Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Machado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Machado. Mostrar tots els missatges

9.12.14

Un somni antic


El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..." 

Perpetrant un somni antic, gosaré habitar a la Mar d'Amunt, ran de camí de ronda, entre Grifeu i Garbet, entre les cendres de Pere Calders i l'últim repòs de Walter Benjamin, davant l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre... i més amunt encara, amb el far d'Antonio Machado, mestre de mestres.

Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta.

Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras...

Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

11.4.11

El preu dels llibres

Ruégole ayudarme en lo siguiente

He publicado un libro en Bubok; pero no puedo ponerle el precio que yo
quiero porque me funcionan todos les pasos del proceso de publicación,
solo el paso referente al precio no me funciona.

mi pc tiene window xp, mozila 4, bien conectada a internet y no sé qué
pasa porque no puedo escribir donde dice precio de libro en papel, precio
de ebook.

Qué puedo hacer? espero su colaboracion en este caso.

francisco

Amigo, los libros no deberían tener precio. No mercantilices tu obra. Los libros tienen valor, pero no precio. Antonio Machado decía que "todo necio confunde valor y precio". Regálalos, como hago yo. Precio cero y valor infinito. Tus lectores estarán doblemente agradecidos por poder leer tu obra gratis y por el valor intrínseco de esta. Es mi consejo y mi ejemplo. A mi me funciona. Saludos.

18.3.10

Los adolescentes furtivos

Toni Quero em fa arribar un exemplar dedicat del seu primer llibre de poemes: Los adolescentes furtivos (Cap Béar éditions, 2010), publicat en versió bilingüe castellà-francès, en una magnífica traducció de Renada-Laura Portet. L'obra va ser la guanyadora del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2009. Vaig defensar-la com a jurat perquè em va atrapar des del primer vers. Tenir-la ara entre les mans, en una edició acurada (amb pròleg de Pere Gimferrer!), m'omple de satisfacció.

Desitjo tota la sort al poeta sabadellenc en aquesta opera prima. Segur que en vindran més. Us copio un dels poemes que més m'agraden:


Yo sé un nombre
con el que te invoco,
piedra y sueño,
nocturno entre los hombres.

Yo sé un nombre que te regresa,
sonriente del otro lado
al origen de cuanto hubo
sin demandarme nada.

Acudes con tu propia transparencia,
esbozada apenas en el latir
apresurado de las arterias
y el vacío de tus cuencas.

Quisiera invocar también
mi propia luz,
la tez nívea
de aquellos días.

Nada podrá regresar,
el humo de los vapores
ni las hogazas verdes
donde ardíamos.

Me hieren, como dagas,
tu rostro germinal
el cuerpo núbil
con el que me recibiste.

Mudó todo la derrota.
El silencio cómplice
que duerme sus misterios,
al otro lado del espejo.

7.1.10

Premi Machado 2010


M'ha arribat una capsa que conté els originals que concursen al Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2010. Quan el vaig guanyar fa dos anys (llibre) em van fer membre de la Fundació i del jurat. Guy Llobet, el president de la Fundació, em confirma que el jurat d'enguany és enterament trilingüe, és a dir, que hauré de llegir obres en francès, castellà i català. Aquí teniu la composició del jurat:

Pobre de mi, una ratlla i gràcies! Intentaré estar a l'altura de la responsabilitat que m'ha estat encomanada. Només disposo d'un mes per a llegir-me tota aquesta pila de fulls. M'hi poso ara mateix. L'any passat va guanyar l'obra que jo havia proposat (Toni Quero). Veurem què passa aquesta vegada.

29.9.09

Llibres vells

El pitjor de les mudances són els llibres. Capses i capses de llibres. Tones de llibres. Dues furgonetes plenes de llibres. Putos llibres. Antigalles del segle passat. Un cau de pols. A banda d'ocupar espai, ¿per a què collons serveix un llibre que ja has llegit? Només una ínfima minoria mereix el privilegi de la relectura. Aquest cop en llençaré més de la meitat. Ompliré el contenidor blau. Si algú en vol, que m'ho digui. Els regalo, però els ha de venir a buscar. Llibres de paper ja no en volen ni les biblioteques. A més, per a ficar-los a triple fila, millor no ficar-los. Sovint m'he passat una tarda sencera buscant un llibre concret que sé del cert que tinc i no he estat capaç de trobar-lo. S'ha acabat. Ara me'n quedaré un sarpat d'escollits i endavant, ligero de equipaje como los hijos de la mar...

23.2.09

22 de febrer a Cotlliure

El dia 22 de febrer de 1939 Antonio Machado moria a Cotlliure.
Ahir feia just 70 anys.

10:20 Centre Cultural de Cotlliure. He sortit de casa una mica abans de les 7. He arribat a Cotlliure sobre les 8:30. Bufa tramuntana. Pel camí he vist sortir el sol. Mimoses florides. Canigó nevat.

Ara parla la presidenta del parlamento de Andalucía. El meu llibre està a la taula de l'entrada. 14€. Ja n'he dedicat un parell. Me n'enduc una capsa plena i la deixo al maleter del cotxe. Ha quedat molt bé. Fa sol. Guy Llobet, el president de la Fundació Machado, m'ha presentat el guanyador d'enguany: Toni Quero. Ara una representació de joves escriptors de totes les províncies andaluses reciten poemes de Machado. Canciones a Guiomar...

10:50 Parla l'alcalde de Cotlliure. El vent no cessa. Acaba d'esbatanar una finestra. Machado símbol europeu de llibertat, democràcia i republicanisme.

11:10 Lliurament del Prix des Lycéens. La remise du Prix Internacional de Litterature Antonio Machado 2009 serà a continuació. Com a membre del jurat vaig votar per l'obra "Los adolescentes furtivos" de Toni Quero, poeta sabadellenc que s'havia presentat sota el pseudònim de Dorian Gray...

Toni Quero & Toni Ibanez

Això és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
Los adolescentes furtivos” és una obra novedosa, extraordinària, contundent, brutal, rica en expressions profundes, de diamantada originalitat, fresca, vitalista, que et commou i t’atrapa, t’arrossega amb la força de la paraula exacta. Excel·lent!
Però el millor del dia encara estava per arribar. De camí cap al cementiri vam passar per la Casa Quintana, l'hotelet on Machado va morir. Es tracta d'una casa al costat de la riera que està igual ara que fa 70 anys. Sempre tancada. Llavors vaig veure que hi havia gent a dins, pujant per les escales. Coi, està oberta! I vaig començar a córrer.... I Toni Quero darrere meu. A la porta ens van dir que el Sr. Quintana (fill de la propietària que va acollir Machado en els seus darrers dies) l'havia obert per als representants de la Junta de Andalucía; i que no podíem pujar perquè l'espai era minso, que calia esperar que baixessin els que eren a dalt, atès que la cambra que va ocupar Machado es troba al pis superior. Aleshores, impacient, quan van baixar algunes persones, em vaig enfilar escales amunt... I Toni Quero i Renada Laura Portet (que s'hi havia afegit) darrere meu. A la porta de dalt ens van barrar el pas: El Sr. Quintana está cerrando... Com? Que un dia que obren aquesta casa jo no podré veure-la???!!! I em vaig colar cap endins. I Toni Quero i Renada darrere meu. El Sr. Quintana estava tancant els finestrons de la cambra on van morir Antonio Machado i la seva mare. Una cambra molt modesta, amb dos llits, un armari, una cadira, un bidet, una pica, un mirall... Vaig pregar al Sr. Quintana que em deixés fer un parell de fotos. Vaig posar el llibre sobre el llit com abans l'havia posat sobre la tomba. Vaig fer les fotos. Un lloc sagrat. Un moment sagrat. Un regal del cel. Gràcies Antonio!!!


La bona notícia és que, finalment, aquesta casa serà adquirida per la Fundació per a convertir-la en Casa Museu.

10.2.09

Han florit les mimoses

Han florit les mimoses i els ametllers. Menjo maduixots. Rebo el PDF d'Entrellum/Entreluz/Clair-Obscur...

Entrellum, lauréat du Prix International Antonio Machado 2008, révéle un entredeux imaginaire symbole du seuil séparant apparence et esprit. Poémes ou Elégies, Toni Ibanez évoque cette subtile alliance unissant le paraitre de nos vies et la réalité de nos souvenirs. A l’aune de l’oeuvre d’Antonio Machado, Entrellum, Entreluz, Clair-Obscur chemine au coeur de nos espoirs les plus intimes; une promenade lucide et contemplative hommage à l’esprit Machadien.

Guy Llobet
Président de la Fondation Antonio Machado - Collioure

13.1.09

Entrellum + Entreluz + Clair-obscur


Recullo a l'oficina de Correus el paquet provinent de Perpinyà que conté les primeres proves del poemari Entrellum, guanyador del Premi Machado 2008, que l'editorial Cap Béar publicarà pròximament en versió trilingüe. La traducció al castellà l'he feta jo mateix amb l'ajut de Carles Latre. La traducció francesa és de Joan-Pere Sunyer. El volum tindrà 216 pàgines i encara falta per decidir com serà la coberta.

Fa sol. Després d'un cap de setmana manicomial per culpa de la puta lluna, sembla que torna la calma. Calma aparent. Esmerço la tarda repassant un per un els poemes, sobretot la versió francesa, que encara no havia pogut llegir íntegrament. Versos que ja no semblen meus...

31.12.08

Bye-bye 2008

Avui s'acaba un any estr-any... (Dic "estrany" perquè ara em fa mandra buscar l'adjectiu exacte que resumeixi aquests 365 dies sobreviscuts, suposant que un sol adjectiu fos capaç de resumir-los). Estrany perquè han passat coses fonamentals a la meva vida que encara no he pogut pair ni relativitzar. Estrany perquè no tinc cap dret a queixar-me però, pessimista com sóc, sempre estic rondinant... no tinc remei.

Vam començar el 2008 amb les Jornades de la Catosfera d'on en va sortir un llibre del qual en vam fer diferents presentacions (1-2-3-4), a més de tot el ressò mediàtic (TV inclosa). Vaig guanyar el Premi Machado. Vaig flirtar amb la política (1-2-3). Vaig coincidir amb gent interessant (1-2-3). Vaig descansar una mica i, ben descansat, vaig reprendre el blogueig amb més empenta que mai... i aquí estic un altre cop donant guerra.

Entre les coses superficials cal destacar que vaig estiuejar a Eivissa, m'he aprimat 12 kg, m'he canviat les ulleres i, després d'anys i panys resistint-me, per fi he caigut en la temptació de tenir mòbil... ara ja puc dir que sóc "normal"!

Com sol passar, les coses més importants (que sovint s'esdevenen en l'àmbit estrictament íntim i privat) no es poden explicar. Per tant, us haureu de conformar amb aquest succint relat dels fets públics, aprendre a llegir entre línies o si més no esperar que algun dia escrigui les meves memòries... que tot arribarà.

El 2009 es presenta la mar de bé. A principis d'any publicaré dos llibres nous: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Premi Nadal Batle) i la versió trilingüe del poemari Entrellum (Premi Machado). Anirem a Mallorca i a Cotlliure a presentar-los... quin plaer tornar-hi!

Intueixo que el 2009 serà un any decisiu per a mi. Faré 45 anys; en farà 20 que em vaig casar, 20 que treballo de professor d'institut, 10 que visc a Vallromanes i 5 que bloguejo. Que per què serà "decisiu"? Ja ho veureu... no penso donar més pistes.

Mentrestant, aquí em trobareu... aquest és el meu cau.

Us desitjo un bon cap d'any... i que demà la ressaca sigui lleu.

2.10.08

Dos llibres i un recital

He rebut un mail del servei de publicacions de la UIB en el qual se'm comunica que el llibre Catosfera (Ciberdietaris 04-05-06) ja està maquetat. En els propers dies m'arribaran a casa les proves en paper.

Joan Pere Sunyer, el traductor d'Entrellum al francès, em diu que ja ha enllestit l'elegia final. L'editor s'hi posarà al mes de novembre.

Per tant, si no passa res, abans que acabi l'any, sortiran publicats dos nous llibres meus: el Premi Nadal Batle i el Premi Machado.

A més, el proper dissabte 25 d'octubre participaré en un festival poètic a Les Borges del Camp. L'amic trapezista m'hi ha convidat.

M'espera un trimestre emocionant...

24.8.08

Versos d'amor i de mort

Versos d'amor i de mort davant la teva sepultura, testimoni d'una lluita que encara resta intacta. ¿Què saben de tu els turistes que es passegen amb banyador i xancletes? ¿Què se n'ha fet d'aquella llibertat que et va costar la vida? Versos d'amor i de mort, llibres a la mar com missatges entaforats dins una ampolla...

[La foto me l'ha fet la Christine Arnaud]


21.8.08

Un livre à la mer

Aquest diumenge tornarem a Cotlliure...

Festival "Un livre à la mer"
PDF Programa

El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM:
Morir

He vist el mar furient a través dels teus ulls.
La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives.
¿Què vols que fem si governen els mots?
¿Per què fugim dels espadats bellíssims?

L'amor és tremolor, neguit, insomni...
La nit curulla d'ombres amara el meu cor.

No és sang ni rou ni mel ni vi...
No és cap concepte que puguem concebre.

Incomprensiblement, m'adormo en la platja
que fenyo als teus pits...

L'amor és una tendra manera de morir.
¿On vols que anem a morir junts?

Mourir

J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux.
La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives.
Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent?
Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux?

L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie...
La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur.

Ce n'est ni sang, ni rosée, ni miel, ni vin...
Ce n'est pas non plus un concept que nous puissions concevoir.

Incompréhensiblement, je m'endors sur la plage
que je pétris sur tes seins...

L'amour est une tendre manière de mourir.
Où veux-tu que nous allions mourir ensemble?

[Versió de Joan-Pere Sunyer]

Morire

Ho visto il mare impetuoso attaverso i tuoi occhi.
La notte mi ha portato un sapore di lacrime furtive.
Cosa vuoi farci se governano le parole?

L'amore è brivido, ansia, insonnia...
la notte strapiena di ombre immerge il mio cuore.

Non è né sangue, né rugiada, né miele, né vino...
Non è alcun concetto che possiamo concepire.

Incomprensibilmente, mi addormento sulla spiaggia
che plasmo sui tuoi seni ...

L'amore è una maniera tenera di morire.
Dove vuoi che andiamo a morire insieme?

[Versió de Anna Cinzia Paolucci]

Morir

Vi el mar impetuoso a través de tus ojos.
La noche me trajo regusto de lágrimas furtivas.
¿Qué quieres que haga si gobiernan las palabras?
¿Por qué huímos por los precipicios bellísimos?

El amor es temblor, insomnio, desasosiego...
La noche henchida de sombras empapa mi pecho.

No es sangre ni rocío miel ni vino...
No es ningún concepto que podamos concebir.

Incomprensiblemente, me duermo en la playa
que amaso en tu seno...

El amor es una tierna manera de morir.
¿Dónde quieres que muramos juntos?

Sterben

Durch Deine Augen habe ich das wütende Meer gesehen.
Die Nacht hat mir den Geschmack von geheimen Tränen gebracht.
Was willst Du dass wir tun, wenn die Worte walten?
Warum entfliehen wir die wundervollen Abgründe?

Die Liebe ist Zittern, Unruhe, Schlaflosigkeit…
Die Nacht, voller Schatten, überschwemmt mein Herz.

Es ist weder Blut, noch Tau, noch Honig, noch Wein…
Kein Begriff ist’s, den wir verstehen können.

Unverständlicherweise schlafe ich auf den Strand ein,
den ich an Deinen Brüsten knete…

Die Liebe ist eine zarte Form des Sterbens.
Wo möchtest Du hin, dass wir zusammen sterben?

[Versió d'Elies Valverde]
Més bones notícies:
  1. Aquest agost ENTRELLUM ha superat les 250.000 visites.
  2. Ja estan enllestides les traduccions al francès i a l'alemany del poemari guanyador del Machado. He creat un blog nou on aniré penjant les versions alemanyes: ZWIELICHT
  3. El dia 4 de setembre presentarem LCL a Palma de Mallorca.
Gewinnergedichtsammlung vom internationalen Preis von Literatur Antonio Machado 2008

22.7.08

L'Accent Catalan

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals. Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista... El que ha sortit publicat és això:


Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català! No us perdeu la carta que Renada Portet, afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit. Aquí la teniu:


La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional, però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

5.6.08

Entrevista per a L'Accent Català

Em telefona Jeroni Parrilla, encarregat de la llengua i la cultura catalanes del Consell General dels Pirineus Orientals, per a proposar-me una entrevista que sortirà al proper número de la revista L'Accent Català. M'envia les preguntes per mail. Voilà:

¿En què i com l’entrega del Premi Machado va emocionar-lo?

Em va fer molta il·lusió perquè era el primer català que guanyava aquest premi i perquè Machado és un mestre per a mi, i Cotlliure un lloc de peregrinació.

El seu recull Entrellum és una passejada lírica al país de la filosofia dels jocs de l’amor. ¿Per què ha triat aquest tema i quins són els seus subjectes predilectes?

L’amor és el tema fonamental de la poesia. Com a filòsof i poeta, m’interessa la reflexió lírica sobre l’amor. Nosaltres no triem l’amor, sinó que és l’amor el que ens tria a nosaltres. Els poemes d’Entrellum són un intent d’aprofundir en el misteri de la vida.

Se li atribueix similituds amb Antonio Machado. ¿Se sent a prop d’ell?

Ell també era professor d’institut, i una de les seves obres més importants és el Juan de Mairena, de caire filosòfic. Sempre m’he sentit molt a prop dels seus versos, però sobretot sento admiració pel Machado persona, compromès amb la seva època, que va ser víctima d’unes circumstàncies molt poc poètiques.

¿Quins són els seus futurs projectes?

Primer publicar l’obra en versió trilingüe (català / castellano / français) a Cap Béar Éditions. Després continuar escrivint en el meu blog i crear obres literàries cada cop més innovadores i excel·lents.

Vídeo Premi Machado

Gràcies al Joan, hem aconseguit millorar la qualitat del video del lliurament del Premi Machado (24.2.08). Aquí el teniu:


Atenció: de 6:43 a 7:40


30.5.08

L'Indépendant 3.3.08

Per fi he rebut una fotocòpia de la notícia que va sortir publicada a L'Indépendant el 3 de març amb motiu de la concessió del Premi Machado a Cotlliure.


28.5.08

Gnosticisme

Es que entre agnosticismo (Machado) y gnosticismo (Pessoa) hay una distancia mucho mayor de lo que parece.


25.5.08

Vídeo del lliurament del Premi Machado

Ahir em van donar el DVD de l'acte de lliurament del Premi Internacional Antonio Machado 2008 que vam celebrar a Cotlliure el 24 de febrer de 2008. Malgrat que arriba amb 3 mesos de retard, és un document extraordinari el contingut del qual servaré a la memòria tota la vida. La qualitat no és gaire bona, però (per ara) no he pogut fer res més. De pas, us servirà per a practicar una mica el francès...


Online Videos by Veoh.com

El "poema sorpresa" en versió trilingüe que recitem al final (amb la Mariluz i l'Etienne) es titula Somiar la tendresa i el vaig fer expressament per a l'ocasió.

El temps de les cireres


Quan he sortit de Vallromanes plovia. Un dia rúfol. He arribat a Cotlliure a dos quarts d'una. Com que la reunió a la qual estava convocat no començava fins a les 14 h. he aprofitat per passejar una estona fins que m'he assegut a la terrassa del restaurant Le San Vicens, davant del mar, i he demanat un verre de vi blanc.

Vaig començar el Quadern de Cotlliure el 21 de febrer. Avui el duia amb mi i he continuat escrivint...
El cel està molt ennuvolat. Bufa vent de tempesta. Sembla que la gropada prové de Catalunya. Si cauen gotes m'hauré d'aixoplugar dins el restaurant. He demanat una assiette San Vicens (una salade que porta salmó fumat i un bloc de foie). El vi blanc és sec i fresc, perfecte. La reunió és al Centre Cultural. Primer m'entrevistaré amb l'editor, Jean-Pierre Gayraud, de Cap Béar Éditions. Hem de decidir com farem el llibre. Serà trilingüe (català / castellano / français). La traducció al castellà ja està enllestida. L'he feta jo mateix amb l'ajuda de l'amic Carles Latre, professor de castellà del meu institut. Ara ens falta escollir qui serà la traductora al francès. Hi ha dues candidates. Aprofitant que l'any vinent és el 70è. aniversari de la mort de Machado, la Fundació està preparant un programa d'actes molt especial entre els quals s'inclou la presentació del meu llibre... Torno a ser a Cotlliure. És el temps de les cireres.
Havent menjat m'he reunit amb l'editor. Ens hem posat d'acord de seguida. Vol fer una edició normal i també una pocket. Es distribuirà a tots els Fnac francesos i espanyols; a més, es podrà trobar en algunes llibreries catalanes. Després he estat convidat per Guy Llobet (el president de la Fundació) a l'Assemblea General que, oh la la, ha durat tres hores! Érem una dotzena de persones de diverses procedències: una representant de l'Ajuntament, Miquel Martinez (secretari), Pau Combaut (tresorer), Renada-Laura Portet, Monique Alonso, André Bonet, etc. Ens han anunciat que la Casa Quintana (l'hotel on va morir Machado, i que encara està com aleshores), per fi podrá convertir-se en museu. La sorpresa ha estat quan Guy Llobet m'ha demanat si volia pertànyer al Consell d'Administració de la Fundació i ser membre del Jurat del Premi Machado 2009. Non, c'est pas une blague! Amb el meu precari francès de l'època del batxillerat he agraït la confiança, conscient de la responsabilitat que suposa aquest repte. Havia arribat al matí com a lauréat d'enguany i marxo per la tarda com a membre de la Fundació i del Jurat!

La pluja no ha durat gaire. Pels volts de les set he enfilat el camí de retorn. A la vora de la carretera hi havia una parada on venien cerises de Céret. N'he comprat una capsa. Boníssimes. Diuen que són les millors de França. C'est vrai.