Sobirania.cat

Ara mateix s'està presentant a l'Ajuntament de Girona el llibre de Saül Gordillo Sobirania.cat (10 anys de la revolta política catalana a internet). N'he comprat un exemplar aquesta mateixa tarda a la Llibreria 22.

El llibre parla de la darrera dècada prodigiosa que hem tingut la sort i el privilegi de viure i de la qual, d'una manera o altra, hem sigut protagonistes tots plegats. En Saül ha volgut incloure'm entre "els 200 noms de la internet catalana". Tot un honor. M'esmenta a les pàgines 38, 53, 192, 243 i 252. A més, a la pàgina 66 posa la foto de família de l'acte de presentació de La Catosfera Literària que vam fer a Vallromanes el maig de 2008.

Veure la teva feina de 10 anys reduïda a unes poques línies produeix un vertigen d'humilitat difícil d'explicar. Som la lletra petita d'una Història Majúscula, com la pinya d'un castell immens que s'enlaira cap a l'infinit... La revolta digital, la ciber-revolta catosfèrica, s'ha ben desvirtualitzat i ara és més real que mai. Fa 10 anys érem pocs, els independentistes que donàvem la cara sense embuts a la xarxa. 

Mentre llegeixo el llibre a la Plaça de la Independència de Girona (un indret molt adient per a encetar la lectura d'aquesta obra), em poso nostàlgic rememorant aquell lustre frenètic (2004-2009) en el qual ens vam deixar la pell, la salut, l'ànima i les lletres bloguejant com a orats... Fa goig veure la detallada crònica dels fets amb una certa perspectiva. Fa goig la grogor del paper i de les samarretes. Fa goig saber que estem en el bon Camí i que la Llibertat és a tocar. 

Gràcies Saül. Gràcies catosfèrics!     

Angels in disguise

"Sigues hospitalari amb els estranys, no fossin àngels disfressats"

Fre-e-Books

Fa temps que m'estic plantejant la possibilitat d'oferir les meves obres de franc. Ben mirat, ja fa 6 anys que ho faig escrivint el blog cada dia.

Drets d'autor? Copyleft? Creative Commons? Safe Creative? Domini públic! Creativitat. Generositat. Devolucionisme. Us regalo els meus textos sense guanyar un duro. Guanyo altres coses...

("todo necio confunde valor y precio")

Aquesta és la meva idea i la meva praxi de la cyberlit.

"Dada la lógica de las comunidades distribuidas, cuanto más uso se haga de aquello que yo comparto y ofrezco mayor será el valor presente que la sociedad adjudique a mis creaciones futuras." (Devolución y propiedad intelectual, p. 36)

Una altra qüestió són els llibres de paper. Tots els llibres de paper que he publicat han estat guardonats amb premis literaris. Us explico el funcionament. Quan tinc una obra (novel·la, poemari, etc.) que considero acceptable, l'envio a un premi. Els calés sempre fan goig, guanyar un premi i publicar en paper (encara) dóna prestigi. La majoria de premis els perdo. I què faig aleshores? Doncs torno a presentar l'obra a un altre premi. Si tampoc hi ha sort, llavors la deso, l'abandono, i en faig de noves. Vull dir que no m'encaparro amb una obra concreta. Intento superar-la. Si guanyo i l'obra és publicada, els drets passen a l'editorial; si no, resten completament meus, i puc fer amb l'obra el que em doni la gana. Regalar-la, per exemple.


Com que estic convençut que el futur va per aquí, deixeu que m'hi anticipi.

Penjaré a Bubok els PDF (format ePub per a Sony Reader, Papyre, iPad, iPhone, iTouch...) d'algunes obres que us podreu baixar de forma gratuïta. Si les voleu tenir en paper, aleshores haureu de pagar el preu de cost de la impremta i de l'enviament. En tot cas, jo no m'embutxacaré res. Zero euros. It's not my business.

Alguns apocalíptics afirmen que, així, la literatura (i la cultura en general) desapareixerà. Quina parida! Jo sostinc el contrari: que a partir d'ara estarà més viva que mai, a l'abast de tothom, lliure de les indústries i del mercadeig capitalista. Desintermediació. La literatura guanyarà i, sobretot, guanyarà el lector.

Es tracta d'una elecció individual d'acord amb el meu branding personal com a ciberescriptor. Els altres que facin allò que els convingui.

PS: S'accepten comentaris d'editors i llibreters desorientats.

La torna de Salvador Macip

L'esclava Cèlia

Ha estat un rampell. No és la primera vegada que em passa. He sentit la necessitat imperiosa de buscar una llibreria i adquirir un llibre de paper: L'home d'origami de Joan Carreras. Primer he anat a la Caselles del carrer Major, però m'han dit que no el tenien, que l'havien de demanar. Passi-ho bé. He pujat fins a l'Abacus. Bingo. 16,95 €. Allà he descobert amb alegria que hi havia un exemplar del meu últim llibre: Entrellum...

He arribat a casa, m'he assegut al sofà d'orelles i he llegit les 218 pàgines de la novel·la d'una sola tirada. He començat a les 7 de la tarda i ara són la 1:45 de la nit. Escric, per tant, a cop calent.

L'home d'origami és una obra mestra. El personatge de Cèlia (vídeo) és inquietant, original, brutal, genial. Molt interessants els "fugitius" (Narcís, Genís, el Gran Manila). Etcètera. Jo no sóc crític literari. Ni ganes. Felicito l'autor (blog) al qual vaig tenir l'ocasió de conèixer personalment en un sopar a les Jornades de la Catosfera a Granollers.

He trobat una errata a la pàgina 154 línia 8: s'han deixat la segona "i" de la paraula "inquieta". Una altra cosa: no tinc clar que, com s'afirma al llibre, el darrer quadre de Gauguin fos Genets a la platja (1902). Paisatge de Hiva Oa és del 1903 i alguns sostenen que "su último cuadro es una casa del sur de Francia"...