, però ja aviso que he variat algunes coses... A les 10:30 Raffaele Pinto farà una conferència titulada Els blogs i la literatura. Aniré postejant el que digui.

Vaig arribar a València ahir al vespre, després de quatre hores de tren. El pitjor de tot va ser el desplaçament des de l'estació de Tarragona Camp a l'estació de Tarragona Centre. El bus em va deixar a l'estació d'autobusos i vaig haver d'agafar un taxi per a no perdre el Talgo. ¿Tan difícil seria establir una bona connexió de busos entre aquestes dues estacions de tren? L'hotel molt bé, elegant i cèntric. Vaig sopar a la placeta Rodrigo Botet, que es troba davant mateix. Un racó molt agradable, amb un parell de terrasses i una font. Aquest matí, esmorzant a la novena planta de l'hotel, amb unes vistes magnífiques de la ciutat, he coincidit amb Joan Elies Adell. Hem comentat la situació del país... Aquesta corruptocràcia que ja passa de mida...

10:30 Comença a arribar públic, sobretot noies joves... fan fila d'universitàries. Puntuals no començarem. L'edifici Octubre es troba en un carrer petit i té una singularitat que el fa molt atractiu. M'agrada el celobert al mig, les baranes de ferro, l'ascensor antic... Una barreja de classicisme i modernitat. Em fa l'efecte que aquest públic netament juvenil sintonitzarà bastant amb el meu discurs heterodox (vid. els dos paràgrafs finals del text). Ara el número de nois i noies s'ha igualat. Crec que la sala s'omplirà.

10:38 Parla la Laura Borràs, la coordinadora de l'Encontre. Diu que Biel Mesquida no podrà participar a la nostra taula rodona. Diu que Damià Gallardo és de la Llibreria Laie. Carles Lindín presenta a Raffaele Pinto. Relació entre la tradició filològica i la novetat digital. Pinto parla en castellà. Interactivitat. L'obra perd els seus propis límits. Ell publica els seus poemes a través del Facebook. El lector determina l'escriptor mitjançant la interactivitat. La literatura, abans que "obra", és escriptura. Cita un article d'Umberto Eco el qual critica l'ús de l'ordinador a l'escola primària. Segons Eco, l'escriptura és el mitjà a través del qual el cos humà s'estructura entre el cervell, l'ull i la mà... Exemple d'aprendre a conduir un cotxe. Coordinació dels diferents òrgans. L'escriptura implica un procés d'ensinistrament similar que es produeix durant els primers anys de vida. Si en comptes de la ploma o la pàgina hi posem un teclat, aleshores trastoquem aquesta coordinació... Hi ha una nena (Uma) entre el públic i Pinto la posa com a exemple perquè està escrivint en un paper amb un bolígraf.


10:58 La imatge del mirall segons Lacan. El nen forma el seu jo davant del mirall. La pàgina escrita (i un blog dic jo) ens reflecteix la nostra identitat (digital dic jo). M'emmirallo i m'hi identifico. Don Quixot està boig perquè ha assumit com a exemple i model de la seva vida un ésser literari. Torna a citar Lacan. El jo es contrueix en una línia de ficció, en una falsedat, és a dir, el jo és quelcom literari. Per a Lacan tot és fictici. La literatura és construcció de ficcions. Tots estem bojos. Llegeix un fragment del Quixot on es veu que ell ha assolit ser el que volia ser. Pinto diu que Eco s'equivoca. La pantalla reforça el sentit fictici de la identificació personal. La xarxa potencia l'element fictici de l'escriptura. No és un problema anatòmic. La pantalla apropa la ficció a la nostra percepció. La imatge vista (més que imaginada) inclou més persuasió. És més potent la imatge que ens arriba de la pantalla que la de la novel·la. A les xarxes socials (blogs i FB) la ficció pren protagonisme, he de fer-me visible i real. L'ús minimal de FB (dir "bon dia") és una manera de legitimar l'existència virtual, és literatura. ¿"Bon dia" és literatura o no? Sóc algú per als altres i per a mi mateix. Implosió de la literatura. Ha envaït tot, la literatura ha penetrat les nostres vides...

Pregunta del públic. Un professor universitari de literatura diu que si "bon dia" al FB és literatura, aleshores ja podem plegar. Literatura = Bellesa. Jo considero que Pinto cau en una confusió conceptual entre ficció i virtualitat. Ara li ho assenyalaré. No para d'esmentar referències psicoanalítiques. Intervinc. També la Laura. Acabem parlant de la diferenciació aristotèlica entre energeia i entelejeia. ¿Què és la realitat? ¿Què és la literatura? ¿Què és la bellesa?

11:30 Una noieta parla de la "capacitat succionadora" (sic) del FB i dels blogs. Que això ens pot fer perdre la realitat real que som. Pinto diu que no som res tret de les nostres ficcions. Tu vius sempre en una tensió de desig entre el que ets i el que vols ser. Rebeca, informàtica, tampoc està d'acord amb Eco. Diu que un avatar de Second Life és literatura.

(intervenció meva)

13:08 Em fa l'efecte que l'auditori s'ha quedat mut amb la traca final que he llençat. M'interrompien cada dues frases. Això és bon senyal. A veure com va el debat...


Ningú no em pregunta res. Els dec fer por...

17:52 Al final el debat s'ha animat. He rebut alguna crítica. No estic segur d'haver parlat el mateix llenguatge que els altres ponents els quals es portaven un bon rotllet que pudia. Pinto a penes ha parlat dels blogs. Xúlio i Margarida entenen el blog com un calaix ("maleta" ha dit ella) on guardar els escrits que han fet en altres llocs... Per a mi el blog és un espai de creació en si mateix i requereix un estil específic. He trobat a faltar en Biel. Ell hagués elevat el nivell de la taula.

Me'n torno cap al nord un xic decebut. El sol es pon per la dreta del tren mentre albiro el mar per l'esquerra. València em deixa un regust agredolç. Sóc un romàntic, sí. Em costa molt dir T'ESTIMO, però quan ho dic és de debò.

PREMSA

Taula rodona Blogs & Literatura

Com vaig prometre, us anticipo el text de la meva intervenció a la taula rodona dels Premis Octubre de València:

TAULA RODONA BLOGS & LITERATURA

NB: Em podeu seguir al Twitter i al Facebook. Espero els vostres comentaris per tal d'animar el debat...

Per cert, l'organització excel·lent i l'hotel chapeau!

Blogs & Literatura

El proper dimecres 28 d'octubre participaré a València en una taula rodona sobre els blogs i la literatura. L'acte s'inclou dins els XXXVIII Premis Octubre en el XXI Encontre d'Escriptors que enguany tracta de la literatura digital:

12.00-13.30h. Taula rodona: Els blocs i la literatura. Amb Xulio Ricardo Trigo (escriptor), Toni Ibañez (filòsof i escriptor), Margarida Aritzeta (URV). Modera: Raffaele Pinto (UB).

Estic preparant la meva intervenció i prometo postejar-la pròximament.

Aquí teniu el prolegomen: LITERATURA 2.0

Diada 2008

Segueix-me al Twitter

Crònica de Saül Gordillo

Casa Gran vs decadència tripartítica

Hotel Augusta, Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0. Roc Fernàndez, Carles Puigdemont, Jordi Roigé, Marc Vidal, Carles Campuzano...

Fragment de la meva intervenció:

El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten cap a un nou paradigma en la comprensió de la xarxa, un model més horitzontal i descentralitzat. L’antiga “societat civil” ara es troba en aquest nou espai virtual de la ciberpolis, l’àgora d’Internet (sense la limitació de l’espai o del temps), on tots podem dialogar, participar activament, establir lligams, ciberactuar… Es crea així una comunitat (Catosfera) que promou la construcció cultural, social i política, connectant idees i iniciatives.

Taula rodona 2: La refundació del catalanisme. Feliu Guillaumes, Alfons López Tena, Lluís Recoder, David Madí, Àngel Colom...

Frases:

"El catalanisme és una font permanent de frustracions" (Alfons López Tena)
"L'autonomisme és una dolça decadència" (Lluís Recoder)
"I han fet President de la Generalitat l'empleat de la RENFE" (David Madí)
"L'adversari no és ERC, sinó els socialistes" (Àngel Colom)

Congressos 2.0

Els dies 11, 12 i 13 de juliol Convergència Democràtica de Catalunya celebra el seu 15è Congrés. CDC farà un seguiment especial del Congrés des de la seva pàgina web.

Com en ocasions anteriors, els blogaires també hi tindrem un paper important. Els que estigueu interessats a seguir el Congrés des del vostre blog podeu omplir aquest formulari.

Però abans aniré al Congrés Comarcal de CDC del Vallès Oriental [programa] que se celebrarà el dissabte 14 de juny a l'Hotel Augusta. M'han convidat a participar en una taula rodona titulada Catalunya 2.0, juntament amb Carles Puigdemont i Jordi Cabré. La taula, moderada per Roc Fernàndez, començarà a les 15:30 i està oberta a tothom.

Quadern de Cotlliure_2

Divendres 22.2.08 11:30

Conec Pau Combeau (ell puntualitza que en català és Combaut), de 84 anys, tresorer de la Fundació Antonio Machado. És fill de Cotlliure, d'una de les 300 famílies originàries, els anomentats "poblers". Em confirma que l'any 1939, quan Machado va arribar, aquí tothom parlava català. El català era la llengua popular abans de la guerra. A l'escola, en canvi, els obligaven a parlar el francès...

Taula rodona. Ara intervé Manuel Vilas. L'ampolleta d'aigua és de la marca Sémillante. A l'etiqueta hi ha una senyera sota la qual hi resa: "Eau de source catalane / aigua de deu catalana". La lletra petita també bilingüe. Un asterisc diu que sémillante significa eixerida. Aigua que "brolla naturalment al cor de les terres catalanes". Cerco l'indret: Toulouges. CP 66350. En Vilas parla de la degradació de l'ensenyament secundari. Ara llegeix un llistat de professors que també són escriptors (Suso de Toro, José Antonio Marina, Imma Monsó, Luis Landero, etc.) El error está en reducir a mero perfil de funcionarios a estos profesores. A la sala hi ha uns quadres horrorosos. A través de la finestra veig un llimoner ple de llimones... Machado i el seu patio de Sevilla. Pergeñar. Es un verb que feia temps que no escoltava.

Quadern de Cotlliure_1

Errors

Taula rodona “Machado: maestro de maestros”

I Congreso de profesores-escritores
"Antonio Machado. El profesor escribe"

Cotlliure 22.2.08

[Els números entre parèntesi corresponen a les pàgines del Juan de Mairena
de Machado segons l'edició de l'any 1986 d'Alianza Editorial]

“Lo que no es autobiografia es plagio”

Remontémonos al año 1989. Un año glorioso en el cual me casé, gané las oposiciones y leí el Juan de Mairena de Machado. Tenía a la sazón 25 años. Llevo 19 años profesando la filosofía en centros públicos de enseñanza secundaria del área metropolitana de Barcelona. Machado se licenció en filosofía a los 43 años. Yo, a los 43, me acabo de licenciar en poesía.

Juan de Mairena, un libro extraño, a medio camino entre los aforismos nietzscheanos y los desasosiegos pessoanos. Nietzsche, además de profesor en Basilea y filósofo antimetafísico, también era poeta. Firmaba sus poemas con el heterónimo de Vogelfrei (pájaro libre). Mairena decía: “yo soy un mero aprendiz de ruiseñor que quisiera ser metafísico”. Pessoa también tuvo su Abel Martín. Él lo llamó Alberto Caeiro. El Barón de Teive -heterónimo suicida de Pessoa- escribió un libro titulado La educación del estoico: “Não ensines nada, pois ainda tens tudo que aprender”. Mairena dice: “Vosotros sabéis que yo no pretendo enseñaros nada y que sólo me aplico a sacudir la inercia de vuestras almas, a arar el barbecho empedernido de vuestro pensamiento, a sembrar inquietudes…” (253). Unamuno, otro profesor-filósofo, lo dijo evangélicamente: “procuro ejercer la quinceava obra de misericordia, esto es: despertar al dormido”. Machado coincide con el trágico rector de Salamanca: “tras el vivir y el soñar, está lo que más importa: despertar”.

Despertar. Desvelar la conciencia del alumno. Hacerlo dudar. Fomentar su libertad. Esa es nuestra tarea. “Nosotros queremos ser sofistas en el mejor sentido de la palabra.. queremos ser librepensadores”(179). Mairena me enseñó el amor con el humor, el sano escepticismo que “se limita a preguntar y no se asusta de las contradicciones” (47). Mairena me enseñó que “no es lo mismo pensar que haber leído” (111) y que, en lugar de empuñar espadas o crucifijos, es mucho mejor hablar “siempre con las manos en los bolsillos” (196).

Dirigiéndose a los alumnos, les dice: “Yo os pido un poco de amistad y ese mínimo de respeto que hace posible la convivencia entre personas durante algunas horas. Pero no me toméis demasiado en serio. Pensad que no siempre estoy yo seguro de lo que os digo… porque yo soy la incorrección misma, un alma siempre en borrador, llena de tachones, de vacilaciones y arrepentimientos. Llevo conmigo un diablo… porque de mí sólo aprenderéis que tal vez os convenga ignorar toda la vida: a desconfiar de vosotros mismos” (92).

Empecé filosofando y acabé poetizando.

Tuve un profesor de latín, el Sr. Salas, que nos leía sus poemas en clase. Siempre decía: “Soy un poeta en camiseta”. Yo también leo mis poemas a los alumnos. A veces hasta me aplauden. Ayer un alumno de mi tutoría de 1º de bachillerato me dijo: “Tú eres un profe raro” (un friki). ¿Por qué? –le pregunté. Él no supo qué responder. Supongo que no hay muchos profes que les lean poemas en clase. Debe ser eso.

A medida que avanzaban los cursos me iba alejando cada vez más de la filosofía académica. “Los grandes filósofos son poetas que creen en la realidad de sus poemas” (57). Ya sabía que, desde Platón, la filosofía es un curioso género literario, pero –cosa todavía más curiosa- el discípulo de Sócrates quemó sus poemas al conocer al maestro y expulsó a los poetas de su República. Confieso que nunca fui platónico. Nietzscheano sí, a mucha honra. Era “el pensar poético” (178) el que me seducía, lejos de la lógica del sentido común. Zarathustra se lamenta: “Ich schäme mich, dass ich noch Dichter sein muss” (me avergüenzo de tener que ser todavía poeta). Otra contradicción nietzscheana. Yo no me avergüenzo en absoluto, incluso me siento orgulloso. Mairena otra vez: “Algún día se trocarán los papeles entre los poetas y los filósofos… y estarán frente a frente poeta y filósofo –nunca hostiles- y trabajando cada uno en lo que el otro deja” (225-226).

En mí se confunden el profesor y el escritor, el pensador y el poeta. Los alumnos te miran y ven en ti un hombre maduro que les da clases y escribe versos. Te observan e intentan comprenderte. En catalán hay un verbo precioso: emmirallar-se (espejarse, el mirall es el espejo). Els alumnes s’emmirallen en el profesor, se fijan en ti, se miran en ti, tú les devuelves el reflejo que andan buscando de sí mismos…

Mairena dice que “la poesía es el revés de la filosofía, o sea, el anverso del mundo, el mundo visto al derecho”. Filósofos y poetas trafican con las palabras. Las ideas son palabras cargadas de sentido. Los versos son palabras cargadas de belleza. Al fin y al cabo, el Logos, siempre el Logos, eso tan importante que permite la cultura y nos hace humanos.

A veces me planteo que me gustaría poder vivir de la literatura, dejar las clases y dedicarme full time a escribir. Luego pienso que no, que no sería bueno, que me perdería alguna cosa, el contacto humano con esta juventud…

Me voy haciendo a la idea… pasarán cursos y más cursos… y yo cada vez seré más viejo… y ellos siempre seguirán igual de jóvenes, como Dorian Grays que han pactado con Mefisto.

Me voy haciendo a la idea… habrá más clases y más poemas… a cada cual su destino…

Premi Internacional de Literatura Antonio Machado
El professor escriu (taula rodona i recital)
Dos poemes del poemari guanyador: 1 + 2
Somiar la tendresa

El professor escriu

Aquest divendres dia 22 de febrer -69è aniversari de la mort d'Antonio Machado- s'inaugura a Cotlliure el I CONGRÉS D'ESCRIPTORS-PROFESSORS "ANTONIO MACHADO. EL PROFESSOR ESCRIU". Es tracta d'un congrés itinerant que continuarà després el seu recorregut per les ciutats machadianes (París, Barcelona, València, Baeza, Sevilla, Segòvia, Madrid) fins a la seva clausura el proper 7 de maig a Sòria. Està patrocinat pel Ministerio d'Educación y Ciencia, Ministerio de Cultura, Instituto Cervantes, Fundació Machado i els ajuntaments respectius. Com diu el web

pretende, a través de la figura del Antonio Machado profesor, poner de relieve la importancia de la figura del profesor de enseñanza media para transmitir valores fundamentales y la riqueza intelectual que aporta el hecho de que muchos de esos profesores sean a su vez escritores. Por ello, en las nueve ciudades se han programado conferencias y mesas redondas con la participación de profesores de enseñanza secundaria que son, al mismo tiempo escritores de prestigio.

Además, coincidiendo con la inauguración y la clausura se celebrarán las dos últimas veladas poéticas “A orillas de Machado” donde estarán presentes importantes poetas actuales. Todas las veladas realizadas, ocho en total, serán recogidas en un libro de homenaje al poeta.

Més informació

Us anuncio que he estat convidat a participar en els següents actes:

• Divendres 22 (11:00) taula rodona "Machado: mestre de mestres"
• Dissabte 23 (18:00) recital "A orillas de Machado" en el qual llegiré poemes propis.
  
• Diumenge 24 (11:30) lliurament del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado.

Serà un llarg cap de setmana a Cotlliure, el poble més bonic que conec. Ja teniu una bona excusa per a visitar o revisitar aquest indret templer, fauvista i -sobretot- machadià... Si us animeu a pujar, sereu benvinguts.

Els últims dies de Machado

Mostra un mapa més gran