T-72

El vent escampa les fulles seques dels roures esbandint cada cop més la limpidesa dels estels. 

Arrepapat al sofà d'orelles llegeix la pàgina 327, la darrera de la novel·la. La narració conjuga un llenguatge arcaic (sovint macarrònic) amb una trama força divertida. Ventura Mir és un misantrop, ara en diríem un sociòpata. Segons ell, la resta de la humanitat és purrialla pestilent. N'està tan decebut que per això se n'allunya. És el que té ser llarg de gambals. No cal que els altres t'entenguin, n'hi ha prou amb què et respectin. 

Aquest matí ha tornat al bosc i, en una hora i mitja, sense escarrassar-se gaire, ha plegat un parell de quilos de rovellons i un de fredolics. Els més petits han acabat en uns pots de vidre adobats amb vinagreta, all, llorer, romaní, orenga i pebre. 

Llegeix tota la sèrie T

T-71

Fa dos dies que està llegint amb fruïcio El salvatge dels Pirineus de Pep Coll, un autor de la comarca nascut a Pessonada. Ja ha arribat a la pàgina 175. De seguida es va sentir identificat amb Ventura Mir, l'entranyable protagonista que, trastocat pels llibres, ho deixa tot i se'n va a viure aïllat dalt d'un feixanc.

La novel·la li recorda una mica El baró rampant d'Italo Calvino, que un dia va pujar als arbres i ja no va tornar a baixar. És la vella història de l'assilvestrat (cimarrón, feral, runaway, maroon, vogelfrei) que, pels motius que siguin, decideix fugir de la societat per tal de viure lliurement, com van fer els anacoretes, els ermitans, Thoreau, Unabomber, et tutti quanti.

Primer cal prendre consciència de l'esclavatge al qual estem sotmesos i, després, fer mans i mànigues per escapar. No és gens fàcil. Com a mínim et diran boig. Seguint la inspiració romantico-roussoniana, el retorn a la wilderness implica un trencament amb el sistema establert (on el que predomina és la corrupció), tot recuperant la innocència edènica del bon salvatge. Vam ser expulsats del paradís, però l'enyorança d'aquest paradís no ens abandona mai.

A la pàgina 63 el mossèn del poble ho expressa molt bé:

No confiïs que baixi pel seu compte. Com més temps passi allà dalt, pitjor. Es tornarà fer, igual que les cabres que se separen del ramat s'assalvatgen. Has vist mai que una cabra assalvatjada torni voluntàriament al corral?

Ell ja porta sis mesos assilvestrat a la casa de Terradets i amenaça amb continuar. Cada cop que baixa a la ciutat se sent més estranger i més estrany. Potser sí, que s'està tornant un "salvatge". ¿Té raó el rector quan diu que no hi ha marxa enrere?

Llegeix tota la sèrie T

Lourdes

Us podeu imaginar en quin estat comatós i catatònic es troba la literatura catalana (em refereixo a la de paper) que, quan no deixen els premis deserts (i últimament n'han deixat uns quants), concedeixen els guardons a obres realment curioses. Pep Coll s'ha endut el Sant Jordi amb una novel·la sobre la vida de Bernadeta Soubirous, la nena a qui se li va aparèixer la Mare de Déu a Lourdes... ¿Voleu res més destrempador?! I després alguns es queixen de què la joventut no llegeix! Aquests jurats i aquests editors farien bé d'anar a Lourdes, a veure si també se'ls apareix la Verge. ¿O és que ja només llegeixen novel·les de paper les velles beates de missa de dotze? Aleshores res, no he dit res. Vosaltres aneu fent... que ja arribarà Sant Jordi. (Suggeriment: amb el llibre podeu regalar un rosari, una estampeta del Papa o una ampolleta d'aigua beneita).

CAPVESPRE 14.12.07 Poema d'Agustí Bartra: Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman. Recordem Josep Guinovart, Stockhausen i Sebastià Sorribas. Més tangos. Recitem poemes de Jordi Sarsanedas. Parlem de coses vàries: TV3 a València, el compromís del creador amb la societat, l'actual mediocràcia... Avui sense la Mariluz.

CAPVESPRE 30.11.07