| | |
Més professionals, però més funcionaris | |
Llegeixo que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat l'estudi "Escriure en català: Estat de la professionalització" on es destaca que "la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu". Fins aquí només puc fer que regalar abraçades i mostrar-me satisfet com a català i com a lector. A més, el 49% dels enquestats afirmen tenir una dedicació regular a l’escriptura, malgrat que no se senten ben retribuïts i han de compaginar l'escriptura amb d'altres feines; com ha passat tot sovint, no només han escrit els milionaris. De nou, però, una dada per estar content i sadollat. Ara bé, la cosa es comença a tòrcer quan perdent el temps trobo que el 49´5% de la mostra general afirmen ser funcionaris, mentre que el 24´6% són autònoms. En canvi, els més professionalitzats, aquells que només es dediquen a l’escriptura són un 6´8% de la mostra. O sigui que els nostres escriptors, els que fan avançar la nostra literatura, són bàsicament professors d'institut i empleats de correus o de l'administració autonòmica. Doncs Déu n'hi do. No sóc qui per criticar què fa o deixa de fer ningú però em preocupa que la meitat dels escriptors catalans siguin funcionaris. Quines vivències aporten? Les pòlisses que veuen passar, els impostos que fan pagar? O més aviat es recreen en la dificultat intrínseca de l'ensenyament? La frustració d'enfrontar-se a un adolescent és gegant però no sé si només així, o només d'això, pot viure la literatura catalana. No m'estranya que la majoria de la població no sabés qui era la meitat de la representació catalana a la Fira de Frankfurt. Això ens porta a una dificultat de definició: què és ser escriptor? Val haver publicat un llibre o un guió? Vol dir dedicar-s'hi principalment com a quest 6´8%? Si encara costa trobar la categoria laboral de periodista com ha de ser de difícil trobar la d'escriptor. Però el que crec que no ha de ser un escriptor és un funcionari. Que sí, que hi ha hagut escriptors genials que treballaven en una oficina, com el gran Jaime Gil de Biedma, però el que critico és l'esperit funcionarial, el fer per estar i l'estar per anar-hi anant. No vull creure que hi hagi persones que es dediquin a escriure estant pendents de tal subvenció o de tal premi literari. Sí, tots hem de menjar i d'escriptor hi ha poca palla per repartir però m'obsessiona que no arribem al moment en què s'arribi a ser escriptor traient oposicions. |
Per què no té un empatx la junta de l'AELC de tantes taules rodones, converses a tres, converses a dos, cares a cares, diàlegs entre tu i jo, diàlegs entre ells dos, diàlegs entre els de sempre, paraules sobre paraules, recitals poètics, poesies i copes i sets de bastos amb conclusions que no porten a cap lloc mentre la resta dels associats espera una resposta que els satisfaci com a escriptors catalans?
Dins un sobre gran, m'arriba a la bústia el qüestionari de l'AELC titulat La professió d'escriure en català. Estat de la qüestió, 27 pàgines i 77 preguntes... Responc amb avorriment. La febre encara dura. El cap encara no és meu del tot. El metge no ha estat capaç de d'identificar l'origen de l'augment de temperatura corporal. M'ha receptat paracetamol i m'ha dit que begui molts sucs i em dutxi amb aigua tèbia. El qüestionari no m'interessa gaire fins que arribo a la pregunta 42: Pensant que els avenços en la tecnologia de la comunicació i transmisió d'informació poden modificar l'activitat, indiqueu si considereu que les afirmacions o canvis següents són probables o desitjables, al vostre parer, en les pròximes tres dècades.Sí, tot molt desitjable. A la darrera pàgina deixen un foli en blanc per a "Observacions i comentaris". Per a esbravar-me, escric això:
La creació literària estarà a l'abast de tothom
Els sistemes d'edició i l'ús d'internet permetran arribar al gran públic sense la intervenció de distribuïdors
Internet permetrà una relació més estreta entre creador i destinatari
Les tecnologies de les comunicacions articularan xarxes entre els professionals que els permetran treballar en organitzacions virtuals
La desgràcia d'aquest país és que, per les circumstàncies, ser escriptor suposa ser un heroi ple de voluntarisme. Treballem per la nostra llengua i ens trobem solament entrebancs. L'heroisme es multiplica quan descobreixes que el pastís és tan petit que ja està repartit entre les 4 patums de sempre, amb el suport de les editorials de sempre, i els ajuts de l'administració van sempre als mateixos, així com els actes, recitals, activitats, etc. Els mateixos noms sempre! Per sort, això està canviant gràcies a internet. S'acabarà el llibre de paper i les editorials hauran de tancar. Només sobreviurem els ciberescriptors que fem ciberliteratura amb els nostres ciberlectors fidels, amb plena llibertat i sense intermediaris. L'escriptor del segle XXI no tindrà res a veure amb tot això que demana aquest qüestionari. El futur de l'escriptor català passa pels blogs: GENERACIÓ BLOG. Ja fa anys que alguns treballem en aquest "futur". Tenim blogs amb 300 lectors diaris els quals poden deixar comentaris creant una interactivitat inèdita fins ara. La tasca del ciberescriptor encara no ha estat reconeguda per ningú (ni premis ni ajuts ni res), però fem una feina molt important per a les noves generacions que vénen. Podríem publicar els nostres textos digitals en paper, però no és tampoc el més important. Veig que les institucions encara no s'han assabentat del que s'està coent a la xarxa. Treballem sols i per amor a l'art. Hem guanyat cada lector dia a dia, post a post, sense promocions ni editorials al darrere, sinó amb el valor de la nostra obra... DEMANO que algú comenci a tenir-nos en compte. No sóc jo sol. La CATOSFERA és una comunitat cada cop més important d'on sorgiran els escriptors futurs, la pedrera on agafen ofici i es donen a conèixer. Hi ha un nou escriptor que s'obre pas a la xarxa: el ciberescriptor. Canvia el concepte i la manera de fer. Canvia el mitjà. Entre l'escriptor i el lector no hi ha ningú. Augmenta un 100% la llibertat. Autoedició. Autopromoció. El problema és econòmic (no hi ha retribució). Aquí és on cal que s'hi posin les institucions i promoguin i recolzin aquesta realitat emergent. El català creix a la xarxa, amb nivell i qualitat literària. L'heroisme aquí (som pioners) també es reduplica. Malgrat tot, seguim endavant convençuts que aquest és el camí.
