Un tal Joan Foguet [
blog], periodista, ha perpetrat aquest article d'opinió al portal
Cultura21.cat:(la
negreta és meva)
|
| |
Més professionals, però més funcionaris |
Llegeixo que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat l'estudi "Escriure en català: Estat de la professionalització" on es destaca que "la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu". Fins aquí només puc fer que regalar abraçades i mostrar-me satisfet com a català i com a lector. A més, el 49% dels enquestats afirmen tenir una dedicació regular a l’escriptura, malgrat que no se senten ben retribuïts i han de compaginar l'escriptura amb d'altres feines; com ha passat tot sovint, no només han escrit els milionaris. De nou, però, una dada per estar content i sadollat.
Ara bé, la cosa es comença a tòrcer quan perdent el temps trobo que el 49´5% de la mostra general afirmen ser funcionaris, mentre que el 24´6% són autònoms. En canvi, els més professionalitzats, aquells que només es dediquen a l’escriptura són un 6´8% de la mostra. O sigui que els nostres escriptors, els que fan avançar la nostra literatura, són bàsicament professors d'institut i empleats de correus o de l'administració autonòmica. Doncs Déu n'hi do.
No sóc qui per criticar què fa o deixa de fer ningú però em preocupa que la meitat dels escriptors catalans siguin funcionaris. Quines vivències aporten? Les pòlisses que veuen passar, els impostos que fan pagar? O més aviat es recreen en la dificultat intrínseca de l'ensenyament? La frustració d'enfrontar-se a un adolescent és gegant però no sé si només així, o només d'això, pot viure la literatura catalana. No m'estranya que la majoria de la població no sabés qui era la meitat de la representació catalana a la Fira de Frankfurt.
Això ens porta a una dificultat de definició: què és ser escriptor? Val haver publicat un llibre o un guió? Vol dir dedicar-s'hi principalment com a quest 6´8%? Si encara costa trobar la categoria laboral de periodista com ha de ser de difícil trobar la d'escriptor. Però el que crec que no ha de ser un escriptor és un funcionari. Que sí, que hi ha hagut escriptors genials que treballaven en una oficina, com el gran Jaime Gil de Biedma, però el que critico és l'esperit funcionarial, el fer per estar i l'estar per anar-hi anant. No vull creure que hi hagi persones que es dediquin a escriure estant pendents de tal subvenció o de tal premi literari. Sí, tots hem de menjar i d'escriptor hi ha poca palla per repartir però m'obsessiona que no arribem al moment en què s'arribi a ser escriptor traient oposicions.
|
Sr. Foguet, per al·lusions. ¿Té punyetera idea del que està parlant? ¿Es pot saber qui és vostè per a menysprear d'aquesta manera els funcionaris? ¿L'han suspès, potser, en alguna oposició? ¿Quina mena d'autoritat té, quines credencials (tret de les de periodista), per a jutjar d'aquesta manera tan impresentable tots els escriptors que, per a sobreviure, hem de treballar com a funcionaris? ¿Sap el que suposa avui en dia ser un escriptor en català? ¿Coneix l'heroïcitat, el voluntarisme, el compromís que implica treballar per una llengua minoritària i amenaçada? Vostè no en té ni puta idea. Si la tingués, ens respectaria. Encara gràcies dels premis (si tenim la sort de guanyar-los) i dels ajuts institucionals (qui els rebi, no pas jo). Si no tenim més remei que ser funcionaris és perquè hem de pagar una hipoteca, donar de menjar als fills, etc. JA M'AGRADARIA PODER VIURE DE LA LITERATURA. Per cert, ¿vostè de què collons viu? ¿Li paguen per escriure articles com un perfecte indocumentat?
[En castellano]
Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Edicions UIB) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum.
