Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris traduccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris traduccions. Mostrar tots els missatges

2.12.14

A new energy

The condition of true naming, on the poet's part, is his resigning himself to the divine aura which breathes through forms, and accompanying that. It is a secret which every intellectual man quickly learns, that, beyond the energy of his possessed and conscious intellect, he is capable of a new energy (as of an intellect doubled on itself), by abandonment to the nature of things; that, beside his privacy of power as an individual man, there is a great public power, on which he can draw, by unlocking, at all risks, his human doors, and suffering the ethereal tides to roll and circulate through him: then he is caught up into the life of the Universe, his speech is thunder, his thought is law, and his words are universally intelligible as the plants and animals.

Ralph Waldo Emerson, The Poet 

Perquè el poeta pugui anomenar veritablement les coses, cal que es lliuri a l'aura divina que alena a través de les formes i sintonitzi amb ella. L'home intel·lectual aprèn ràpidament aquest secret: més enllà de l'energia del seu intel·lecte obsedit i conscient, és capaç d'una nova energia (com si l'intel·lecte es dupliqués), si s'abandona a la naturalesa de les coses; això significa que, a banda del seu poder privat com a individu, existeix un gran poder universal en el qual pot recolzar-se, obrint (no sense risc) les seves portes humanes, patint les etèries marees que roden i circulen a través seu: llavors és atrapat dins la vida de l'univers, el seu discurs és tro, el seu pensament llei i els seus mots universalment intel·ligibles com les plantes i els animals.

15.11.14

La pell no pot ser obviada


Passen les hores sense tu i m'adono que la pell no pot ser obviada. Som de carn i de fang, materialment fràgils. La tardor ens arrabassa el caliu de les cales on vam ser feliços. Nus. Tanmateix, sota el plugim, somiem els llençols blancs i el somriure dels llavis retrobats. Passen les hores sense tu, i encara que sé que estem junts, i encara que el nostre amor sigui més fort que mai, voldria sentir el teu cos un instant, només un instant electrificant, i tancar els ulls mentre el món desapareix del tot...

Pasan las horas sin ti y me doy cuenta que la piel no puede ser obviada. Somos de carne y de barro, materialmente frágiles. El otoño arrebata el rescoldo de las calas donde fuimos felices. Desnudos. Sin embargo, bajo la llovizna, soñamos con sábanas blancas y con la sonrisa de los labios reencontrados. Pasan las horas sin ti, y aunque sé que estamos juntos, y aunque nuestro amor sea más fuerte que nunca, quisiera sentir tu cuerpo un instante, un solo instante electrizante, y cerrar los ojos mientras el mundo desaparece del todo... 

Hours go by without you and I realize that the skin can not be disregarded. We are flesh and mud, physically fragile. Autumn grabs the ember from the coves where we were happy. Nudes. However, in the drizzle, we dream of white sheets and smiling lips reunited. Hours go by without you, and although I know that we are together now and even though our love is stronger than ever, I would like to feel your body an instant, only an electrifying instant, closing my eyes while the world disappears entirely...

    13.11.14

    Wild heart

    On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que s'enlaira i travessa camps i muntanyes cercant el teu cor salvatge. Perquè som salvatges. Autèntics i salvatges. Perquè no tenim por de sentir el vertigen. Perquè viure és aquesta arrauxada manera de ser nosaltres. Perquè existeix un impuls que ens uneix malgrat els obstacles. Perquè junts som més i millors. Perquè hem après a somriure davant els fracassos. Perquè no hi ha fracassos, sinó lliçons. Perquè la nostra victòria és un altre petó a trenc d'alba. Perquè sé que sóc jo (de debò) quan m'abraces. Perquè no et trobo a faltar quan no hi ets, perquè sempre hi ets, encara que no pugui tocar-te. Perquè hi ha històries boniques, però la nostra és extraordinària. On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que malda per volar fins al teu cor salvatge. Perquè som salvatges. Salvatges i adorables.

    Donde no llegan las palabras llegan las alas de este corazón salvaje que despega y atraviesa campos y montañas buscando tu salvaje corazón. Porque somos salvajes. Auténticos y salvajes. Porque no tenemos miedo de sentir el vértigo. Porque vivir es esta alocada manera de ser nosotros. Porque existe un impulso que nos une a pesar de los obstáculos. Porque juntos somos más y mejores. Porque hemos aprendido a sonreir ante los fracasos. Porque no hay fracasos, sino lecciones. Porque nuestra victoria es otro beso al amanecer. Porque sé que soy yo (de verdad) cuando me abrazas. Porque no te echo de menos cuando no estás, porque siempre estás, aunque no pueda tocarte. Porque hay historias bonitas, pero la nuestra es extraordinaria. Donde no llegan las palabras llegan las alas de este corazón salvaje que pugna por volar hasta tu salvaje corazón. Porque somos salvajes. Salvajes y adorables. 

    Where words fail to reach, are reaching the wings of this wild heart that rises and passes through fields and mountains looking for your wild heart. Because we are wild. Genuine and wild. Because we are not afraid to feel the vertigo. Because living is this crazy way to be us. Because there is an impulse that join us despite the difficulties. Because together we are more and better. Because we have learned to smile at defeat. Because there are no defeats, but lessons. Because our victory is another kiss at dawn. Because I know that I am I (truly) when you hold me. Because I do not miss you when you are not here, because you are always, though I can not touch you. Because there are beautiful stories, but ours is extraordinary. Where words fail to reach, are reaching the wings of this wild heart struggling for fly to your wild heart. Because we are wild. Wild and adorable.

      11.2.13

      Flock of Starlings


      Estic envoltat d'ocells. Passen estols davant el finestral. Fan figures i es perden. Retornen. Si els pogués atrapar amb les paraules. Paraules-gàbia. Millor que se'n vagin cel enllà. On la mar és un mirall entelat. On les muntanyes s'emblanquinen. Millor que se'n vagin. La paraula ocell no és un ocell. Jo no sóc jo. Tu no ets tu. Retornen. Sempre retornen. 
        I'm surrounded by birds. Flocks pass in front of the large window. They make figures and get lost. They return. If I could catch them with the words. Words-cage. They had better fly away into the sky. Where the sea is a tarnished mirror. Where the mountains become white. They had better leave. The word bird is not a bird. I am not myself. You are not yourself. They return. They always return.

        16.3.12

        La mar i tu


        M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas
        Invento paraules noves per atrapar-te
        Somio paisatges nostres fets de rialles
        Enyoro el demà que ha d'arribar

        Tu amoroseixes totes les hores
        Ets tan melosa que em llepo els llavis
        La mar i tu, camí dels somnis
        La mar i tu, bressol i llar

        Som aigua que avança sense aturall
        No hi ha pedres que l'entrebanquin
        Farem un niu de paraules
        Els déus ens envejaran

        M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas

          My first singer-songwriter perfomance...

            Me deslizo en la penumbra cuando te vas / invento palabras nuevas para atraparte / sueño paisajes nuestros hechos de risas / añoro el mañana que ha de llegar / Tu suavizas todas las horas / eres tan dulce que me relamo los labios / la mar y tú, camino de los sueños / la mar y tú, cuna y hogar / Somos agua que avanza sin cesar / no hay piedras que la frenen / haremos un nido de palabras / los dioses nos envidiaran / Me deslizo en la penumbra cuando te vas 

            I slip away in the darkness when you leave me / I invent new words to catch you / I dream landscapes of us made by laughs / I miss the futur that is coming / You temper all the hours / you are so sweet that I lick my lips / the sea and you, the way of dreams / the sea and you, cradle and home / We are water which move forward without obstacles / there aren't stones obstructing it / we will make a nest of words / the gods will envy us / I slip away in the darkness when you leave me
             

            poemes

            Dietari de Terradets

            8.1.12

            T-82

             

            I've made my way from nowhere to here 
            The river always flows fresh 
            The mind's just a waste 
            of my most ridiculous dreams 
            You're not the same you think 
            I'm not the same you imagine 
            I've made my way from you to me 
            The river always flows clear 

            He fet el meu camí des d'enlloc fins aquí
            El riu sempre flueix fresc
            La ment és només una deixalla
            dels meus somnis més ridículs
            No ets el mateix que penses
            No sóc el mateix que imagines
            He fet el meu camí des de tu fins a mi
            El riu sempre flueix transparent 

            22.11.11

            T-59


            La seva filla li ha enviat un fragment de la pel·lícula The Dark Knight, basada en el superheroi Batman. Diu que quan el va llegir li va recordar a ell. Vet aquí:
            Don't talk like you're one of them! You're not... even if you'd like to be. To them you're just a freak, like me. They need you right now, but when they don't, they'll cast you out. Like a leper. See, their morals, their "code"... it's a bad joke, dropped at the first sign of trouble. They're only as good as the world allows them to be. I'll show you. When the chips are down, these uh, these "civilized people", they'll eat each other. See, I'm not a monster. I'm just ahead of the curve.
            El cavaller fosc es desemmascara. Proverbials paraules del muricec humà. Quina casualitat que siguin tan oportunes per als temps decadents que vivim. Ell ha provat de traduir-les. Aquest és el resultat:
            No parlis com si fossis un d'ells! No ho ets ni que volguessis. Per a ells només ets una rara avis, igual que jo. Ara et necessiten, però quan no els facis falta t'expulsaran com un leprós. Mira la seva moralitat, el seus “codis”... són una broma dolenta que deixaran estar a la primera de canvi. Només són bons en la mesura que el món els permet de ser-ho. Veuràs com, a l'hora de la veritat, aquests “civilitzats” es menjaran els uns als altres. Mira, el monstre no sóc jo. Jo només vaig un pas endavant.
            Mentre el canibalisme creix a les urbs "civilitzades" d'Occident, ell continua assajant la manera de sobreviure fora de la civilització establerta, lluny dels codis obsolets. Rara avis, leprós, boig, freak, poseu-li les etiquetes que us plaguin. Totes li rellisquen.

            25.10.11

            T-41


            Castanyes i moniatos fets en el forn de la cuina de llenya. Fora plovisqueja. Ambient de tardor. Es posa uns mitjons de llana gruixuts. Encén el foc a terra. Escolta el seu programa de ràdio preferit: Delicatessen. Pel finestral del menjador veu com la boirina embolica el paisatge. La tènue indefinició de les coses exteriors. De portes endins tot és més abastable. Mentre pela castanyes calentes ajuda, mitjançant el xat del Facebook, a fer una traducció del llatí. Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat. L'autor de la frase és Sèneca. El que no explica el cordovès suïcida és quina mena de jocs perpetrava (sense enrojolar-se) Sòcrates amb els seus deixebles més estimats. Potser plourà tota la nit. Amb una mica de sort encara plegarem bolets.

            19.10.11

            T-37

            Segueix preparant la terra per a l'hort. El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos.

            Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig (Erithacus rubecola) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir.




            La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina (Vanessa atalanta). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen (Red) Admiral, mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano. Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire. Gérard de Nerval li va dedicar uns versos:
            Voici le Vulcain rapide
            Qui vole comme un oiseau
            son aile noire et splendide
            Porte un grand ruban ponceau
            És una de les últimes papallones que es poden veure abans de l'hivern. A les nits el mercuri del termòmetre ja se situa per sota dels 10 graus.


            10.10.11

            T-32

            Thoreau va estar-se dos anys, dos mesos i dos dies vivint en una cabana a la vora de l'estany de Walden. D'aquesta experiència en va fer un llibre titulat Walden o la vida als boscos. Ell fa quatre mesos que viu a la vora del llac de Terradets i està escrivint un dietari. Sens dubte, Thoreau és un dels seus inspiradors. Com diu el vell Henry, la filosofia només és autèntica si, a més de teoritzar-la, som capaços de dur-la a la pràctica vivint d'acord amb ella. Aquestes són algunes frases que ha subratllat mentre rellegia Walden en versió original (les traduccions són seves, o sigui, molt lliures):

            • A man is rich in proportion to the number of things which he can afford to let alone. (La veritable riquesa es mesura pel nombre de coses de les quals ets capaç de prescindir)
            • Live free and uncommitted (Viu lliure i sense compromís)
            • There are none happy in the world but beings who enjoy freely a vast horizon (Només són feliços els éssers que gaudeixen lliurement d'un vast horitzó)
            • I believe that every man who has ever been earnest to preserve his higher or poetic faculties in the best condition has been particularly inclined to abstain from animal food, and from much food of any kind (Crec que tot aquell que s'ha pres seriosament la conservació òptima de les seves facultats superiors o poètiques s'ha sentit particularment inclinat a abstenir-se d'aliments animals o de qualsevol altra mena en excés)
            • Goodness is the only investment that never fails (La bondat és l'única inversió que mai fracassa)
            • If one advances confidently in the direction of his dreams, and endeavors to live the life which he has imagined, he will meet with a success unexpected in common hours (Si avances confiadament en la direcció dels teus somnis i t'esforces per viure la vida que has imaginat, trobaràs l'èxit imprevist en la vida corrent)
            • Any truth is better than make-believe (Qualsevol veritat és millor que la fantasia)
            • Money is not required to buy one necessary of the soul (No ens calen diners per a comprar allò que l'ànima necessita)
            • Rather than love, than money, than fame, give me truth (Dóna'm la veritat abans que l'amor, els diners o la fama)
            • Only that day dawns to which we are awake (Només clareja el dia per al qual estem desperts)
            Self-emancipation, Self-reliance. Aquest és l'experiment. De ben segur que, de tot plegat, en sortirà alguna cosa més que literatura.

            9.10.11

            T-31


            Chateaubriand escriu en el Voyage en Amérique:

            Courez vous enfermer dans vos cités, allez vous soumettre à vos petites lois; gagnez votre pain à la sueur de votre front, ou dévorez le pain du pauvre; égorgez-vous pour un mot, pour un maître; doutez de l'existence de Dieu, ou adorez-le sous des formes superstitieuses; moi, j'irai errant dans mes solitudes; pas un seul battement de mon coeur ne sera comprimé, pas une seule de mes pensées ne sera enchaînée; je serai libre comme la nature; je ne reconnaîtrai de souverain que celui qui alluma la flamme des soleils, et qui, d'un seul coup de sa main, fit rouler tous les mondes...
            Ell ho llegeix en un volum que conté extractes de les obres de l'escriptor francès, un llibret que es va endur de la biblioteca de l'alberg de Zermatt on va dormir l'última nit de juliol. En el buit que va quedar a la lleixa hi va deixar un poemari en el qual apareixen poemes seus traduïts a tres llengües una de les quals la de Chateaubriand. Tradueix el text:
            Correu a tancar-vos a les vostres ciutats, sotmeteu-vos a les vostres petites lleis; guanyeu-vos el pa amb la suor del vostre front, o devoreu el pa del pobre; degolleu-vos per un mot, per un mestre; dubteu de l'existència de Déu, o adoreu-lo d'acord amb les supersticions; pel que a mi pertoca, me n'aniré errant amb les meves solituds; ni un sol batec del meu cor serà reprimit, ni un sol pensament serà encadenat; seré lliure com la natura; només reconeixeré com a sobirà aquell que encén la flama dels sols el qual, amb un cop de mà, fa rodolar tots els astres...
            S'identifica plenament amb l'autor malgrat els més de 200 anys que els separen. Ell també va fer el seu viatge a Amèrica... J'irai errant dans mes solitudes... I, de sobte, li ve al cap Thoreau: I believe in the forest, and in the meadow, and in the night in which the corn grows... Un altre mestre, un altre dissident.

            16.7.10

            Alquímia interior

            En el seu dia, vaig haver d'acumular desplaences,
            Viure en solitari, vestir de manera senzilla i nodrir-me de poca cosa;
            Però sabia que el cos i la fama només són obstacles en el camí.
            Quan hagueu trobat un indret tranquil on fer les pràctiques,
            Conreeu amb determinació la gran concentració.
            Què n'és, de difícil, perfeccionar alhora cos i ànima!
            Si no heu pogut desplegar el cos, comenceu per la naturalesa innata.
            Per la qual cosa, abandoneu el lucre i la celebritat.
            Amputeu tota passió i ja no hi haurà impediments.
            Quin és l'obstacle? Tot depèn del vostre valor i de la vostra voluntat.
            Qui us posa entrebancs? Tot és a les vostres pròpies mans.
            Gaudir de gran renom, ser un escriptor reconegut, tot això són bagatel·les.
            Manteniu-vos indiferents a les robes sofisticades i a les taules opulentes.
            Acumular bronze i jade no us conduirà a la salvació.
            Poemes en prosa, cants i versos ben rimats
            No són més que ensopegades en el camí.
            Sigueu com la boirina o el fum vaporós,
            Com les flors o com els penjolls florescents del salze.
            El que passa és que floteu entre el cel i la terra,
            Sense esdevenir mai pluja o rosada fecunda,
            Perquè res no us atreu tant com el cos i la glòria,
            I els costums governen la vostra vida.
            En el centre d'aquesta vida, concentreu-vos en l'ànima i en l'alè vital.
            Calmeu-los per tal de no patir debades.
            Deixeu estar els sabers i els talents literaris;
            Impassibles, recolliu la vostra essència i la vostra ànima,
            Continueu avançant amb ment decidida;
            Així la via mai no us donarà l'esquena.

            Cao Wenyi (taoista, primera dona cèlebre de l'alquímia interior, any 1150, dinastia Jin). Fragment del seu Cant a la Magna Via i a la Font Màgica, traduït lliurement del llibre de Catherine Despeux Immortelles de la chine ancienne. Taoïsme et alchimie féminine)

            5.11.09

            Tot ho vull ser

            Groguegen les fulles, els peus es glacen
            La boira ho embolcalla tot de misteri
            Batega mon cor alegre, ardent, generós
            Probablement sóc molt menys del que em pensava
            Probablement vaig exagerar sobre mi mateix
            He d'aprendre a caminar descalç sobre l'herba que creix vora el riu
            No hi ha camins impossibles, sinó caminants inexperts
            La nit s'ajup sense remei
            Les cigonyes tornen al niu
            Demà seré més a prop dels teus llavis
            Demà els teus braços em seran recer
            Groguegen les fulles, es glacen els peus
            Dóna'm sencera l'ànima i el cos obert
            Amb tu tot ho vull ser
            Empetitint-me entre els teus dits
            Batega mon cor alegre, ardent, generós
            Dóna'm oberta l'ànima i el cos sencer



            Todo contigo

            Las hojas amarillean, se enfrían los pies
            La niebla lo envuelve todo de misterio
            Mi corazón late alegre, ardiente, generoso
            Probablemente soy mucho menos de lo que pensaba
            Probablemente exageré sobre mí mismo
            Debo aprender a caminar descalzo sobre la hierba que crece junto al río
            No hay caminos imposibles, sino caminantes inexpertos
            La noche cae sin remedio
            Las cigüeñas vuelven al nido
            Mañana estaré más cerca de tus labios
            Mañana tus brazos me darán cobijo
            Las hojas amarillean, los pies se enfrían
            Dame tu alma entera y tu cuerpo abierto
            Quiero ser todo contigo
            Quiero volverme pequeño entre tus dedos
            Mi corazón late alegre, ardiente, generoso
            Dame tu alma abierta y tu cuerpo entero



            CIBERPOESIA

            13.1.09

            Entrellum + Entreluz + Clair-obscur


            Recullo a l'oficina de Correus el paquet provinent de Perpinyà que conté les primeres proves del poemari Entrellum, guanyador del Premi Machado 2008, que l'editorial Cap Béar publicarà pròximament en versió trilingüe. La traducció al castellà l'he feta jo mateix amb l'ajut de Carles Latre. La traducció francesa és de Joan-Pere Sunyer. El volum tindrà 216 pàgines i encara falta per decidir com serà la coberta.

            Fa sol. Després d'un cap de setmana manicomial per culpa de la puta lluna, sembla que torna la calma. Calma aparent. Esmerço la tarda repassant un per un els poemes, sobretot la versió francesa, que encara no havia pogut llegir íntegrament. Versos que ja no semblen meus...

            2.10.08

            Dos llibres i un recital

            He rebut un mail del servei de publicacions de la UIB en el qual se'm comunica que el llibre Catosfera (Ciberdietaris 04-05-06) ja està maquetat. En els propers dies m'arribaran a casa les proves en paper.

            Joan Pere Sunyer, el traductor d'Entrellum al francès, em diu que ja ha enllestit l'elegia final. L'editor s'hi posarà al mes de novembre.

            Per tant, si no passa res, abans que acabi l'any, sortiran publicats dos nous llibres meus: el Premi Nadal Batle i el Premi Machado.

            A més, el proper dissabte 25 d'octubre participaré en un festival poètic a Les Borges del Camp. L'amic trapezista m'hi ha convidat.

            M'espera un trimestre emocionant...

            15.9.08

            I'm a beach...

            de michael attlmayr
            per a tonibanyes@gmail.com
            data 14 / setembre / 2008 20:50
            assumpte una pregunta
            enviat per hotmail.com

            hej

            can you help me translate "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?" into english
            a friend of mine just returned from barcelona where he saw the sign on the beach and we wondered what it means?
            i googled the phrase and found, amoung others, your name...
            so mayby you can help me!??

            malex

            21.8.08

            Un livre à la mer

            Aquest diumenge tornarem a Cotlliure...

            Festival "Un livre à la mer"
            PDF Programa

            El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM:
            Morir

            He vist el mar furient a través dels teus ulls.
            La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives.
            ¿Què vols que fem si governen els mots?
            ¿Per què fugim dels espadats bellíssims?

            L'amor és tremolor, neguit, insomni...
            La nit curulla d'ombres amara el meu cor.

            No és sang ni rou ni mel ni vi...
            No és cap concepte que puguem concebre.

            Incomprensiblement, m'adormo en la platja
            que fenyo als teus pits...

            L'amor és una tendra manera de morir.
            ¿On vols que anem a morir junts?

            Mourir

            J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux.
            La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives.
            Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent?
            Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux?

            L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie...
            La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur.

            Ce n'est ni sang, ni rosée, ni miel, ni vin...
            Ce n'est pas non plus un concept que nous puissions concevoir.

            Incompréhensiblement, je m'endors sur la plage
            que je pétris sur tes seins...

            L'amour est une tendre manière de mourir.
            Où veux-tu que nous allions mourir ensemble?

            [Versió de Joan-Pere Sunyer]

            Morire

            Ho visto il mare impetuoso attaverso i tuoi occhi.
            La notte mi ha portato un sapore di lacrime furtive.
            Cosa vuoi farci se governano le parole?

            L'amore è brivido, ansia, insonnia...
            la notte strapiena di ombre immerge il mio cuore.

            Non è né sangue, né rugiada, né miele, né vino...
            Non è alcun concetto che possiamo concepire.

            Incomprensibilmente, mi addormento sulla spiaggia
            che plasmo sui tuoi seni ...

            L'amore è una maniera tenera di morire.
            Dove vuoi che andiamo a morire insieme?

            [Versió de Anna Cinzia Paolucci]

            Morir

            Vi el mar impetuoso a través de tus ojos.
            La noche me trajo regusto de lágrimas furtivas.
            ¿Qué quieres que haga si gobiernan las palabras?
            ¿Por qué huímos por los precipicios bellísimos?

            El amor es temblor, insomnio, desasosiego...
            La noche henchida de sombras empapa mi pecho.

            No es sangre ni rocío miel ni vino...
            No es ningún concepto que podamos concebir.

            Incomprensiblemente, me duermo en la playa
            que amaso en tu seno...

            El amor es una tierna manera de morir.
            ¿Dónde quieres que muramos juntos?

            Sterben

            Durch Deine Augen habe ich das wütende Meer gesehen.
            Die Nacht hat mir den Geschmack von geheimen Tränen gebracht.
            Was willst Du dass wir tun, wenn die Worte walten?
            Warum entfliehen wir die wundervollen Abgründe?

            Die Liebe ist Zittern, Unruhe, Schlaflosigkeit…
            Die Nacht, voller Schatten, überschwemmt mein Herz.

            Es ist weder Blut, noch Tau, noch Honig, noch Wein…
            Kein Begriff ist’s, den wir verstehen können.

            Unverständlicherweise schlafe ich auf den Strand ein,
            den ich an Deinen Brüsten knete…

            Die Liebe ist eine zarte Form des Sterbens.
            Wo möchtest Du hin, dass wir zusammen sterben?

            [Versió d'Elies Valverde]
            Més bones notícies:
            1. Aquest agost ENTRELLUM ha superat les 250.000 visites.
            2. Ja estan enllestides les traduccions al francès i a l'alemany del poemari guanyador del Machado. He creat un blog nou on aniré penjant les versions alemanyes: ZWIELICHT
            3. El dia 4 de setembre presentarem LCL a Palma de Mallorca.
            Gewinnergedichtsammlung vom internationalen Preis von Literatur Antonio Machado 2008

            23.7.08

            El mar és un mirall


            El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar.

            Il mare è uno specchio

            Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva mai. Un altro treno. Cabrera di mare.

            [versió d'Anna Cinzia Paolucci]

            9.7.08

            Os poetas, os doidos, os errantes

            Lord Erewhon m'ha dedicat un poema:
            Barcelona

            Barcelona a febril, ao sol branco, depois
            Negro, entre os roxos e rubros do oculto
            Ocaso que desce, a alba de logo
            Esperando sempre, porque o canto
            Em terras catalãs é demorado, passar
            De trovador, navegante e fado. As águas
            Do mar Mediterrâneo levam, transparências,
            Algas, ânforas, o grito da Aquitânia
            Para o búzio de Gibraltar, ressoante,
            Que para Sagres fala; erguem-se e bailam
            As gestas, os campanários, os olhos
            Amendoados das donzelas, exóticos
            Mas terrenos, na festa sem fim
            Dos bruxos e dos santos, casa, pão,
            Papiro dos lustrais figos da obra,
            Palmares do céu e raízes dos poços.
            Ibéria, Catalunha, planície e cume;
            Nenhures e aqui – do chão agrado algum
            Amou mais os poetas, os doidos, os errantes.
            La meva versió:
            Barcelona

            Barcelona l'ardorosa, al sol blanc, després
            Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult
            Capvespre que davalla, l'albada ulterior
            Sempre esperant, perquè el cant
            En terres catalanes és tranquil, pas
            De trovadors, navegants i destins. Les aigües
            De la mar Mediterrània porten transparències,
            Algues, àmfores, el crit d'Aquitània
            Per al cargol de Gibraltar que ressona,
            Que a Sagres parla; s'aixequen i ballen
            les gestes, els campanars, els ulls
            Ametllats de les donzelles, exòtics
            però terrenals, en la festa interminable
            Dels bruixots i dels sants, casa, pa,
            Papir de llustrosos replecs de l'obra,
            Palmarès del cel i arrels dels pous.
            Ibèria, Catalunya, planura i cim;
            Enlloc i aquí – de la terra que de grat
            ha estimat més els poetes, els boigs i els errabunds.