21.6.07

Tu pentina el gat que jo faig feina

No he demanat cap subvenció ni estic a la famosa llista de Frankfurt, però ahir vaig enviar un relat curt a un premi i he enllestit una novel·la de 100 pàgines que anirà a un altre premi i estic pensant a quin premi envio el poemari que tinc al calaix (el millor poemari que he escrit mai) i, a més, he obert un blog nou i, visca, ja estic gairebé de vacances. Hi ha pobres d'esperit que creuen que a la vida només existeix la política!

Escrit per a les
Etiquetes , , , , , ,

5 comentaris:

Pafiam ha dit...

Buero, buero, buero, que deia aquell. Que vol dir que no tens contrincants de la teva talla? I jo què? eh?jar jar jar har
Em defineixo antagònic, res d'odis ni enveges malsanes. No tinc ganes de dicutir perquè és molt pesat, i suposo que tu tampoc. Però les coses com són.
Ara bé, si et refereixes a contrincants a la política...passo.

20:31
Sergi ha dit...

De veritat que m'admira tanta productivitat. Com t'ho fas? M'agradaria tenir més temps per dedicar-li però em temo que no és qüestió d'això. Soc conscient que si algun moment el tinc, no l'aprofito com ho hauria de fer. Digue'm: escrius per escriure sense preocupar-te ni el què ni en el com? tens les idees sobre el què al cap? Em tens intrigat... Per cert, com lector de l'"Oracle", MOOOLTES FELICITATS.

23:34
Toni Ros ha dit...

Gràcies. El secret és treballar i treballar i treballar... i no parar de treballar.

0:12
Marina ha dit...

I també, saber-ne.
Perquè s'ha de reconèixer Toni, que ets com ets, però ESCRIUS com ESCRIUS!

12:01
Anònim ha dit...

El secret és no tenir cap criteri ni literari ni filosòfic. Amb aquestes mancances, es poden escriure milers de llibres.

1:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)