Fa temps que m'estic plantejant la possibilitat d'oferir les meves obres de franc. Ben mirat, ja fa 6 anys que ho faig escrivint el blog cada dia.("todo necio confunde valor y precio")Aquesta és la meva idea i la meva praxi de la cyberlit.
"Dada la lógica de las comunidades distribuidas, cuanto más uso se haga de aquello que yo comparto y ofrezco mayor será el valor presente que la sociedad adjudique a mis creaciones futuras." (Devolución y propiedad intelectual, p. 36)
"Otra experiencia de usuario de mayor calado y popularidad son los blogs. La facilidad de creación, productividad, posibilidad de indexación y visibilidad en los buscadores justifican su éxito. Rojas (2005) resume los porqués de su popularidad: los blogs son fáciles de usar, tienen un bajo coste o a veces son gratuitos, son interactivos, humanizan a las organizaciones, son creíbles, inmediatos, directos e infecciosos, pueden ser consultados por los periodistas, no son intrusivos, otorgan autoridad e influencia, permiten llegar a audiencias que han abandonado otros medios, crean comunidad, ayudan a aumentar la notoriedad de la organización en la red, refuerzan la cultura de la organización y ayudan en momentos de crisis institucionales." (Planeta Web 2.0 p. 33)
"Però Déu va crear l'autoedició, i els bloggers es van convertir en uns éssers arrogants i espitragats, uns éssers autosuficients i orgullosos i la ira va créixer dintre seu i la van llençar contra aquells censors antiquats, aquells patètics comerciants: els editors." (LACCSQ)
Internet ha regalat als creadors visibilitat i canals propis per a adreçar-se als lectors: són el que jo vinc anomenant menestrals de la literatura, entre els quals hi ha els blocaires o bloguistes. No han vingut a combratre els amos del paper imprès, a trencar amb els vells canals de l’edició, però sí a mostrar que existeixen alternatives que, tinc la sensació (i no la voldria tindre), no acaben d’agradar als comerciants del llibre, siguen editors, llibreries o professionals de l’escriptura. (Salms)
Amb la revolució digital apareix el ciberescriptor connectat a la xarxa que perpetra una nova escriptura dissident amb la qual subverteix el fet literari. M'interessa subratllar aquest factor de la dissidència amb el qual jo, personalment, m'hi sento molt a gust. Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar). En aquest sentit, som “sospitosos”, poc de fiar, i el que fem té poc valor, no és seriós. M'he trobat sovint aquesta opinió: Ah, escrius un blog? puaf, quina manera de perdre el temps, dedica't a escriure novel·les, llibres que valguin la pena... És aquest menyspreu, aquesta reticència, aquesta incomprensió, la que demostra que potser ho estem fent bé, que la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat...
“En la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present” (Biel Mesquida)
Portem 6 anys de blogs catosfèrics i sembla que alguns encara no se n'han assabentat. Viuen en la inèrcia, enquistats, fossilitzats en les estructures periclitades del passat. Les editorials malden per mantenir el seu “poder”, aquest robatori dels “drets d'autor” (90%), les mafietes dels premis i les capelletes dels “autors de la casa”, sense oblidar tota la indecència de les subvencions, el maneig del diner públic en benefici dels quatre noms de sempre, patums consagrades per una crítica submisa amb la connivència d'uns mitjans servils i polititzats... Tot plegat molt vomitiu. Davant d'aquest espectacle tan poc edificant, ¿què ens queda? Apartar-nos-en. Primer perquè no ens volen, i segon perquè no en volem ser còmplices, perquè no hem nascut per a llepar culs, perquè escriure és, per damunt de tot, un exercici radical de llibertat. Ser escriptor (no pas escrivent) suposa assumir una sèrie de riscos que són incompatibles amb certes pràctiques gremials, més o menys institucionalitzades. Es tracta de no tenir por. Es tracta de lluitar per millorar les coses. Es tracta de comprometre's amb el temps que t'ha tocat viure i ser capaç de fer sentir la teva pròpia veu, inalienable, genuïna, autèntica. Amb els blogs ho tenim més fàcil que mai. Es tracta de crear, d'emprar les paraules amb tota la consciència i amb tota la força, per tal d'assolir la bellesa i la bondat d'una obra que pugui servir per als altres, que els faci més lúcids, més lliures, més humans.
Entrellum, lauréat du Prix International Antonio Machado 2008, révéle un entredeux imaginaire symbole du seuil séparant apparence et esprit. Poémes ou Elégies, Toni Ibanez évoque cette subtile alliance unissant le paraitre de nos vies et la réalité de nos souvenirs. A l’aune de l’oeuvre d’Antonio Machado, Entrellum, Entreluz, Clair-Obscur chemine au coeur de nos espoirs les plus intimes; une promenade lucide et contemplative hommage à l’esprit Machadien.
Guy Llobet
Président de la Fondation Antonio Machado - Collioure
Arriben de Mallorca dues capses amb 25 exemplars del meu últim llibre publicat: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Edicions UIB). És un totxo de 534 pàgines que recull gran part dels posts escrits als blogs Tros de Quoniam i Entrellum durant els anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta obra va merèixer el VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle.
Benvolgut Toni,Edicions Bromera ha encetat recentment una aliança amb altres destacades editorials independents (Cossetània, de Valls, i Angle, de Barcelona) per posar en marxa EDI.CAT (www.edi.cat). L’objectiu d’aquesta aliança és fer front de manera conjunta als canvis (locals i globals) que s’estan produïnt en el sector del llibre i explorar noves vies de difusió de les obres que configuren els nostres catàlegs respectius.En aquest sentit, volem posar en marxa al llarg del mes de febrer el llançament dels primers llibres digitals, i ens agradaria que figurares en aquesta selecció inicial. Et proposem, doncs, “publicar” L’Oracle Imminent en format digital, per a la venda mitjançant descàrrega en línia, amb protecció DRM anticòpia. A tal efecte, t’adjunte el model de l’addenda al contracte amb les condicions econòmiques propostes. Si hi estàs d’acord, t’agrairé que m’ho comuniques el més aviat possible i et farem arribar la còpia impresa i signada del document.
Moltes gràcies, com sempre, per la teua col·laboració,
Joan Carles Girbés
Director de publicacions
Com ja vaig anunciar, EDI.CAT publicarà pròximament La catosfera literària 08 en format de llibre electrònic. La notícia la dóna avui Europa Press. D'aquesta manera, LCL_08 farà el viatge de tornada a la digitalitat. Textos que van néixer en els blogs i van anar a parar al paper, ara esdevindran un e-book.
Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Edicions UIB) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum.
El cel està molt ennuvolat. Bufa vent de tempesta. Sembla que la gropada prové de Catalunya. Si cauen gotes m'hauré d'aixoplugar dins el restaurant. He demanat una assiette San Vicens (una salade que porta salmó fumat i un bloc de foie). El vi blanc és sec i fresc, perfecte. La reunió és al Centre Cultural. Primer m'entrevistaré amb l'editor, Jean-Pierre Gayraud, de Cap Béar Éditions. Hem de decidir com farem el llibre. Serà trilingüe (català / castellano / français). La traducció al castellà ja està enllestida. L'he feta jo mateix amb l'ajuda de l'amic Carles Latre, professor de castellà del meu institut. Ara ens falta escollir qui serà la traductora al francès. Hi ha dues candidates. Aprofitant que l'any vinent és el 70è. aniversari de la mort de Machado, la Fundació està preparant un programa d'actes molt especial entre els quals s'inclou la presentació del meu llibre... Torno a ser a Cotlliure. És el temps de les cireres.Havent menjat m'he reunit amb l'editor. Ens hem posat d'acord de seguida. Vol fer una edició normal i també una pocket. Es distribuirà a tots els Fnac francesos i espanyols; a més, es podrà trobar en algunes llibreries catalanes. Després he estat convidat per Guy Llobet (el president de la Fundació) a l'Assemblea General que, oh la la, ha durat tres hores! Érem una dotzena de persones de diverses procedències: una representant de l'Ajuntament, Miquel Martinez (secretari), Pau Combaut (tresorer), Renada-Laura Portet, Monique Alonso, André Bonet, etc. Ens han anunciat que la Casa Quintana (l'hotel on va morir Machado, i que encara està com aleshores), per fi podrá convertir-se en museu. La sorpresa ha estat quan Guy Llobet m'ha demanat si volia pertànyer al Consell d'Administració de la Fundació i ser membre del Jurat del Premi Machado 2009. Non, c'est pas une blague! Amb el meu precari francès de l'època del batxillerat he agraït la confiança, conscient de la responsabilitat que suposa aquest repte. Havia arribat al matí com a lauréat d'enguany i marxo per la tarda com a membre de la Fundació i del Jurat!
Després de la darrera informació que vam donar sobre el llibre LCL, algun autor ha reivindicat el seu dret a tenir almenys un exemplar gratuït. Ho hem reconsiderat amb l'editor i aquesta és la nova proposta:Tot autor, tindrà dret a "un" llibre d'obsequi que es podrà obtenir de les maneres següents:
1- Venint el dia de La Presentació en la qual li serà lliurat l'exemplar.
2- Fent una comanda de dos llibres al preu d'autor (9 €). Llavors l'editorial enviarà a casa seva el llibre que li pertoqui d'obsequi pagant l'editorial la tramesa.
3- Passant-lo a recollir per Cossetània.4- Rebent-lo a casa seva per correu si només vol el llibre gratuït que li pertoca, pagant contrareemborsament les despeses de tramesa.
En tot cas, es podrà utilitzar qualsevol d'aquestes fórmules. Cal que ho comuniquin a cossetania@cossetania.com.
