Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges

30.1.15

Tramping


T'escapes cap al sud seguint la costa. La Caddy s'embala amb la tramuntana bufant-li el cul. Res d'autopistes ni peatges. Només carreteres secundàries. 

Alguns noms: Sant Carles de la Ràpita, Morella, Xàbia, Terol... 

Algunes descobertes: Guillem de Belibasta a Sant Mateu, una magnífica TAU a l'escut de Les Alcubles, la Cova Santa d'Altura i el seu lledoner...

El desastre urbanístic de la costa valenciana és inenarrable, irreparable, depriment. Sort que els arbres plens de cítrics madurs donen un toc de color i alegria al quadre. T'enamora el Maestrat. La senzilla estampa de les terres de l'interior versus una primera línia de mar plena de mal gust i presumpció.

La Caddy roda fina i, quan es fa fosc, esdevé un úter acollidor on pots descansar. Un matalàs suficient, el sac de dormir, la manta que vas comprar a Dublín... T'adorms escoltant el mar, com a casa. Vida nòmada.

Quan tornes, la tramuntana segueix fent ballar les branques. Aparques la Caddy i t'adones que tens dues cases o potser tres o quatre o cinc... Què és "una casa"? Una house, una home o una Caddy?  

Casa teva és allà on t'hi sents a gust. Xerrant al voltant d'una taula, arraulit en els teus braços o fent tramping pel món...   

    18.6.14

    La vida va, mai no ve



      Vaig recollir en Saül Vanaclocha (nom artístic Mano Asül) al peatge de Figueres. Estava fent autoestop amb una motxilla i la guitarra embotida en una funda dura de color groc. Venia de Londres (on havia estat una temporada tocant al carrer) i baixava cap a València. El vaig deixar a l'àrea de servei del Montseny. Sempre agafo als hitchhikers que em trobo pel camí. Solen ser gent interessant. Jo també vaig fer autoestop i sé què significa estar a l'altra banda. Xerra que xerraràs una hora, ell en valencià i jo en català (i ens enteníem!). Un paio aventurer, creatiu, compromès socialment, amb idees clares... Em va regalar el CD del seu darrer projecte en solitari. La cançó que més m'agrada de totes és La vida va.  Aquí en teniu una altra versió

      17.2.11

      No se'n va l'hivern

      No se'n va l'hivern. No vol anar-se'n. Encara no. Plovisqueja sense fe. El cel és una paleta plena de grisos. Cigonyes amb branquillons al bec. A l'examen d'anglès he hagut de redactar un mail on explicava a un suposat amic que he trobat feina a NYC com a professor de català. Somnis. A good traveller has no fixed plans. Com que no se'n va l'hivern, marxaré jo...

      24 hores x Llibertat Comunicació

      Quantes gotellades més calen per a fer vessar el vas?

      28.10.09

      Crònica valenciana

      10:00 Ja sóc a la sala on se celebrarà la segona jornada del XXI Encontre d'Escriptors dins els Premis Octubre d'enguany. El tema de l'Encontre és la Literatura Digital. M'han convidat a participar a la taula rodona que tindrà lloc a les 12:00. Anit vaig avançar el text de la meva intervenció, però ja aviso que he variat algunes coses... A les 10:30 Raffaele Pinto farà una conferència titulada Els blogs i la literatura. Aniré postejant el que digui.


      Vaig arribar a València ahir al vespre, després de quatre hores de tren. El pitjor de tot va ser el desplaçament des de l'estació de Tarragona Camp a l'estació de Tarragona Centre. El bus em va deixar a l'estació d'autobusos i vaig haver d'agafar un taxi per a no perdre el Talgo. ¿Tan difícil seria establir una bona connexió de busos entre aquestes dues estacions de tren? L'hotel molt bé, elegant i cèntric. Vaig sopar a la placeta Rodrigo Botet, que es troba davant mateix. Un racó molt agradable, amb un parell de terrasses i una font. Aquest matí, esmorzant a la novena planta de l'hotel, amb unes vistes magnífiques de la ciutat, he coincidit amb Joan Elies Adell. Hem comentat la situació del país... Aquesta corruptocràcia que ja passa de mida...

      10:30 Comença a arribar públic, sobretot noies joves... fan fila d'universitàries. Puntuals no començarem. L'edifici Octubre es troba en un carrer petit i té una singularitat que el fa molt atractiu. M'agrada el celobert al mig, les baranes de ferro, l'ascensor antic... Una barreja de classicisme i modernitat. Em fa l'efecte que aquest públic netament juvenil sintonitzarà bastant amb el meu discurs heterodox (vid. els dos paràgrafs finals del text). Ara el número de nois i noies s'ha igualat. Crec que la sala s'omplirà.

      10:38 Parla la Laura Borràs, la coordinadora de l'Encontre. Diu que Biel Mesquida no podrà participar a la nostra taula rodona. Diu que Damià Gallardo és de la Llibreria Laie. Carles Lindín presenta a Raffaele Pinto. Relació entre la tradició filològica i la novetat digital. Pinto parla en castellà. Interactivitat. L'obra perd els seus propis límits. Ell publica els seus poemes a través del Facebook. El lector determina l'escriptor mitjançant la interactivitat. La literatura, abans que "obra", és escriptura. Cita un article d'Umberto Eco el qual critica l'ús de l'ordinador a l'escola primària. Segons Eco, l'escriptura és el mitjà a través del qual el cos humà s'estructura entre el cervell, l'ull i la mà... Exemple d'aprendre a conduir un cotxe. Coordinació dels diferents òrgans. L'escriptura implica un procés d'ensinistrament similar que es produeix durant els primers anys de vida. Si en comptes de la ploma o la pàgina hi posem un teclat, aleshores trastoquem aquesta coordinació... Hi ha una nena (Uma) entre el públic i Pinto la posa com a exemple perquè està escrivint en un paper amb un bolígraf.


      10:58 La imatge del mirall segons Lacan. El nen forma el seu jo davant del mirall. La pàgina escrita (i un blog dic jo) ens reflecteix la nostra identitat (digital dic jo). M'emmirallo i m'hi identifico. Don Quixot està boig perquè ha assumit com a exemple i model de la seva vida un ésser literari. Torna a citar Lacan. El jo es contrueix en una línia de ficció, en una falsedat, és a dir, el jo és quelcom literari. Per a Lacan tot és fictici. La literatura és construcció de ficcions. Tots estem bojos. Llegeix un fragment del Quixot on es veu que ell ha assolit ser el que volia ser. Pinto diu que Eco s'equivoca. La pantalla reforça el sentit fictici de la identificació personal. La xarxa potencia l'element fictici de l'escriptura. No és un problema anatòmic. La pantalla apropa la ficció a la nostra percepció. La imatge vista (més que imaginada) inclou més persuasió. És més potent la imatge que ens arriba de la pantalla que la de la novel·la. A les xarxes socials (blogs i FB) la ficció pren protagonisme, he de fer-me visible i real. L'ús minimal de FB (dir "bon dia") és una manera de legitimar l'existència virtual, és literatura. ¿"Bon dia" és literatura o no? Sóc algú per als altres i per a mi mateix. Implosió de la literatura. Ha envaït tot, la literatura ha penetrat les nostres vides...

      Pregunta del públic. Un professor universitari de literatura diu que si "bon dia" al FB és literatura, aleshores ja podem plegar. Literatura = Bellesa. Jo considero que Pinto cau en una confusió conceptual entre ficció i virtualitat. Ara li ho assenyalaré. No para d'esmentar referències psicoanalítiques. Intervinc. També la Laura. Acabem parlant de la diferenciació aristotèlica entre energeia i entelejeia. ¿Què és la realitat? ¿Què és la literatura? ¿Què és la bellesa?

      11:30 Una noieta parla de la "capacitat succionadora" (sic) del FB i dels blogs. Que això ens pot fer perdre la realitat real que som. Pinto diu que no som res tret de les nostres ficcions. Tu vius sempre en una tensió de desig entre el que ets i el que vols ser. Rebeca, informàtica, tampoc està d'acord amb Eco. Diu que un avatar de Second Life és literatura.

      (intervenció meva)

      13:08 Em fa l'efecte que l'auditori s'ha quedat mut amb la traca final que he llençat. M'interrompien cada dues frases. Això és bon senyal. A veure com va el debat...


      Ningú no em pregunta res. Els dec fer por...

      17:52 Al final el debat s'ha animat. He rebut alguna crítica. No estic segur d'haver parlat el mateix llenguatge que els altres ponents els quals es portaven un bon rotllet que pudia. Pinto a penes ha parlat dels blogs. Xúlio i Margarida entenen el blog com un calaix ("maleta" ha dit ella) on guardar els escrits que han fet en altres llocs... Per a mi el blog és un espai de creació en si mateix i requereix un estil específic. He trobat a faltar en Biel. Ell hagués elevat el nivell de la taula.

      Me'n torno cap al nord un xic decebut. El sol es pon per la dreta del tren mentre albiro el mar per l'esquerra. València em deixa un regust agredolç. Sóc un romàntic, sí. Em costa molt dir T'ESTIMO, però quan ho dic és de debò.

      Taula rodona Blogs & Literatura

      Com vaig prometre, us anticipo el text de la meva intervenció a la taula rodona dels Premis Octubre de València:

      TAULA RODONA BLOGS & LITERATURA

      NB: Em podeu seguir al Twitter i al Facebook. Espero els vostres comentaris per tal d'animar el debat...

      Per cert, l'organització excel·lent i l'hotel chapeau!

      23.10.09

      Blogs & Literatura

      El proper dimecres 28 d'octubre participaré a València en una taula rodona sobre els blogs i la literatura. L'acte s'inclou dins els XXXVIII Premis Octubre en el XXI Encontre d'Escriptors que enguany tracta de la literatura digital:
      12.00-13.30h. Taula rodona: Els blocs i la literatura. Amb Xulio Ricardo Trigo (escriptor), Toni Ibañez (filòsof i escriptor), Margarida Aritzeta (URV). Modera: Raffaele Pinto (UB).
      Estic preparant la meva intervenció i prometo postejar-la pròximament.

      Aquí teniu el prolegomen: LITERATURA 2.0

      3.7.08

      Oh it's what you do to me

      A cloudy day. A l'hora del break, en Jaume (profe de tecno), en Carles (profe de música) i servidor (profe de filo) fem cap a la millor orxateria de Mataró: Verdú, a la Riera, davant de l'Ajuntament. Boníssima. On hi hagi una autèntica orxata feta artesanalment, que es treguin les Chufis i altres succedanis industrials. Em penso que hi tornarem. Jo sóc un fanàtic de l'orxata, sobretot a l'estiu. És una de les meves begudes preferides. L'esmorzar perfecte per a mi és una ensaïmada mallorquina acompanyada d'orxata valenciana. Busco orxata al diccionari d'anglès i em trobo això: Cold drink made from tiger nuts. Curiosa manera d'anomenar les xufes. En un altre diccionari trobo que la xufla l'anomenen earth almond. Nut també significa sonat, guillat. O sigui, que en anglès hi ha almenys quatre maneres de dir boig: fool, crazy, mad i nut. Acabem el matí amb la lletra (lyrics) d'aquesta cançó...



      20.2.08

      El professor escriu

      Aquest divendres dia 22 de febrer -69è aniversari de la mort d'Antonio Machado- s'inaugura a Cotlliure el I CONGRÉS D'ESCRIPTORS-PROFESSORS "ANTONIO MACHADO. EL PROFESSOR ESCRIU". Es tracta d'un congrés itinerant que continuarà després el seu recorregut per les ciutats machadianes (París, Barcelona, València, Baeza, Sevilla, Segòvia, Madrid) fins a la seva clausura el proper 7 de maig a Sòria. Està patrocinat pel Ministerio d'Educación y Ciencia, Ministerio de Cultura, Instituto Cervantes, Fundació Machado i els ajuntaments respectius. Com diu el web
      pretende, a través de la figura del Antonio Machado profesor, poner de relieve la importancia de la figura del profesor de enseñanza media para transmitir valores fundamentales y la riqueza intelectual que aporta el hecho de que muchos de esos profesores sean a su vez escritores. Por ello, en las nueve ciudades se han programado conferencias y mesas redondas con la participación de profesores de enseñanza secundaria que son, al mismo tiempo escritores de prestigio.

      Además, coincidiendo con la inauguración y la clausura se celebrarán las dos últimas veladas poéticas “A orillas de Machado” donde estarán presentes importantes poetas actuales. Todas las veladas realizadas, ocho en total, serán recogidas en un libro de homenaje al poeta.

      Us anuncio que he estat convidat a participar en els següents actes:
      Serà un llarg cap de setmana a Cotlliure, el poble més bonic que conec. Ja teniu una bona excusa per a visitar o revisitar aquest indret templer, fauvista i -sobretot- machadià... Si us animeu a pujar, sereu benvinguts.



      Mostra un mapa més gran

      18.2.08

      Paper i xerrameca

      Avantguarda literària? Literatura 2.0

      Experimentalisme? Els dos últims llibres meus: Una certa penombra i L'Oracle Imminent.

      Els suplements dels diaris de paper amb els seus "crítics" decimonònics no se n'enteren. Segueixen a la lluna de València. Paper i xerrameca obsoleta. Tenen els dies comptats. Internet escombrarà tot això ben aviat...

      [Comentari inspirat per El Llibreter]

      23.12.07

      JA SOM 100!!!

      PARTICIPA EN UN LLIBRE QUE FARÀ HISTÒRIA

      ¿Per què no fem un llibre que reculli una selecció dels millors posts dels blogs literaris catosfèrics? Allò que va començar com una idea complementària de la taula sobre Blogs & Literatura dins les Jornades de la Catosfera, a poc a poc va anar agafant forma... Vam crear un gmail: [catosfera2008@gmail.com], vam redactar les bases de la convocatòria i vam enviar-les a tot un seguit de blogaires que podien estar interessats en la iniciativa.

      La resposta ha estat magnífica. A hores d'ara ja hem rebut 102 textos! Més de 100 blogaires s'han afegit amb il·lusió a aquest somni col·lectiu. És increïble. Persones d'arreu dels Països Catalans: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Andorra, Ses Illes, País Valencià, Nova York... Hem confeccionat un mapa en el qual podeu contemplar la localització dels participants [mapa de la catosfera literària]. A més de l'àmplia distribució geogràfica, podem destacar altres dades: el 80% són homes, el 50% són de la província de Barcelona, el més jove té 17 anys i el més gran 66...

      Encara queda una setmana per a tancar la fase d'admissió. Fins el 31 de desembre seguirem acceptant textos. Si no us voleu quedar sense aparèixer en aquest llibre pioner que farà història, espavileu-vos, seleccioneu un post i envieu-lo.

      (29.11.07) Blogs & Literatura (bases convocatòria)
      (29.11.07) Nosaltres sí, que som imparables
      (11.12.07) Taula Blogs & Literatura
      (13.12.07) Ja som 50! (llista participants)
      (16.12.07) Literatura del present
      (17.12.07) Mapa de la catosfera literària

      Amb la col·laboració de
      --&--

      Ahir al matí, a la Fonda Europa de Granollers, Joan Ramon, Rafael, Toni, David i Marc (i més gent que no surt a la foto) vam constituir la Vallesfera. Post del flamant President: aquí.

      (La foto és horrorosa... El David amb els ulls en blanc fa realment por!)
      BONES FESTES DE NADAL I VENTURÓS 2008

      16.12.07

      Lourdes

      Us podeu imaginar en quin estat comatós i catatònic es troba la literatura catalana (em refereixo a la de paper) que, quan no deixen els premis deserts (i últimament n'han deixat uns quants), concedeixen els guardons a obres realment curioses. Pep Coll s'ha endut el Sant Jordi amb una novel·la sobre la vida de Bernadeta Soubirous, la nena a qui se li va aparèixer la Mare de Déu a Lourdes... ¿Voleu res més destrempador?! I després alguns es queixen de què la joventut no llegeix! Aquests jurats i aquests editors farien bé d'anar a Lourdes, a veure si també se'ls apareix la Verge. ¿O és que ja només llegeixen novel·les de paper les velles beates de missa de dotze? Aleshores res, no he dit res. Vosaltres aneu fent... que ja arribarà Sant Jordi. (Suggeriment: amb el llibre podeu regalar un rosari, una estampeta del Papa o una ampolleta d'aigua beneita).


      CAPVESPRE 14.12.07 Poema d'Agustí Bartra: Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman. Recordem Josep Guinovart, Stockhausen i Sebastià Sorribas. Més tangos. Recitem poemes de Jordi Sarsanedas. Parlem de coses vàries: TV3 a València, el compromís del creador amb la societat, l'actual mediocràcia... Avui sense la Mariluz.



      CAPVESPRE

      27.8.07

      Ibanyes (4)

      Benvolgut senyor,

      D’acord amb el marc legal actual, el canvi que sol·liciteu pensem que no es pot fer per la via de la correcció de cognom ja que és un cognom que, des del punt de vista lingüístic, no és d’origen català i no tenim constància que s’hagi adaptat al català, almenys d’una manera significativa o general. Com que estem parlant d’un aspecte administratiu i legal (en aquesta oficina tractem fonamentalment els aspectes lingüístics), que aplica i depèn del Registre Civil, pensem que sí que hi hauria una possibilitat de modificar-lo en el sentit que voleu si algun familiar vostre antigament consta amb aquesta grafia (ny): en aquest cas el que hauríeu de sol·licitar al Registre Civil és una restitució del cognom familiar i hauríeu d’aportar documentació en què constés la forma feta servir pels vostres familiars. Aquesta informació, però, us la podrien facilitar de manera detallada al Registre Civil, que, com dèiem, és qui s’encarrega d’aquests aspectes concrets.

      Rebeu una salutació cordial,

      Joan Anton Rabella

      Oficina d'Onomàstica
      El document familiar més antic que puc aportar és l'esquela del pare del meu pare, que va morir d'accident laboral fa 60 anys, quan mon pare només en tenia 11. Els documents familiars anteriors (registres civils i registres parroquials) foren cremats durant la Guerra Civil.

      Que descansi en pau al cel dels Ivanyes lleidatans...

      NB: Quan acabava de publicar aquest post, he rebut el següent comentari del Marc Belzunces:
      Benvolgut Toni,

      Al llibre "Els fundadors del Regne de València" (2 volums) d'Enric Guinot es fa un llistat de tots els colons cristians que hi varen anar. Al primer volum hi ha un llistat amb els cognoms i en quines poblacions es troba. Pel tema que ens ocupa, n'he fet una foto:

      http://www.flickr.com/photo_zoom.gne?id=1250397058&size=l

      Al segon volum es fa un llistat dels pobladors poble per poble, on es troben els noms complets.

      IVÀNYEÇ - IVANYES

      21.8.07

      Ibanyes

      Al juliol vaig fer una consulta onomàstica a l'IEC. En tornar del viatge vaig trobar a la bústia un sobre que contenia la carta amb la resposta. Voilà:

      Al web de l'Idescat consta que almenys tres persones ja tenen el cognom Ibanyes a Catalunya. No fa gaire vaig descobrir l'Albert Ibanyez. Em va fer gràcia la seva manera d'escriure el cognom. Li ho vaig comentar en un mail i em va respondre:
      Vaig creure adient adaptar-me a la realitat. A l'internet no existeix la Ñ, doncs hi vaig ficar una NY, donant-li més personalitat i funcionant igual. No he ficat l'accent perquè no cal, al DNI tampoc el tinc.
      De la mateixa manera que vaig canviar l'Antonio de l'antic DNI per l'actual Antoni, també podria canviar ara l'Ibáñez per l'Ibanyes, d'acord amb el criteri de l'IEC. Què hi guanyaria?

      Com que sóc inquiet de mena i ara tinc molt temps lliure, m'he passat tres dies recercant tota la informació que he pogut trobar sobre el meu primer cognom. El que he descobert rastrejant la xarxa (amb l'ajut inestimable de Sant Google) és increïble. Aviso que el post d'avui serà llarg.

      Per començar, us copio un llistat de les diferents possibilitats combinatòries i el número de resultats que dóna Google de cadascuna:

      Ibanez
      9.640.000
      Ibañez
      3.170.000
      Ybanez
      98.200
      Ybañez
      54.100
      Ibañes
      45.500
      Ivañez
      15.200
      Ibanyez
      1.310
      Ivañes
      472
      Ybañes
      385
      Ibanyes
      91
      Yvañez
      83
      Ivanyez
      51
      Ivanyes
      49
      Yvañes
      33
      Yvanyes
      33
      Ybanyes
      9
      Yvanyez
      7
      Ybanyez
      6

      Les opcions assenyalades amb groc són les que he cercat amb més deler, atès que són les dues formes més catalanes del cognom...

      1- SOBRE LA CATALANITAT

      Atenció. He trobat documents del segle XIII on ja apareix el meu cognom dins l'àmbit geogràfic dels Països Catalans. Per exemple, la constància més antiga és de 1263, en el primer document escrit en valencià en el qual apareix un tal Ibanyes Domingo. Durant el repoblament del Regne de València, després de l'expulsió dels sarraïns, el tornem a trobar vàries vegades...

      L’11 de maig de 1280 el rei va atorgar carta e poblament per al castell de Tàrbena, en la persona de Joan Martí de Serra. El 22 d’abril va atorgar carta de poblament per al castell d’Altea, en la persona dels germans Tomeu, ciutadans de Lleida. L’11 de maig, del mateix any, va atorgar carta de poblament per al terme de Finestrat, en la persona d’Ibanyes d’Oriola.


      Tots aquests repobladors Ibanyes o Ivanyes provenien del nord. D'on exactament? Achtung. La pista ens condueix a Lleida. Fixeu-vos que a la Carta de poblament del Finestrat ja parla d'uns "ciutadans de Lleida". Descobreixo -completament al·lucinat- que l'any 1404 (fa 603 anys!!) ja hi havia un Ivanyes treballant a Lleida:


      Es tracta d'un ferrer que va participar en la construcció de la campana del rellotge (1404) i de l'orgue (1417) de la Seu. La informació l'he extreta de la tesina de M. Caterina Argilés i Aluja titulada Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu [PDF, pp. 55, 56 i 59]. Aquest descobriment m'ha fet MOLT FELIÇ. Martí Ivanyes podria ser perfectament un avantpassat meu. Al Fogatge de 1497 apareix un altre Ivanyes a Corbins. Almenys ja tenim dos Ivanyes documentats a Lleida en ple segle XV.

      Després trobem Ivanyes-Ibanyes escampats per Terol i Castelló: Maestrat, Morella, Tronchón, Vilafranca del Cid, Xodos, Sogorb, Castelnou... i fins ben al sud: Dènia, Tàrbena, Serra de Mariola, La Vila Joiosa, Finestrat, Xixona... Al cens de València (1510), per exemple, apareixen 6 Yvanyes i 1 Yvanyez.

      El que m'ha fet molta il·lusió és descobrir que l'any 1454 (50 anys després del ferrer de la Seu) un Yvanyes tarragoní ja sabia escriure:

      La font ha estat
      l'exposició “E mos escrits no creheu ésser fabula” (Ausiàs March). Un recorregut per les obres dels escriptors antics [PDF, p. 13], organitzada per la Universitat d’Alacant i basada en manuscrits que es troben a la Biblioteca Valenciana.

      A continuació us deixo la base de dades completa que he creat a partir de les meves investigacions: IBANYES (1263 - 1724)

      El que queda clar és que el cognom Ibanyes (escrit amb diferents grafies: Ivanyes, Ybanyes, Yvanyes...) apareix dins l'àmbit dels Països Catalans d'ençà del segle XIII. Aquesta varietat de grafies és deguda a la transcripció fonètica la qual depenia en cada cas de la persona que anotava el cognom en el document. Als textos més antics (s. XIII-XV) guanya per golejada Ivanyes (11 vegades), molt per davant d'Ibanyes (4 vegades). A partir del segle XVI sovinteja la grafia amb Y- davant. I ja cap al XVII i sobretot XVIII es consolidarà l'actual Ibáñez, que és la versió castellana del cognom.

      Una dada molt reveladora és que l'any 1724 (10 anys després de La Desfeta) Felip V concedeix el títol de Conde de Ibáñez a Antonio Ibáñez i de la Torre. Si ja és casualitat que coincideixin el meu nom i cognom amb els d'aquest comte borbònic, no ho és menys que a Saragossa l'any 1697 hi hagués un arquebisbe anomenat Antonio Ybañes de la Riva Herrera!

      La conclusió provisional de tot aquest estudi és la següent: Té raó l'IEC, Ibanyes és la forma catalana correcta d'escriure el meu cognom i tenim uns quants documents històrics que així ens ho demostren des del segle XIII. Malgrat això, també podríem escriure Ivanyes, atès que aquesta forma és la que més apareix als textos que hem pogut consultar.

      Si fa més de 700 anys que els Ibanyes viuen i treballen als Països Catalans, i almenys 600 que són a Lleida, al pròxim imbècil que em digui que Ibáñez és castellà (o que no és català) li fotre un jec d'hòsties que se'n recordarà la resta de la seva vida. I, després, l'obligaré a llegir-se 100 vegades seguides aquest post fins que se l'aprengui de memòria.

      2- SOBRE L'ORIGEN BASC

      Reculem encara més. I abans del segle XIII? La dominació musulmana... 400 anys a les fosques. No tenim dades. Sembla segur que el cognom Ibáñez prové de les muntanyes de Santander (Solares, Trasmiera). Està clar que és un cognom patronímic: fill d’Ibaño, Iván, Ibán, Ibane –forma basca de Joan-). Toni Fullat ho té clar:
      Pel que fa a Ibáñez, em decanto clarament per l’origen basc (Ibai vol dir riu en basc). Com ja deus saber, els Pirineus (de Lleida) van ser de parla basca fins molt entrada l’Edat Mitjana. Tant és així que en el Fogatge de 1497 i 1553 ja apareixen Ivanyes a Corbins i un altre a Tortosa, i segur que en trobaríem més. La resta de cognoms de l’època que comencen en “I” son bascoides: Ibars, Iborra, Isern… De fet tot el Pirineu era basc fins a Santander, que és l'indret on està documentada la referència més antiga que tenim del cognom Ibañez. El tema de la grafia no se n'ha de fer cas perquè és cosa dels censors. En qualsevol cas, i si fem ús de les normes actuals del basc, s’escriu Ibañez perquè la “V” no existeix en basc. És a dir, el cognom Ibañez, a Catalunya, es troba a dins del seu àmbit geogràfic històric (molt històric, com algun miler d'anys)

      Cal subratllar que el basc (o vascoide) es va parlar a bona part del nord de la península (des de Santander fins al Pallars...)

      - ¡Ojalá pudiéramos también recuperar el vasco que se habló en Catalunya!
      - Permítame corregirle: vascoide, como le gustaba precisar al maestro Coromines. En el Pirineo catalán se habló un dialecto íbero, tal vez vascoide, que sobrevivió a la latinización hasta el siglo XI, sobre todo en el Pallars. Gran parte de la toponimia catalana es inexplicable sin ese euskera.

      - Aran, Tossa, Andorra (río de piedras)...
      - Los íberos aprendieron muy pronto el latín que aquí dio lugar al catalán, pero en el Pirineo el íbero vascoide resistió mil años todavía y persiste aún hoy en la toponimia.

      Philip Rasico, La Vanguardia 17.08.2007
      Més opinions:

      Algunos lingüistas vascos hacen derivar Ibáñez de "bañez", palabra vasca que significa "pastizal"

      Bañez apellido original de Mondragon

      En los archivos documentales de Mondragon, aparece documentado, por primera vez (o una de las primeras) el apellido Bannes - Bañez-, a principios del siglo XIV. Este surgio al pasar la Casa Solar que tenian el linaje Ibañez de Artazubiaga de Bedoña (Mondragón), a la casa solar ahora ya en el nucleo urbano de la Villa de Mondragón, por dispustas con el Señor de Guevara o Señor de Oñati. Los Artazubiaga por no someterse al Conde, quemaron su Casa-Torre de Bedoña y se instalaron definitivamente en Mondragon. Parece ser, que cuando se trasladaron, cambiaron el apellido Ibañez, por el de Bañez, como una forma de crear un nuevo linaje, al haber cambiado de solar. Jose Angel Achon Insuasti (A voz de Concejo), constata claramente, que cuando se refieren los documentos a esa primera raiz de los Bañez instalados en Mondragon se les llama Bañez, y cuando se refiere a otros familiares se les llama Ibañez. En su tesis doctoral, hace un seguimiento amplisimo sobre los Bañez Artazubiaga de Mondragón, hasta su total desaparición de Mondragón, al tomarlos como ejemplo, dentro del marco, de la constitución de la provicia de Guipuzkoa. Su escudo es un Castillo, y delante se ve una mano que sostiene una antorcha. Todavía se conserva la fachada de un segundo Solar que poseian en Mondragón (Calle Iturriotz), el cual preside el citado escudo. Fueron una de las familias más importantes de la Villa de Mondragón.

      Sobre la raíz vasca de Ibáñez

      Además de "Ibañeta", en Navarra, existe "Ibañarrieta", en Guipúzcoa, cerca de Zumaia o "Donibane" en el País Vasco Francés, término que proviene de "Deun" (san) y de "Ibane" (Iván, forma vascona de Juan muy similar ya a "Ibañez" o hijo de Juan).

      Raíz vascona de "ibañez"

      Ibañez, "hijo de Iván". Iván es forma vascona o vasca de Juan, y así en Guipúzcoa y Navarra existen lugares con la misma raíz, "Ibañeta", por ejemplo, siendo apellido muy arraigado así mismo en determinados lugares de Alava, como Murgia. Es otra de las pistas acerca de la procedencia vasca de este apellido, o de ciertas ramas de este apellido, al menos, además de la que une Ibáñez con "bañez".

      No m'allargo més, que aquest post ja sembla una tesi doctoral.

      Ibañez
      (que és la grafia castellanitzada) és un cognom d'origen basc que es va estendre per Catalunya durant la Reconquesta tot baixant des dels Pirineus cap al sud passant per Lleida, València, etc. Tenim constància documental des del segle XIII de què hi ha Ibanyes o Ivanyes (grafies nostrades) a gran part del territori de parla catalana des del Segrià fins a la Marina Baixa... La distribució geogràfica quedaria així:


      3- SOBRE LA GRAFIA ANGLOSAXONA

      Té raó l'Albert Ibanyez: a internet no existeix la Ñ. Hi ha el perill que, en anglès, el meu cognom acabi sent Ibanez (amb N, com les guitarres; ja hem vist que és l'opció amb més resultats, gairebé 10 milions). Per tal que la pronúncia catalana es mantingui el més fidel possible en expressió anglesa cal escriure Ibanyes. Em baso en el següent: mentre cercava he trobat repetidament el nom de Blasko Ibanyes (sic). Clar, es tracta del conegut escriptor valencià en llengua castellana el cognom del qual ha estat adaptat a l'anglès en catàlegs de biblioteques i llibreries sobretot americanes (on el seu The Four Horsemen of the Apocalypse va arribar a ser un autèntic best seller). De vegades també apareix com Ibanes... O sigui que des d'un punt de vista internacional també convindria escriure Ibanyes.

      4- I ARA QUÈ?


      M'ho rumiaré amb calma. Mentrestant ja m'he creat un nou gmail: tonibanyes@gmail.com


      NOTA BENE
      (16-12-09): ORIGEN ÀRAB?

      L'amiga Renada Laura Portet de Perpinyà, experta en toponímia, m'avisa de lapossible arrel àrab del meu primer cognom. Diu que podria provenir del terme "Ibn", que significa fill. Ibn-ez voldria dir, per tant, fill del fill, o sigui, nét. No debades els musulmans van estar a Lleida 450 anys...

      25.4.07

      Ací estem

      Ací estem (campanya)
      Ací estem (Vicent Partal)
      Ja n'hi ha prou!

      Fons musical: Ruthland Square (Agnès Monferrer & Carles Pérez)